El passat 19 de novembre de 2024, durant la passada reunió del G-20 a Rio de Janeiro, el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va sorprendre anunciant que l’acord entre la Unió Europea (UE) i el Mercosur es tancaria abans de final d’any. L’anunci es va rebre amb molt escepticisme, però el 6 de desembre de 2024 es va confirmar que la UE i el Mercosur havien arribat a un acord de lliure comerç, tot i l’oposició ferma d’una França afeblida pels seus problemes interns.
El Mercosur és una unió econòmica formada per Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneçuela (suspesa des de 2016). Creat el 1991, el seu objectiu és fomentar la integració econòmica, la lliure circulació de béns, serveis i capitals, i establir polítiques comercials comunes. El Mercosur és un mercat de més de 271 milions de persones (el 70% dels habitants d'Amèrica del Sud), amb un PIB combinat de més de 4,8 bilions d’euros. En comparació, la UE, tot i els problemes que té actualment, és una organització molt més integrada, amb 27 estats membres, més de 448 milions d’habitants i un PIB que supera els 16,6 bilions d’euros. A diferència del Mercosur, la UE compta amb una unió política (Comissió Europea, Parlament Europeu...), una moneda comuna (a la zona euro) i institucions supranacionals que faciliten la coordinació política i econòmica.
Malgrat les diferències, l'acord s'ha desbloquejat gràcies a diversos factors:
- Superació de la resistència europea: França fins ara ha estat la gran opositora a l’acord. El president francès Macron ha denunciat que la menor exigència de sostenibilitat de l’agricultura i la ramaderia als països del Mercosur pot ser una competència deslleial. Però ara, Macron està en hores baixes pels problemes interns.
- Canvi polític al Mercosur: Lula da Silva ha impulsat polítiques que promouen el respecte mediambiental, afavorint l'entesa.
A diferència del Mercosur, la UE compta amb una unió política (Comissió Europea, Parlament Europeu...), una moneda comuna (a la zona euro) i institucions supranacionals
- Urgència geopolítica de la UE: La necessitat de diversificar relacions comercials, davant la competència amb la Xina i les mesures proteccionistes anunciades per Donald Trump als Estats Units, han estat factors decisius.
L’acord UE-Mercosur és un tractat comercial que, un cop implementat, crearà la zona de lliure comerç més gran del món, amb més de 719 milions d’habitants. L’acord inclou mesures importants:
- Reducció d’aranzels: S’eliminaran els aranzels d'entre el 91% i el 92% dels productes que es comercien entre els dos blocs, en un termini que pot arribar als 10 anys. En molts productes els aranzels actuals estan entre el 14% i el 35% de l’import de l'exportació. Això pot augmentar molt l’intercanvi entre la UE i el Mercosur que, actualment, supera els 109.500 milions d’euros l’any, sent el segon soci comercial de la UE per darrere de la Xina. Segons el Ministeri d’Economia, les exportacions espanyoles poden augmentar un 37% gràcies a l’acord. Al Mercosur els grans beneficiats poden ser els exportadors de carns, fruita i minerals.
- Protecció de determinats productes: L'acord protegirà més de 350 productes agroalimentaris europeus d’alta qualitat amb denominacions d'origen, com el vi i el cava, per exemple.
- Accés als mercats: Es redueixen les barreres a la inversió directa, facilitant l’accés als mercats del Mercosur per a les empreses europees, i viceversa.
- Sostenibilitat: L'acord incorpora compromisos ambientals que impulsaran transformacions significatives en les polítiques de sostenibilitat al Mercosur, incloent-hi el respecte a l'Acord de París sobre el canvi climàtic. Per facilitar aquesta transició verda i digital, la UE preveu destinar fons europeus per un import estimat de 1.800 milions d’euros.
L’acord UE-Mercosur és un tractat comercial que, un cop implementat, crearà la zona de lliure comerç més gran del món, amb més de 719 milions d’habitants
- Temes socials: S’inclouen aspectes relacionats amb temes socials, com la igualtat de gènere, les condicions laborals i drets humans. Aquestes qüestions tracten de donar resposta a algunes veus europees que critiquen que els agricultors i les empreses europees hauran de fer front a una competència deslleial per la importació de productes que no compleixen les mateixes normes socials i ambientals, agreujant les seves dificultats.
Un aspecte a tenir en compte és que ara l’acord ha de passar per un complex sistema d’aprovació per part de tots els països dels dos blocs. Alguns països que poden obstaculitzar l’acord, són França, Països Baixos i Polònia. De tota manera, per a bloquejar l’acord caldria l’oposició de quatre països que representin almenys el 35% de la població de la UE.
Un cop l’acord sigui ratificat, tindrà implicacions significatives. Espanya i Catalunya podrien estar entre els grans beneficiats per la seva relació històrica amb l’Amèrica Llatina i, més concretament, el Mercosur, amb oportunitats per a l’agroalimentació (cava, oli d’oliva) i la indústria automotriu, tecnologia, química i farmacèutica, així com les infraestructures i l’energia renovable. Al mateix temps, sectors sensibles com l’agrícola (carn, fruita i sucre, per exemple) hauran d’adaptar-se per fer front a la major competència. En el cas de productes com el vi, per exemple, on hi ha bons productes tant a Europa com al Mercosur, a part de les denominacions que seguiran protegides, poden haver-hi guanyadors i perdedors en funció de les estratègies que facin les empreses. Els que també hi guanyaran són les 60.000 empreses europees que ja exporten al Mercosur, ja que ara ho podran fer en condicions més avantatjoses i els importadors ho podran fer amb menors costos. Es calcula que l’estalvi d’aranzels de les empreses importadores europees serà d’uns 4.000 milions d’euros/any. Segons el Banc Mundial, els acords com el de la UE i el Mercosur contribueixen a augmentar el PIB i reduir la pobresa dels països afectats per l’augment de productivitat que generen.
Espanya i Catalunya podrien estar entre els grans beneficiats de l'acord amb el Mercosur per la seva relació històrica amb l’Amèrica Llatina
En resum, l’acord UE-Mercosur crearà la zona de lliure comerç més gran del món, amb oportunitats, però també reptes per als sectors més sensibles. Si l’acord es ratifica, serà clau per reforçar les relacions comercials, enfortir Europa davant dels EUA i la Xina; i impulsar el creixement econòmic. També es dona un missatge oposat a les promeses de Donald Trump d’apujar els aranzels. Però es tracta d'alguna cosa més que un acord per eliminar aranzels perquè també inclou aspectes socials i mediambientals. Com va dir Jean Monnet, un dels pares fundadors de la Unió Europea, "no unim estats, unim persones", destacant la dimensió humana del projecte europeu més enllà de l’economia i les estructures polítiques.