L'economia catalana tanca el curs amb gran part dels "deures fets". En un context europeu d'estancament econòmic i de tipus d'interès molt elevats i conflictes geopolítics, l'economia catalana ha demostrat resiliència i gran fortalesa. Així de clar ho té Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya 2023, que ha presentat detalladament l'informe coral sobre l'evolució de l'economia a Catalunya al Saló dels Cònsols de la Llotja de Mar, davant de nombroses autoritats i economistes d'arreu del territori. Motius per l'optimisme? L’economia catalana creix amb més força que Espanya i la zona euro, impulsada pel sector serveis i el repte de l’increment de la població, que fa pocs mesos ha superat els 8 milions d'habitants a Catalunya. I, sobretot, el que pot succeir si s'aconsegueix el tan "anhelat", per alguns, concert econòmic català.
L’economia catalana creix amb més força que Espanya i la zona euro, impulsada pel sector serveis i el repte de l’increment de la població
Si s'entra detalladament a les xifres macroeconòmiques, el PIB català va créixer un 2,6% el 2023, molt per sobre de la mitjana de la zona euro, que només va apuntar un creixement del 0,4%. La fase de recuperació postcovid ha estat especialment intensa a Catalunya, amb un PIB del primer trimestre del 2024 que ja supera en un 5,9% el nivell del quart trimestre del 2019, en comparació amb el 3,7% d’Espanya i el 3,4% de la zona euro.
Un dels factors clau per explicar aquest creixement diferencial és l’augment de la població. En els darrers dos anys, Catalunya ha sumat 255.000 habitants, un increment del 3,7% enfront del 2,3% a Espanya, i ha assolit la xifra històrica dels 8 milions d’habitants a principis del 2024. Aquest creixement demogràfic, protagonitzat exclusivament per la població estrangera, ha permès impulsar l’economia a través de la creació d’ocupació i del consum de les llars. No obstant això, també ha posat pressió sobre els serveis públics (transport, sanitat, etc.) i sobre el mercat de l’habitatge, ja que el sector públic "no ha estat capaç de donar una resposta adequada a causa d'un dèficit crònic de finançament", segons Poveda.
Com ha canviat l'economia catalana entre el 2019 i principis del 2024?
Sense cap mena de dubte els serveis, el consum públic i les exportacions són els motors de la recuperació. Del creixement acumulat del PIB entre el quart trimestre del 2019 i el primer trimestre del 2024 (+5,9%), el consum públic explica el 42% (2,3 punts) i el saldo amb l’exterior el 25% (1,5 punts). En canvi, el consum privat únicament explica el 20% i la inversió el restant 13%. Des del punt de vista sectorial, la recuperació econòmica ha estat protagonitzada íntegrament pel sector serveis (el primer trimestre del 2024 és un 9% superior al valor de finals del 2019). Mentre que la indústria just ha recuperat aquest primer trimestre el valor precovid i la construcció encara se situa un 8% per sota.
Per què l'economia catalana s'ha mostrat més resilient el 2023 que altres economies?
Per a Carme Poveda hi ha quatre factors que expliquen la "resiliència" econòmica de Catalunya. En primer lloc, les exportacions de béns i el sector turístic marquen rècords. Hi ha un creixement acumulat del 25% els darrers dos anys i assoleixen un nou màxim històric superior als 100.000 milions d'euros. Per primer cop, Catalunya té un saldo comercial positiu amb la Unió Europea, un reflex del guany de competitivitat. Pel que al sector serveis, destaca el turisme, que ha assolit els 25,8 milions de visitants al territori.
El 2023 l’ocupació ha augmentat en 141.000 ocupats, el 52% dels quals es concentren en el comerç, el transport i l’hostaleria
L’ocupació ha assolit un màxim històric de 3,8 milions el 2023 amb un pes creixent de l’ocupació estrangera, que ja representa el 20% del total a Catalunya, per sobre del 14% que representen a Espanya i l’11% a la zona euro. El 2023 l’ocupació ha augmentat en 141.000 ocupats, el 52% dels quals es concentren en el comerç, el transport i l’hostaleria, un sector amb una proporció elevada de treballadors estrangers.
Els salaris han guanyat poder adquisitiu i impulsen el consum. Amb tot, però, un altre element que ha permès sostenir el consum privat, juntament amb la creació d’ocupació, és l’augment del salari per hora treballada que s’ha produït durant el 2023, tot i que no permet recuperar la pèrdua acumulada durant el 2021 i 2022.
El percentatge d’empreses catalanes afectades per problemes de finançament ha disminuït el 2023 al 14,9%, la dada més baixa des del 2006
A més, l’alt nivell de capitalització de les empreses catalanes, que ha assolit un màxim històric del 53%, ha permès al teixit empresarial resistir les fortes pujades de tipus d’interès. De fet, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, el percentatge d’empreses catalanes afectades per problemes de finançament ha disminuït el 2023 al 14,9%, la dada més baixa des del 2006, malgrat el context de forta pujada de tipus d’interès.
Els 4 grans reptes pendents de l'economia catalana
En primer lloc, per a l'economista, cal millorar la productivitat de la mà d'un major esforç inversor. En segon lloc, seguir reduint el diferencial en R+D empresarial respecte a la mitjana europea. Per exemple, la inversió en R+D realitzada per les empreses catalanes ha crescut gairebé un 40% acumulat en 2021-2022, fins a una xifra històrica de 3.043 milions d'euros. Tot i això, encara estem molt lluny de l’esforç en R+D que realitzen les empreses a escala europea: 1,13% PIB a Catalunya, enfront de l’1,48% a la UE el 2022.
1 de cada 3 empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat limita la marxa del seu negoci
Com a contrapartida, la directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona, té clar que cal ajustar millor l'oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral i que 1 de cada 3 empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat limita la marxa del seu negoci, el percentatge més elevat de la sèrie històrica, segons l'Enquesta de Clima Empresarial. I, sobretot, accelerar la descarbonització de l'economia i evitar ser dependents de l'energia produïda en altres territoris. I posar-se, de debò, "les piles" amb el desplegament de les energies renovables.
Una mirada "en positiu" al futur
Quines són les perspectives econòmiques a curt i mitjà termini? L’economia catalana ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any 2024, gràcies a la bona evolució del mercat laboral i el dinamisme del sector turístic. De fet, durant el 2024 es preveu que el consum privat sigui el principal motor de l’economia. A més, a mesura que la política monetària es faci menys restrictiva, la inversió millorarà, sobretot de cara al 2025.
El context europeu també serà cada vegada més positiu i això beneficiarà l’economia catalana, que està cada vegada més internacionalitzada. En definitiva, "hi ha confiança econòmica" per als pròxims mesos. El PIB català creixerà clarament per sobre del 2% el 2024 i el 2025, mantenint un diferencial positiu respecte a la zona euro. No obstant això, es mantenen els riscos associats als conflictes geopolítics i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst.
Bonustrack: el paper de l'empresa catalana
Aragonès (president de la Generalitat): "Cal continuar sent ambiciosos, pensar en gran i, sobretot, allunyar-se dels discursos derrotistes"
Finalment, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha conclòs l'acte de presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2023. Per al mandatari, "cal fer valdre i celebrar el bon moment de l'economia catalana". I, encara més, ha apuntat orgullós que "l'economia catalana fa de motor de l'economia europea". Un avís final: "cal continuar sent ambiciosos, pensar en gran i, sobretot, allunyar-se dels discursos derrotistes". I, amb regust de comiat, Aragonès ha confessat que durant el seu mandat "ha deixat un país millor del que s'ha trobat".