"Ho tenim tot" deia l'àlbum de música de l'artista de Sant Feliu de Llobregat, Joan Dausà i que sonava a les ràdios catalanes fa pocs anys. Un paral·lelisme aplicable al sentiment de gran part dels turistes que visiten Catalunya, enmig d'història, patrimoni cultural, tradició, gastronomia i bon clima. I així ho avalen les xifres oficials: 18 milions de viatgers internacionals van trepitjar territori català el 2023, un 21,2% més que el 2022. I atenció, entre tots van gastar 20.878 milions d'euros, amb una despesa diària mitjana de 207 euros per turista. Els francesos lideren el rànquing, seguits dels estatunidencs, els anglesos, els alemanys i amb la "peculiar" sorpresa dels coreans i els irlandesos.
En primer lloc, amb el bon temps arriben els turistes, tal com explicàvem aquest divendres al 10è capítol del pòdcast L'empresa al dia. Ja els veiem passejar per les rambles de Barcelona, a la Costa Brava i aquesta setmana al Primavera Sound (amb entrades que arriben als 500 euros). El turisme és un dels grans motors econòmics de Catalunya i configura el 12% del Producte Interior Brut (PIB) català. En clau negativa? La conciliació entre la massificació i el benestar de la ciutadania no està sent gens fàcil. Manifestacions, "Tourist go home", reivindicacions salarials dels treballadors i també, la veu de molts experts que reclamen una transformació del sector urgent. És possible posar límits al nombre de turistes en societats obertes com les occidentals? Es preguntava l'economista Enric Llarch aquesta setmana. I la resposta, plena de matisos.
El turisme és un dels grans motors econòmics de Catalunya i configura el 12% del PIB català, però molts experts reclamen una transformació urgent del sector
Ara bé, qui és qui entre els turistes que venen a Catalunya? Es pot evolucionar cap a un turisme de qualitat? Els hotelers tenen una part de la resposta i així ho constaten: "benvinguts coreans i irlandesos". Com a curiositat, respecte al nombre de visitants internacionals, darrere de Catalunya hi ha les Illes Balears, que han estat la segona comunitat més visitada, amb 14,4 milions de turistes, i les Canàries, amb 13,9 milions. Si s'analitza el conjunt d'Espanya, durant el 2023 hi va haver 85,1 milions de turistes internacionals, un 18,7% més que el 2022, i un 1,9% per sobre, també, del 2019, fet que suposa una recuperació de les xifres prepandèmiques. Les tres nacionalitats principals d'origen d'aquests visitants van ser l'anglesa, l'alemanya i la francesa.
Existeix un prototip de turista? El cas barceloní
El turisme a Catalunya no s'entén sense el protagonisme de Barcelona. A la ciutat comtal el turisme representa al voltant del 14% del PIB i dona feina a aproximadament més de 150.000 persones. Ara bé, el perfil del turista tipus que ha visitat darrerament la capital catalana és la d'un home (63,7%), amb una mitjana d'edat de 37,6 anys, que resideix a fora d'Espanya (69%), amb estudis universitaris (67,1%) i que treballa com a assalariat (64,8%). Aquesta és la radiografia que recull l’Informe de resultats, perfil i hàbits dels turistes a la Destinació Barcelona 2022 publicat per l’Observatori del Turisme a Barcelona.
Són els francesos "garrepes"?
En aquests moments França es manté com a primer país emissor de turistes a Catalunya, amb una quota del 21,9%. És a dir, pràcticament 2 de cada 10 persones que van visitar Catalunya van ser franceses. En segon lloc, se situa els Estats Units, que van aportar un 11% dels turistes. Els segueixen els anglesos, alemanys i italians, que segons el mes varien de posició. El lideratge dels francesos s'entén sobretot per la proximitat geogràfica, ja que molts d'ells venen fàcilment en cotxe, tren o avió, tot i que hi estan pocs dies. Solen mostrar gran interès per la cultura i la gastronomia catalana. Gaudeixen visitants museus, monuments històrics i també valoren la qualitat del menjar i del vi català. Molts d'ells es deixen perdre per la Costa Brava, sobretot.
Els francesos, els italians, els belgues i els suïssos són els que gasten menys diners quan visiten Catalunya
Com a curiositat, els xinesos lideren el rànquing de despesa, amb una mitjana de 356 euros per persona i dia gastats al país. En segona posició hi ha el Canadà, amb 298 euros. Tot i que els turistes més freqüents són els francesos, es tracta de la comunitat que es va gastar menys diners, amb una mitjana de 127 euros per dia i per persona. Els italians, els belgues i, curiosament els suïssos, són els que menys gasten, per sota dels 160 euros.
La seducció dels turistes coreans a Catalunya: "Només els volem a ells"
La ciutat comtal i la resta del territori català estan de moda entre els coreans i no és cap novetat que les administracions catalanes s'han marcat com a objectiu seduir un perfil de turista que "gasta moltíssim", segons ha pogut saber VIA Empresa. Uns visitants que odien el sol i la platja, però que se senten atrets pels escenaris que apareixen a les sèries o videoclips, juntament amb la religió i la seva passió per la gastronomia mediterrània. L'aposta per aquesta nacionalitat suposa l'adéu al turisme low cost o de "borratxera" i donar la benvinguda al turista que va en grup i que no escatima en la despesa mitjana diària.
"És impressionant com s'ha multiplicat el nombre d'arribades de turistes coreans els últims anys", apuntava fa uns mesos Antoni Cuadrada, president de la Comissió de l'Economia del Turisme del Col·legi d'Economistes de Catalunya. De fet, el turisme asiàtic amb prou feines visitava el nostre país, però el 2012 va començar un canvi de tendència i van freqüentar Catalunya 50.000 turistes coreans. Des de llavors tot va ascendir i el 2019 es va marcar el rècord històric amb 295.400 visitants sud-coreans. El 2022, amb el turisme asiàtic a mig gas per la pandèmia, van arribar a Catalunya 106.100 coreans i, enguany, es preveu que es recuperi el 70% dels visitants coreans que van venir el 2019.
L'experiència turística dels coreans està molt lligada a l'ús que realitzen de les aplicacions del mòbil, com per exemple una superApp anomenada Kakao
Les estadístiques de la Generalitat revelen que els coreans a Catalunya tenen una despesa mitjana de 300 euros per persona al dia. Des del 2018 s'han establert vols directes entre Incheon (ciutat sud-coreana que limita amb Seül i té un aeroport internacional) i Barcelona. De fet, en aquests moments hi ha set vols a la setmana que connecten directament les dues ciutats. Com a curiositat, la companyia que ho efectua és Korean Air i el vol dura gairebé 12 hores i el preu supera els 1.000 euros.
Un dels elements més positius per a l'expert és l'arribada dels sud-coreans al llarg de l'any. L'experiència turística dels coreans està molt lligada a l'ús que realitzen de les aplicacions del mòbil. Hi ha una superApp anomenada Kakao en la qual els coreans integren "totes les xarxes socials, des dels mapes per desplaçar-se, poder pagar amb ella, demanar taxis, llegir el diari... concentren tota la informació per a la vida diària i, si alguna cosa es posa de moda, els arriba gràcies a aquesta aplicació”. Utilitzant Kakao, milions de coreans van veure Jisoo menjant xurros o el videoclip que la cantant YooA va fer a Tossa de Mar (Girona), convertint aquest municipi de la comarca de la Selva en un altre punt de pelegrinatge de coreans.
L'esplendor del turisme irlandès a Catalunya: "És la sorpresa de l'estiu"
Eufòria entre els hotelers catalans amb la fi d'una temporada d'estiu passada amb uns "resultats històrics" i una ocupació que girava al voltant del 88%. Ara bé, la sorpresa dels darrers mesos té a veure amb la nombrosa presència d'irlandesos a Catalunya, segons confessen els restauradors a VIA Empresa. Un turisme familiar, amant del sol i la platja, amb una predilecció per la Costa Daurada que gràcies a la recuperació de l'economia irlandesa, s'han convertit en els europeus que més despesa generen, després dels països nòrdics. Un perfil poc conegut pels catalans, força oposat a l'anglès i que els encanta "anar per lliure".
En primer lloc, no és cap novetat que els irlandesos s'han "enamorat des de fa anys" del Mediterrani. I és que, segons Aicard Guinovard, director de l'Oficina de Promoció Turística de Catalunya a Londres, "a Irlanda hi ha prop de cinc milions d'habitants i la meitat d'ells visita Espanya cada any, ja que busquen bon temps i la destinació mediterrània per excel·lència". De fet, el 2019 van venir 365.000 turistes a Catalunya, sobretot a la Costa Daurada i en especial a Salou i Cambrils perquè responia a les seves necessitats. Amb la pandèmia es va reduir el nombre d’arribades i el 2022 ja va recuperar les xifres antigues.
Gràcies a la recuperació de l'economia irlandesa, els irlandesos s'han convertit en els europeus que més despesa generen, després dels països nòrdics
Es tracta d'un turisme molt familiar, amb esperit de família nombrosa i que "és habitual comptar amb els dos progenitors i més de tres fills", sobretot pel seu tarannà catòlic. Els interessa molt el sol i la platja, els parcs temàtics com ara Port d'Aventura i el seu estil de vida mediterrani. La novetat d'enguany és que ja no es localitzen principalment a la Costa Daurada, sinó que volen descobrir Barcelona i s'embarquen cap a Girona i la Costa Brava, per abraçar un altre tipus de turisme.
Es poden substituir els russos?
El turisme rus no arriba a Catalunya des de la guerra d'Ucraïna i d'aquí la focalització dels hotelers per perfils que destaquen des de fa uns mesos, com els coreans i els mateixos irlandesos. En aquests moments es parla de la caiguda del 98%, en el cas dels russos. I també d'un gran descens d'arribada d'argentins, fruit de la mala situació econòmica del país, tal com hem abordat amb el retrat del seu nou mandatari: Milei.
Tanmateix, Guinovard creu convenient no "tractar els coreans o irlandesos de substituts", ja que "no es poden comparar ni per despesa ni tipologia, simplement que hi ha més disponibilitat”. També els irlandesos compten amb amplis períodes de vacances al març i juny, sobretot.