La irrupció dels xats que funcionen utilitzant la intel·ligència artificial, a més de fer trontollar alguns fonaments en els àmbits de l’educació, l’aprenentatge, la creació de textos i la generació de continguts, també ha fet conèixer a un públic ampli termes que fins ara només utilitzaven els especialistes en la matèria.
Un primer exemple: com s’anomena el text que l’usuari escriu explicant a l’aplicació la seva demanda? En anglès s’anomena prompt i en català es proposa apunt o indicació.
Prompt és un nom ja existent prèviament en l’anglès general per a referir-se a alguna cosa que dona peu a actuar de manera ràpida. I també s’aplica a la persona que dicta als actors els seus papers en les representacions teatrals (en català apuntador i en anglès, prompter) i a l’aparell emprat pels locutors de televisió consistent en una pantalla on apareix, en lletres grosses, el text que han de llegir (en català teleapuntador i en anglès, teleprompter).
Per al català, doncs, l’alternativa que s’ha triat és apunt, que segons els experts és un calc transparent en el contingut i que trasllada també la idea de “rapidesa”, rellevant en aquest concepte; o també indicació. I es defineix com la seqüència de text o la línia de codi que l'usuari introdueix en un model d'intel·ligència artificial amb l'objectiu d'obtenir una resposta.
I encara, han aparegut derivats com ara promptography, format a partir de prompt i de photography i que es refereix a la fotografia que l’aplicació del xat genera a partir d’un apunt. En català, es proposa utilitzar en aquest cas fotografia per apunt o fotografia per indicació.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i al portal de terminologia de les TIC.