13
de Gener
de
2016
Act.
14
de Gener
de
2016
Les principals potències asiàtiques com la Xina o el Japó queden lluny de Catalunya. I no només en quilòmetres. Amb l'obligada precaució que requereix parlar de països que pràcticament es poden considerar continents sencers, hi ha trets característics que defineixen la manera de treballar en aquestes àrees. "Les barreres que hi ha són més culturals que econòmiques. Gent molt preparada pot fracassar de forma estrepitosa només pel desconeixement de les diferències culturals", assegura a VIA EmpresaJaume Giné, professor associat del Departament de Dret d'Esade, membre de Casa Àsia i gran coneixedor i amant d'aquest continent.
Xavier Aubareda, controller de Ficosa a Xangai, viu i treballa a la ciutat xinesa des del 2008. "És una cultura completament diferent. A part del xoc cultural, tens un dia a dia personal més enllà del professional. Des del menjar a la conducció, fins que no t'adaptes és complicat", reconeix a VIA Empresa durant les seves vacances de Nadal a Catalunya.
D'entrada, Aubareda deixa clar que "la Xina s'ha de veure com un continent, no com un país. De punta a punta hi ha set hores d'avió". Això inclou regions molt diferents. "A l'oest són musulmans, no mengen porc. A Xangai el menjar és més dolç. Al nord a l'hivern arriben a -30 graus, i al sud, a Canton, els agrada molt el peix i tenen molta relació amb Hong Kong", resumeix a grans trets.
"Hi ha molta gent que va a la Xina i no sap que allà hi ha diferents llengües", afegeix Jaume Giné. "A Pequín parlen el mandarí, a Xangai el wu i a Canton el cantonès. En funció del to, una paraula pot canviar el seu significat. Hi ha diverses llengües, però una sola escriptura", indica.
A l'hora de treballar al país, Aubareda assegura que "el tema de l'idioma és important, però és més clau entendre la cultura". El directiu de Ficosa explica que el seu dia a dia és en anglès, tot i que parla el xinès mandarí. "Això per ells és com quan ve un estranger a Catalunya i parla català. Canvia la teva opinió perquè veus que s'esforça per integrar-se, tot i que no sigui un tema clau". Sigui com sigui, Aubareda insisteix que "en ambients internacionals i ciutats grans com Xangai pots treballar només amb l'anglès".
Una ferma jerarquia
"El funcionament de les empreses és molt jeràrquic", constata Xavier Aubareda. "Als xinesos els costa molt qüestionar la decisió d'algun superior", afegeix. Després de tants anys treballant a la Xina, fins i tot evidencia que "moltes vegades s'estalvien la pregunta i arribaran a fer una cosa malament per no haver de preguntar. Són molt respectuosos amb els seus superiors".
Aquesta disciplina pot arribar al punt que, tal com relata Aubareda, "si com a empleat demanes alguna cosa a algú que queda fora de la seva responsabilitat, tindràs molta sort si t'acaba ajudant. Estan molt centrats a la seva parcel·la".
Jaume Giné confirma que al Japó també tenen una relació molt jeràrquica. "La decisió la pren el màxim dirigent, i si et reuneixes amb ells has de tenir molt clar qui és qui". El professor d'Esade insisteix en el fet que "tenen molt subdividit el treball que els correspon, i cadascú parla del que li toca. Arribar a acords entre occidentals pot ser ràpid, i entre orientals pot ser molt lent".
L'art de negociar
Precisament les tècniques de negociació de japonesos o xinesos disten molt del que és habitual a Europa. "Un dels principis generals de la cultura confuciana és el de l'harmonia social. Els asiàtics confucians, quan ets amb ells, volen mantenir una harmonia i equilibri evitant sempre la confrontació directa amb els altres", destaca Giné.
Assegura que "analitzen els temes amb prudència i no prenen les decisions de manera ràpida"; i que "les relacions de confiança també són clau per fer negocis amb ells. No n'hi ha prou amb una bona proposta de negoci, negociar amb un asiàtic requereix temps, paciència i persistència. Els detalls són els que poden fer tirar endavant o paralitzar un negoci".
En aquest punt, l'intèrpret és molt important perquè "a l'hora de negociar no els agrada tocar temes molt concrets i busquen un acord global", diu Giné. Expert en aquesta àrea, recorda que "el Dret no ha jugat un paper clau en la cultura asiàtica, ho han fet les relacions personals i no les contractuals. Tenen tendència a anar renegociant a mesura que avancen els temes. Per això és molt important tenir una bona estratègia a l'hora de negociar".
En aquesta línia, aprofundeix que "un japonès no vol improvisar res en la negociació i se centra en l'agenda". El professor d'Esade recorda que "els silencis també són importants. No diuen mai que no, però això no vol dir que et diguin que sí".
Ordre, puntualitat i perseverança
"Són molt puntuals. Les reunions comencen i acaben a l'hora prevista. Si tens un imprevist i no arribes a temps, has de trucar i avisar", recorda Giné. "Si diuen que acaben a les 12, a les 12 se'n van", insisteix.
Jaume Giné també destaca que "les presentacions i les carpetes han d'estar impecables, si pot ser en japonès i com a mínim en anglès". Malgrat totes aquestes especificitats, però, assegura que "l'avantatge d'un soci confucià és que, tot i que costa molt entrar-li, si superes les barreres culturals i estableixes confiança, és un soci molt fiable".
Parlant del caràcter xinès, Xavier Aubareda el contrasta amb el català. "A nosaltres ens costa obrir un negoci o muntar un projecte. En canvi, si una cosa bona tenen els xinesos, és que provaran un negoci i si no els va bé n'obriran un altre. I si no, un altre". D'aquesta manera, assegura, "al final acabaran trobant alguna cosa que els funcioni".
Treballar com un xinès?
Una expressió tan habitual com poc decorosa fa referència a "treballar com un xinès", fent al·lusió a una infatigable capacitat de treball. Jaume Giné apunta que "la majoria de xinesos no són religiosos i tenen a l'ADN fer negocis i guanyar diners". Assegura que "els costa fer vacances, però com que cada cop tenen més societats de consum, necessitaran més festes per poder consumir". En aquest sentit, l'any nou xinès és "una de les setmanes que es consumeix més i fan uns dies de festa amb tothom tornant a casa".
Per Xavier Aubareda, després de diversos anys treballant al país, "la frase treballar com un xinès té part de realitat". Constata que el govern "ha intentat promocionar el mercat interior per no dependre tant de les exportacions, i ho ha fet millorant la seguretat social afavorint que la gent no hagués d'estalviar tant". Segons el responsable de Ficosa, "ara s'ho poden gastar en un cotxe nou, que els agraden molt. Cada vegada tenen més vacances, sobretot si treballen en empreses internacionals".
El paper de la dona, l'assignatura pendent
Sobre el paper que juga la dona en el mercat de treball, Aubareda assegura que "per arribar al nivell català els queda un llarg camí". Destaca que és un punt molt cultural que mostra el paper de la dona a la societat. "A la Xina és com a Espanya fa 20 o 30 anys. Es casen amb 20 anys, tenen el fill amb 22, i la majoria de dones són les que se'n fan càrrec". Matisa, però, que "a les grans ciutats la dona també treballa, i deixen el fill amb els avis. Però el paper important a la feina és el de l'home".
Al seu torn, Jaume Giné indica que tant al Japó com a la Xina "els xoca la presència de dones directives en el tracte amb empreses estrangeres, però s'hi van acostumant". Pel professor d'Esade, "han d'entendre que a Occident la dona ja és a tot arreu"; i assegura que "a les cultures asiàtiques es malbarata el paper de la dona. Els millors expedients acadèmics són de dones, però quan es casen i tenen fills deixen la feina, i després com a molt tornen a mitja jornada". Per tot plegat, lamenta, "l'home continua tenint un paper basat en l'ordre jeràrquic".
Xavier Aubareda, controller de Ficosa a Xangai, viu i treballa a la ciutat xinesa des del 2008. "És una cultura completament diferent. A part del xoc cultural, tens un dia a dia personal més enllà del professional. Des del menjar a la conducció, fins que no t'adaptes és complicat", reconeix a VIA Empresa durant les seves vacances de Nadal a Catalunya.
D'entrada, Aubareda deixa clar que "la Xina s'ha de veure com un continent, no com un país. De punta a punta hi ha set hores d'avió". Això inclou regions molt diferents. "A l'oest són musulmans, no mengen porc. A Xangai el menjar és més dolç. Al nord a l'hivern arriben a -30 graus, i al sud, a Canton, els agrada molt el peix i tenen molta relació amb Hong Kong", resumeix a grans trets.
"Hi ha molta gent que va a la Xina i no sap que allà hi ha diferents llengües", afegeix Jaume Giné. "A Pequín parlen el mandarí, a Xangai el wu i a Canton el cantonès. En funció del to, una paraula pot canviar el seu significat. Hi ha diverses llengües, però una sola escriptura", indica.
A l'hora de treballar al país, Aubareda assegura que "el tema de l'idioma és important, però és més clau entendre la cultura". El directiu de Ficosa explica que el seu dia a dia és en anglès, tot i que parla el xinès mandarí. "Això per ells és com quan ve un estranger a Catalunya i parla català. Canvia la teva opinió perquè veus que s'esforça per integrar-se, tot i que no sigui un tema clau". Sigui com sigui, Aubareda insisteix que "en ambients internacionals i ciutats grans com Xangai pots treballar només amb l'anglès".
Una ferma jerarquia
"El funcionament de les empreses és molt jeràrquic", constata Xavier Aubareda. "Als xinesos els costa molt qüestionar la decisió d'algun superior", afegeix. Després de tants anys treballant a la Xina, fins i tot evidencia que "moltes vegades s'estalvien la pregunta i arribaran a fer una cosa malament per no haver de preguntar. Són molt respectuosos amb els seus superiors".
Aquesta disciplina pot arribar al punt que, tal com relata Aubareda, "si com a empleat demanes alguna cosa a algú que queda fora de la seva responsabilitat, tindràs molta sort si t'acaba ajudant. Estan molt centrats a la seva parcel·la".
Jaume Giné confirma que al Japó també tenen una relació molt jeràrquica. "La decisió la pren el màxim dirigent, i si et reuneixes amb ells has de tenir molt clar qui és qui". El professor d'Esade insisteix en el fet que "tenen molt subdividit el treball que els correspon, i cadascú parla del que li toca. Arribar a acords entre occidentals pot ser ràpid, i entre orientals pot ser molt lent".
L'art de negociar
Precisament les tècniques de negociació de japonesos o xinesos disten molt del que és habitual a Europa. "Un dels principis generals de la cultura confuciana és el de l'harmonia social. Els asiàtics confucians, quan ets amb ells, volen mantenir una harmonia i equilibri evitant sempre la confrontació directa amb els altres", destaca Giné.
Assegura que "analitzen els temes amb prudència i no prenen les decisions de manera ràpida"; i que "les relacions de confiança també són clau per fer negocis amb ells. No n'hi ha prou amb una bona proposta de negoci, negociar amb un asiàtic requereix temps, paciència i persistència. Els detalls són els que poden fer tirar endavant o paralitzar un negoci".
En aquest punt, l'intèrpret és molt important perquè "a l'hora de negociar no els agrada tocar temes molt concrets i busquen un acord global", diu Giné. Expert en aquesta àrea, recorda que "el Dret no ha jugat un paper clau en la cultura asiàtica, ho han fet les relacions personals i no les contractuals. Tenen tendència a anar renegociant a mesura que avancen els temes. Per això és molt important tenir una bona estratègia a l'hora de negociar".
En aquesta línia, aprofundeix que "un japonès no vol improvisar res en la negociació i se centra en l'agenda". El professor d'Esade recorda que "els silencis també són importants. No diuen mai que no, però això no vol dir que et diguin que sí".
Ordre, puntualitat i perseverança
"Són molt puntuals. Les reunions comencen i acaben a l'hora prevista. Si tens un imprevist i no arribes a temps, has de trucar i avisar", recorda Giné. "Si diuen que acaben a les 12, a les 12 se'n van", insisteix.
Jaume Giné també destaca que "les presentacions i les carpetes han d'estar impecables, si pot ser en japonès i com a mínim en anglès". Malgrat totes aquestes especificitats, però, assegura que "l'avantatge d'un soci confucià és que, tot i que costa molt entrar-li, si superes les barreres culturals i estableixes confiança, és un soci molt fiable".
Parlant del caràcter xinès, Xavier Aubareda el contrasta amb el català. "A nosaltres ens costa obrir un negoci o muntar un projecte. En canvi, si una cosa bona tenen els xinesos, és que provaran un negoci i si no els va bé n'obriran un altre. I si no, un altre". D'aquesta manera, assegura, "al final acabaran trobant alguna cosa que els funcioni".
Treballar com un xinès?
Una expressió tan habitual com poc decorosa fa referència a "treballar com un xinès", fent al·lusió a una infatigable capacitat de treball. Jaume Giné apunta que "la majoria de xinesos no són religiosos i tenen a l'ADN fer negocis i guanyar diners". Assegura que "els costa fer vacances, però com que cada cop tenen més societats de consum, necessitaran més festes per poder consumir". En aquest sentit, l'any nou xinès és "una de les setmanes que es consumeix més i fan uns dies de festa amb tothom tornant a casa".
Per Xavier Aubareda, després de diversos anys treballant al país, "la frase treballar com un xinès té part de realitat". Constata que el govern "ha intentat promocionar el mercat interior per no dependre tant de les exportacions, i ho ha fet millorant la seguretat social afavorint que la gent no hagués d'estalviar tant". Segons el responsable de Ficosa, "ara s'ho poden gastar en un cotxe nou, que els agraden molt. Cada vegada tenen més vacances, sobretot si treballen en empreses internacionals".
El paper de la dona, l'assignatura pendent
Sobre el paper que juga la dona en el mercat de treball, Aubareda assegura que "per arribar al nivell català els queda un llarg camí". Destaca que és un punt molt cultural que mostra el paper de la dona a la societat. "A la Xina és com a Espanya fa 20 o 30 anys. Es casen amb 20 anys, tenen el fill amb 22, i la majoria de dones són les que se'n fan càrrec". Matisa, però, que "a les grans ciutats la dona també treballa, i deixen el fill amb els avis. Però el paper important a la feina és el de l'home".
Al seu torn, Jaume Giné indica que tant al Japó com a la Xina "els xoca la presència de dones directives en el tracte amb empreses estrangeres, però s'hi van acostumant". Pel professor d'Esade, "han d'entendre que a Occident la dona ja és a tot arreu"; i assegura que "a les cultures asiàtiques es malbarata el paper de la dona. Els millors expedients acadèmics són de dones, però quan es casen i tenen fills deixen la feina, i després com a molt tornen a mitja jornada". Per tot plegat, lamenta, "l'home continua tenint un paper basat en l'ordre jeràrquic".