Situada al límit amb l'Aragó, el sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Pallars Jussà, hi ha una comarca única a Catalunya per un motiu: és la menys poblada de totes. Amb la majoria d'habitants agrupats al centre neuràlgic del Pont de Suert, l'Alta Ribagorça és coneguda per oferir rutes del romànic, mentre conviuen a prop de pistes d'esquí i del Parc Natural d'Aigüestortes. Ara bé, com és el teixit econòmic i empresarial d'una zona que té tan sols 4.000 habitants? Quin efecte té l'estacionalitat o l'arribada dels nouvinguts durant el cap de setmana? Quines són les principals professions i per què la comarca té una de les rendes per càpita per sobre de la mitjana catalana? I el més sorprenent: com es conviu amb 700 camions diaris que transiten pels seus carrers?
Si ens endinsem en les interioritats de l'Alta Ribagorça, la taxa d'atur de la comarca és del 5,12%, mentre hi ha 87 persones en situació d'atur. Una xifra positiva si es té en compte que Catalunya ha tancat el 2024 amb una taxa del 7,87%, la millor xifra en 16 anys que es recorda. El sector serveis de la comarca lidera l'economia, fruit dels nombrosos establiments hotelers i restaurants de la zona, amb més de 1.485 empleats. Entre els hotels més històrics hi ha el cas de Can Mestre, l'Hotel Costa o l'Hostal Canigó. La construcció i l'agricultura completen el podi, amb una indústria pràcticament residual amb tan sols 115 treballadors, segons l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Ramon Roca (periodista): "A l'Alta Ribagorça no hi ha gairebé desigualtats, puix que són pocs membres i la riquesa es distribueix igual entre tots"
És justament el pes de l'agricultura i la ramaderia que el geògraf i regidor de Turisme del Pont de Suert, Josep Maria Rispa, en vol fer èmfasi a VIA Empresa. I ho fa amb un motiu per treure pit: s'ha produït el relleu generacional en el sector primari i molts joves han decidit apostar per l'agricultura i la ramaderia dels seus avis o progenitors. En aquest moment, Rispa confessa que el ramat de vaca bruna i el sector boví domina la zona, juntament amb la producció de carn ecològica.
Paral·lelament, el sector de l'ovella viu un moment complicat en aquesta comarca i d'altres perquè és "complex de gestionar", ja que es necessita "un pastor que les vigili cada dia". D'aquí que un dels motius de l'elevat preu del xai a les carnisseries catalanes sigui per la manca de professionals. Tanmateix, el regidor de Turisme es mostra orgullós del relleu generacional perquè "hi ha un col·lectiu d'entre 30 i 40 joves als tres municipis que tenen molta empenta i demostren el caràcter de la comarca en diversos àmbits professionals".
Respecte al sector de la indústria, cal destacar el gran pes que ha tingut la indústria hidroelèctrica des de mitjans del segle XX. A finals dels anys 40, com també va succeir amb el Pantà de Sau a Osona, es va apostar pel naixement d'embassaments i d'aquí que hi hagi moltes preses a l'Alta Ribagorça i, posteriorment, fluctuessin en grans centrals hidroelèctriques. Per exemple, l'embassament d'Escales està associat a la primera central hidroelèctrica que es va engegar després de la Guerra Civil. Alguna d'elles va arribar a tenir gairebé 6.000 treballadors i generava electricitat a gran part de les llars Catalunya. Ara bé, fruit de les millores tecnològiques i de diverses absorcions i compres per part d'Endesa, moltes d'elles s'han quedat amb menys de 40 treballadors.
Una mirada al passat i al present
Si es fa un recorregut per la història de l'Alta Ribagorça, aquesta comarca va néixer el 28 de març de 1988 i és una de les més recents que s'ha creat, anys abans del Lluçanès o el Moianès, per exemple. Anteriorment, els municipis del Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller van formar part del Pallars Jussà i la seva segregació i constitució com a comarca pròpia va respondre al desig dels seus habitants de veure reconeguda la seva personalitat pròpia. El periodista Ramon Roca i gran coneixedor de la zona, explica a VIA Empresa que l'Alta Ribagorça és singular "perquè no hi ha gairebé desigualtats entre la població, puix que són pocs membres i la riquesa es distribueix igualitàriament entre tots".
Ara bé, a parer de Roca, hi ha dos elements claus a tenir en compte i que marquen la diferència, respecte a altres zones. El primer element és el gran poder del sector serveis. "Hi ha una gran arribada de turistes, sobretot a l'estiu i a l'hivern, que provenen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la resta de Catalunya, atrets pel romànic de la Vall de Boí i que s'hi poden quedar diversos dies", continua el periodista. "Encara més, molts d'ells hi romanen més d'una setmana a la comarca i consumeixen als hotels, restaurants, bars, cases rurals i allotjaments que permet molta activitat econòmica a la zona".
En segon lloc, és molt important l'impacte que genera l'estació d'esquí de Boí Taüll als municipis del voltant, amb menys aglomeracions que Vaquèira i amb nombrosos quilòmetres esquiables. Gràcies a les nombroses nevades, la neu es conserva molt bé a la pista i s'uneix a les moltes rutes de senderisme de la zona. Segons el Departament d'Empresa, l'estació d'esquí de Boí Taüll té un impacte econòmic de 10,8 milions d'euros a l'Alta Ribagorça i genera el 17% dels llocs de treball.
De fet, Boí Taüll ha estat nominada com la millor estació d'esquí estatal de l'any 2024 pels World Ski Awards. Durant els últims anys ha facturat 5,2 milions d'euros la temporada i ha comptat amb més de 170.000 esquiadors. També acullen algunes competicions mundials d'esquí.
L'estació d'esquí de Boí Taüll té un impacte econòmic de 10,8 milions d'euros a l'Alta Ribagorça i genera el 17% dels llocs de treball
Un altre element a tenir en compte és el rol del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ja que és l'únic parc nacional de Catalunya en un context en què tan sols n'hi ha 16 a la resta d'Espanya. A més, atreu més de 600.000 persones l'any. Per altra banda, el recorregut pel patrimoni romànic de la zona mou a més de 130.000 visitants anuals. Sense oblidar, tampoc, la celebració de les Falles que hi ha al voltant de la revetlla de Sant Joan a molts municipis de la zona. Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Els reptes pendents: una millora de les infraestructures
A parer de Ramon Roca, una de les assignatures pendents de la comarca és l'abandonament dels accessos i l'estat de les carreteres. "Hi ha un projecte d'uns 30-35 quilòmetres que va del Pont de Suert fins a La Pobla de Segur i que sembla del Tercer Món", apunta indignat. "És una carretera nacional que depèn del Ministeri Espanyol i compten amb pocs milions de pressupost", continua. A més, una millora de les connexions, sobretot en aquella zona, permetria no deixar aïllat el Pallars Sobirà i permetre més sortides cap a la Cerdanya o Andorra. Això facilitaria que més petits empresaris, provinents de l'agroalimentació o de l'artesania, s'instal·lessin allí i que alguns joves tornessin de Lleida o Barcelona una vegada haguessin completat els seus estudis superiors.
Un altre element a combatre és l'elevat preu de l'habitatge a l'Alta Ribagorça, com també succeeix a la Cerdanya, a la Vall d'Aran o al Pallars. Molts dels pisos, segons Rispa, es dediquen completament al turisme i, segons els últims càlculs hi ha més de 400 pisos turístics a la Vall de Boí. "Malauradament, gran part d'ells prefereixen no llogar-ho a 400 euros mensuals a un local i destinar-ho a un visitant que en pot pagar el triple", conclou. Finalment, el gran repte que tenen molts mandataris de la zona és com aconseguir que els 700 camions diaris que transiten pels carrers del Pont de Suert i van cap a la Vall d'Aran o França no estiguin de pas, sinó que ajudin en el dinamisme econòmic de la capital. S'accepten propostes.