Quina importància donem a les connexions laborals? Per a milions d’empleats al món, la manca de relacions en el seu entorn laboral es tradueix en un problema que pot afectar profundament les seves vides personals i familiars, així com el funcionament de les organitzacions a les quals pertanyen. La soledat no desitjada a la feina es refereix a la sensació d’aïllament i desconnexió que poden experimentar les persones, independentment de si estan envoltades d’altres o no. Es calcula que aquesta soledat no desitjada contribueix a un augment de l’absentisme laboral, el cost del qual per a les empreses ascendeix a 154.000 milions de dòlars anuals a escala mundial. Quines mesures es poden adoptar per afrontar aquesta situació? L’Obra Social Sant Joan de Déu, a través de la campanya Soledat no desitjada en l'àmbit laboral, ofereix 10 recomanacions dirigides a directius i comandaments intermedis per prevenir la soledat no desitjada al treball, ajudant així a evitar conseqüències més greus.
La soledat no desitjada a la feina es refereix a la sensació d’aïllament i desconnexió que poden experimentar les persones, independentment de si estan envoltades d’altres o no
Recentment, empreses com Cigna i SyncLX han presentat els resultats d'enquestes realitzades a 10.000 treballadors als Estats Units i 2.000 a escala global. Les dades són preocupants: el 94% dels empleats a escala mundial creu que alguns dels seus companys experimenten soledat laboral almenys una vegada al mes. A més, el 77% dels líders empresarials reconeixen que els seus equips també senten aquesta soledat de manera mensual. Als Estats Units, un alarmant 62% dels treballadors afirmen sentir-se sols en el seu entorn laboral.
Quins factors poden desencadenar soledat a la feina?
L’Obra Social Sant Joan de Déu ha impulsat la campanya Soledat no desitjada en l'àmbit laboral, que destaca les causes i circumstàncies que provoquen l'augment d'aquesta problemàtica en el treball. Segons l'anàlisi, el teletreball pot, en determinades situacions, dificultar tant la quantitat com la qualitat de les interaccions personals, contribuint així a la sensació de soledat. La campanya també subratlla la manca de reconeixement com un factor desencadenant de la soledat laboral. Totes les persones necessiten ser valorades per les seves aportacions a un projecte comú. De fet, una enquesta de Gallup de 2024 revela que només el 24% dels empleats a escala mundial se senten reconeguts pels seus caps pel seu treball. A més, l’absència d’activitats col·lectives pot ser un altre indicador: si no hi ha moments programats per a reunions o si la participació en aquestes és escassa, es pot crear un ambient que fomenti la sensació de solitud.
Experiències adverses com aquestes poden tenir un impacte notable en la salut emocional i el benestar de les persones. La pressió per ocultar la sensació d’aïllament i desconnexió en l’entorn laboral pot provocar alts nivells d’estrès i ansietat. Amb el temps, aquest sentiment de soledat pot transformar-se en tristesa i provocar una manca de motivació o energia en les tasques diàries. En casos extrems, això pot conduir a episodis de depressió. A més, si els treballadors se senten ignorats o poc valorats, la seva autoestima i confiança poden veure's afectades, generant dubtes sobre les seves pròpies capacitats.
D’altra banda, la falta de connexió amb companys i directius pot minvar el sentiment de pertinença i el compromís amb les tasques i objectius de l’empresa, la qual cosa es tradueix en una reducció del compromís i la motivació. A més, l’absència d’interacció i col·laboració pot alentir els processos i la presa de decisions dins de l’organització, afectant així la productivitat. S’estima que la reducció de la productivitat laboral a Espanya costa al voltant de set milions d’euros anuals, cosa que pot conduir a un augment de l’absentisme i de la rotació de personal.
S’estima que la reducció de la productivitat laboral a Espanya costa al voltant de set milions d’euros anuals, cosa que pot conduir a un augment de l’absentisme i de la rotació de personal
Les 10 estratègies clau per a directius que volen combatre la soledat laboral
És per aquest motiu que els equips directius tenen un paper fonamental en la creació d'un entorn que eviti la soledat no desitjada. Tenint en compte la falta d'eines i coneixements que sovint manifesten els directius en aquest àmbit, es presenta un decàleg de bones pràctiques dirigit a les persones en càrrecs de direcció. Aquestes recomanacions provenen de la campanya Soledat no desitjada en l'àmbit laboral de l'Obra Social Sant Joan de Déu:
1. Construir confiança per generar seguretat: les persones necessiten entorns segurs per donar el màxim de si mateixes. Sens dubte, en aquests espais és menys probable que proliferin els casos de soledat no desitjada i és més senzill prevenir-los.
2. Construir cooperació per generar possibilitats: els projectes es desenvolupen amb més valor i innovació, en aportar més punts de vista. La cooperació imposa, a més, la necessitat d’interacció i aquesta limita molt la possibilitat de sentiments de soledat no desitjada.
3. No esperar que el problema es manifesti per prendre mesures: implementar determinades mesures d'avaluació, establir comunicació contínua amb els membres de l'equip, fomentar converses informals i demanar la col·laboració de tot el personal.
4. Dedicar temps a les trobades individuals: una forma de detectar i prevenir de manera anticipada la soledat no desitjada és programar reunions individuals amb el màxim nombre possible de membres de l’organització.
5. Reconèixer i fer visible la contribució de cada persona: tant en reunions individuals com col·lectives, és essencial oferir feedback. No cal dubtar a reconèixer els èxits, fins i tot en comunicar notícies negatives, ja que la majoria dels treballadors valoraran que s'apreciï el seu esforç, encara que hi hagi aspectes a millorar. A més, al fer visible i reconèixer la contribució de cada membre, s'afavoreix la confiança i la seguretat dins de l'equip.
6. Mostrar la teva vulnerabilitat: el fet que el líder es mostri vulnerable quan és necessari fomenta la confiança, cosa que permet que les persones també comparteixin les seves dificultats, incloent-hi la sensació de soledat no desitjada, amb més facilitat.
7. Considerar l’error com una part essencial de l’aprenentatge: en les empreses on la confiança és predominant, els errors són acceptats, discutits i analitzats per descobrir noves maneres de millorar. A més, aquesta dinàmica ajuda a prevenir l’aïllament.
8. Facilitar que les persones comparteixin les seves històries d’èxit i fracàs: quan l’organització crea espais i ocasions per compartir aquestes narracions, els membres se senten més segurs per participar, contribuir i ser valorats.
9. Mesurar, escoltar i prendre decisions sobre la soledat no desitjada: és aconsellable dur a terme enquestes per recollir l’opinió de les persones dins les organitzacions, definir objectius, assignar recursos i avaluar l'eficàcia d’aquestes accions.
10. Ser un referent de l’acció: la voluntat per combatre i prevenir la soledat no desitjada ha d’anar més enllà de les paraules, els discursos i les bones intencions.
Enfrontar la soledat no desitjada al lloc de treball no només millora el benestar dels empleats, sinó que també aporta avantatges significatius per a l'empresa, com una major retenció de talent, més innovació, reducció dels costos sanitaris, un compromís més sòlid i una millor reputació. Tot i que la responsabilitat principal recau en els líders, que han de desenvolupar programes per fomentar entorns laborals connectats, cada membre de l'organització pot tenir un paper clau.