16
de Juny
de
2016
Act.
16
de Juny
de
2016
Es pot anar de cara a barraca en els negocis i, alhora, no descuidar la conciliació familiar amb uns horaris raonables? Al Canadà com a mínim ho intenten. "És el pas intermedi entre els Estats Units i Europa", s'atreveix a definir Geneviève Abbott, directora de l'oficina d'Acció a Mont-real. "La cultura empresarial canadenca és força nord-americana, en el sentit que business is business", afegeix Abbott. "Es respecta molt la divisió entre feina i oci, així com el nine to five", indica. Per tot plegat, la responsable d'Acció al Canadà conclou que "som molt més americans que europeus en el camp dels negocis, també al Quebec tot i que es parli francès. Es va molt directe al negoci, no es perd el temps i es diu de seguida si interessa o no fer tractes. Time is money, i es veu amb mals ulls fer perdre el temps". Tot i que sempre hi poden haver imprevistos, Abbott alerta que "s'ha d'avisar, encara que siguin cinc minuts de retard".
Tot plegat en un país que viu a l'espera de la signatura del tractat de lliure comerç amb la Unió Europea (UE), que com a molt tard es preveu pel 2017. "Al Canadà se'n parla molt i a Catalunya no tant. És una pena perquè els francesos porten anys preparant-s'hi", adverteix Abbott. "És un país més fàcil per apropar-s'hi que els Estats Units, on la mida de l'empresa pot ser un obstacle per a les petites", destaca mentre posa d'exemple com d'atractives poden ser les inversions quan les empreses catalanes puguin accedir a les licitacions i vendre els seus productes sense aranzels.
L'ordre com a forma de vida
Mariona Ferrer fa quatre anys que viu al Canadà, on actualment és la directora del clúster d'Art Digital de la Ciutat de Quebec. Explica a VIA Empresa que una de les coses que més la va sorprendre és que "són individualistes, tothom té la seva parcel·la i les seves tasques, i a vegades costa una mica fer treball d'equip i creuar projectes que poden ser positius per tothom". Segons Ferrer, "la facilitat que tenim a Catalunya per provar coses aquí costa una mica més, ha d'estar tot més planificat i ordenat. Això sovint dificulta innovar en certs aspectes".
Insisteix en el fet que els canadencs "són molt ordenats i no pots trucar i demanar una cosa per d'aquí a mitja hora. Hi ha un respecte i disciplina en aquest sentit". De fet, recorda que "estava molt acostumada a enviar correus i demanar coses, i ningú no em contestava. Em frustrava pensant que escrivia malament, però el que passava és que ho fan tot per ordre".
Una relació professional
Geneviève Abbott explica que la relació dels canadencs amb els seus caps és força propera. Tot i així, les diferències lingüístiques poden marcar més o menys distància en el tracte professional. "Al Quebec es parla francès, on hi ha el vous (vosaltres), i quan t'acostes a una empresa és el que utilitzes. Després es demana permís per passar al tu". En canvi, indica, com que en anglès tot és you, es perd aquesta formalitat. "Per deformació professional sempre dic Dear Mister, però em contesten Dear Geneviève, se salten el Dear Miss", afegeix Abbot.
Pel que fa a la relació entre companys, Abbott evidencia que depèn de la feina. "A les noves startups és molt més cordial; mentre que a la resta potser de tant en tant surts a fer una copa amb els companys". Una copa que, de produir-se, assegura que el més probable és que es faci el dijous de 17 a 19h. Sigui com sigui, Abbott veu difícil "fer amics a la feina". De fet, destaca que al Canadà la gent se saluda habitualment donant-se la mà. "Al Quebec la gent només fa dos petons als amics, no a escala professional. I al Canadà ni això. A Catalunya la gent es fa petons de seguida en l'àmbit professional, cosa que ens sobta als canadencs, que mantenim més distància física", constata.
Aquesta relació entre companys, sovint un pèl freda, també és una de les coses que va impactar Mariona Ferrer a l'arribar al Canadà. "Quan entres a un lloc a treballar t'observen i et proven molt. Poc a poc es van familiaritzant amb tu, et pregunten si estàs bé. La relació social dins l'empresa és diferent", assegura. Explica que tenen un club social finançat amb una part del sou de cada treballador, on cada any hi ha uns responsables d'organitzar diverses sortides. "S'organitza anar a prendre una cervesa el dijous o anar a jugar a bitlles, però tot molt pautat", relata.
Per Ferrer "la relació és menys personal. Som companys, ens expliquem coses i l'empresa posa els mitjans perquè dinis allà còmodament, que és el punt d'intercanvi habitual". Tot i reconèixer que "tot és molt cordial i agradable, no t'expliques la vida personal. Els costa molt convidar-te a casa, crec que no he estat mai a casa de cap company". Per això, lamenta, a vegades troba "una mica artificial haver d'anar a jugar a bitlles tots junts".
Les reunions, millor a l'esmorzar
Tota aquesta manera de fer va lligada a una concepció molt clara de quins són els horaris de feina i quins els de la família. Tot i que l'horari laboral acostumi a ser de 9 a 17h, és molt habitual fer reunions a les 7 del matí. "Podràs fer un breakfast meeting a les 7, però mai no podràs fer una reunió a partir de les 5 de la tarda", diu Abbott. A les 6 tanquen les llars d'infants i els pares han de poder recollir els nens. Per tant, "l'última reunió es posa a les 4 perquè acabi a les 5". Ho constata Mariona Ferrer, que ja s'ha habituat a aquests "esmorzars de treball. Moltes reunions es fan amb un esmorzar que dura una hora. Quan muntes una reunió et pregunten quant temps necessitaràs, i si dius una hora ha de ser així. Són molt pragmàtics".
Començar d'hora la jornada no significa passar gana a mig matí, ja que normalment es dina a les 12. "No es fan tanes pauses, arribes a la feina i treballes. Si després has de fer alguna gestió més tard es fa des de casa", diu Abbott. La responsable d'Acció a Mont-real té clar que "la gent prefereix fer reunions d'esmorzar que anar a sopar. En això ens assemblem molt als països nòrdics". Una semblança a la que també hi ajuda el clima. "A l'hivern es fa de nit a les 4, no pots acabar de dinar a aquella hora", evidencia.
"Al Quebec hi ha una hora per dinar, i a la resta del Canadà mitja hora. Baixes, et compres l'entrepà, te'l menges i tornes a pujar a l'oficina", diu Abbott. La diferència amb els Estats Units, explica, és que "allà et menges l'entrepà davant de l'ordinador".
Abbott explica que entre setmana l'hora de sopar comença cap a les 17:30 i acaba cap a les 19h. De fet, ressalta que "hi ha alguns restaurants que fan un menú més barat a partir de les 22h els caps de setmana".
"M'agrada molt la conciliació amb la vida familiar, se la creuen de veritat", destaca Mariona Ferrer. "Si un dia neva o tens els nens malalts no passa res. I no passa res de veritat. Avises dient que seràs a casa, a quines hores estaràs en línia i a quines no podràs contestar i no et posen cap problema ni ningú et fa mala cara", celebra.
Els drets laborals, també a mig camí
Si les característiques de la feina al Canadà es poden situar a mig camí entre Europa i els Estats Units, tres quarts del mateix passa amb la regulació del mercat laboral. Cada província gestiona la seva legislació, però "el Canadà és un país bastant més socialista que els Estats Units, amb més cobertura social", diu Genevieve Abbott. "No és tan fàcil acomiadar algú com als Estats Units, però sí que és més fàcil que fer-ho a Europa", deixa clar.
Ferrer constata que "les baixes de maternitat i tot el que és família està molt protegit. Ara bé, tenir dies lliures per mudances, dies personals, etc., això no existeix". De fet, relata que quan s'entra a una empresa "tens dues setmanes de vacances, has de negociar per tenir-ne tres i al cap de cinc anys en pots tenir quatre".
Pel que fa al cobrament de la nòmina, Ferrer comenta una pràctica habitual: un sou bimensual. "Es cobra cada 15 dies perquè els pagaments van diferents. La societat s'ha organitzat perquè no arribin tots els pagaments el dia 1. Les assegurances arriben el 15, el banc el 17, etc.".
Finalment, Abbott destaca que "als currículums queda bé posar que has treballat en feines com despatxant al McDonald's. Demostra que el jove està disposat a fer el que cal per treballar". La responsable d'Acció a Mont-real lamenta que "molts currículums de joves europeus mostren que acaben la universitat sense haver treballat, o si ho han fet ho oculten perquè sembla que no queda bé". Al Canadà, en canvi, "es valora haver tingut també experiències pràctiques des dels 16 anys cada estiu".
Tot plegat en un país que viu a l'espera de la signatura del tractat de lliure comerç amb la Unió Europea (UE), que com a molt tard es preveu pel 2017. "Al Canadà se'n parla molt i a Catalunya no tant. És una pena perquè els francesos porten anys preparant-s'hi", adverteix Abbott. "És un país més fàcil per apropar-s'hi que els Estats Units, on la mida de l'empresa pot ser un obstacle per a les petites", destaca mentre posa d'exemple com d'atractives poden ser les inversions quan les empreses catalanes puguin accedir a les licitacions i vendre els seus productes sense aranzels.
L'ordre com a forma de vida
Mariona Ferrer fa quatre anys que viu al Canadà, on actualment és la directora del clúster d'Art Digital de la Ciutat de Quebec. Explica a VIA Empresa que una de les coses que més la va sorprendre és que "són individualistes, tothom té la seva parcel·la i les seves tasques, i a vegades costa una mica fer treball d'equip i creuar projectes que poden ser positius per tothom". Segons Ferrer, "la facilitat que tenim a Catalunya per provar coses aquí costa una mica més, ha d'estar tot més planificat i ordenat. Això sovint dificulta innovar en certs aspectes".
Insisteix en el fet que els canadencs "són molt ordenats i no pots trucar i demanar una cosa per d'aquí a mitja hora. Hi ha un respecte i disciplina en aquest sentit". De fet, recorda que "estava molt acostumada a enviar correus i demanar coses, i ningú no em contestava. Em frustrava pensant que escrivia malament, però el que passava és que ho fan tot per ordre".
Una relació professional
Geneviève Abbott explica que la relació dels canadencs amb els seus caps és força propera. Tot i així, les diferències lingüístiques poden marcar més o menys distància en el tracte professional. "Al Quebec es parla francès, on hi ha el vous (vosaltres), i quan t'acostes a una empresa és el que utilitzes. Després es demana permís per passar al tu". En canvi, indica, com que en anglès tot és you, es perd aquesta formalitat. "Per deformació professional sempre dic Dear Mister, però em contesten Dear Geneviève, se salten el Dear Miss", afegeix Abbot.
Pel que fa a la relació entre companys, Abbott evidencia que depèn de la feina. "A les noves startups és molt més cordial; mentre que a la resta potser de tant en tant surts a fer una copa amb els companys". Una copa que, de produir-se, assegura que el més probable és que es faci el dijous de 17 a 19h. Sigui com sigui, Abbott veu difícil "fer amics a la feina". De fet, destaca que al Canadà la gent se saluda habitualment donant-se la mà. "Al Quebec la gent només fa dos petons als amics, no a escala professional. I al Canadà ni això. A Catalunya la gent es fa petons de seguida en l'àmbit professional, cosa que ens sobta als canadencs, que mantenim més distància física", constata.
Aquesta relació entre companys, sovint un pèl freda, també és una de les coses que va impactar Mariona Ferrer a l'arribar al Canadà. "Quan entres a un lloc a treballar t'observen i et proven molt. Poc a poc es van familiaritzant amb tu, et pregunten si estàs bé. La relació social dins l'empresa és diferent", assegura. Explica que tenen un club social finançat amb una part del sou de cada treballador, on cada any hi ha uns responsables d'organitzar diverses sortides. "S'organitza anar a prendre una cervesa el dijous o anar a jugar a bitlles, però tot molt pautat", relata.
Per Ferrer "la relació és menys personal. Som companys, ens expliquem coses i l'empresa posa els mitjans perquè dinis allà còmodament, que és el punt d'intercanvi habitual". Tot i reconèixer que "tot és molt cordial i agradable, no t'expliques la vida personal. Els costa molt convidar-te a casa, crec que no he estat mai a casa de cap company". Per això, lamenta, a vegades troba "una mica artificial haver d'anar a jugar a bitlles tots junts".
Les reunions, millor a l'esmorzar
Tota aquesta manera de fer va lligada a una concepció molt clara de quins són els horaris de feina i quins els de la família. Tot i que l'horari laboral acostumi a ser de 9 a 17h, és molt habitual fer reunions a les 7 del matí. "Podràs fer un breakfast meeting a les 7, però mai no podràs fer una reunió a partir de les 5 de la tarda", diu Abbott. A les 6 tanquen les llars d'infants i els pares han de poder recollir els nens. Per tant, "l'última reunió es posa a les 4 perquè acabi a les 5". Ho constata Mariona Ferrer, que ja s'ha habituat a aquests "esmorzars de treball. Moltes reunions es fan amb un esmorzar que dura una hora. Quan muntes una reunió et pregunten quant temps necessitaràs, i si dius una hora ha de ser així. Són molt pragmàtics".
 |
| El Quebec té algunes particularitats més enllà de l'idioma. Getty |
Començar d'hora la jornada no significa passar gana a mig matí, ja que normalment es dina a les 12. "No es fan tanes pauses, arribes a la feina i treballes. Si després has de fer alguna gestió més tard es fa des de casa", diu Abbott. La responsable d'Acció a Mont-real té clar que "la gent prefereix fer reunions d'esmorzar que anar a sopar. En això ens assemblem molt als països nòrdics". Una semblança a la que també hi ajuda el clima. "A l'hivern es fa de nit a les 4, no pots acabar de dinar a aquella hora", evidencia.
"Al Quebec hi ha una hora per dinar, i a la resta del Canadà mitja hora. Baixes, et compres l'entrepà, te'l menges i tornes a pujar a l'oficina", diu Abbott. La diferència amb els Estats Units, explica, és que "allà et menges l'entrepà davant de l'ordinador".
Abbott explica que entre setmana l'hora de sopar comença cap a les 17:30 i acaba cap a les 19h. De fet, ressalta que "hi ha alguns restaurants que fan un menú més barat a partir de les 22h els caps de setmana".
"M'agrada molt la conciliació amb la vida familiar, se la creuen de veritat", destaca Mariona Ferrer. "Si un dia neva o tens els nens malalts no passa res. I no passa res de veritat. Avises dient que seràs a casa, a quines hores estaràs en línia i a quines no podràs contestar i no et posen cap problema ni ningú et fa mala cara", celebra.
Els drets laborals, també a mig camí
Si les característiques de la feina al Canadà es poden situar a mig camí entre Europa i els Estats Units, tres quarts del mateix passa amb la regulació del mercat laboral. Cada província gestiona la seva legislació, però "el Canadà és un país bastant més socialista que els Estats Units, amb més cobertura social", diu Genevieve Abbott. "No és tan fàcil acomiadar algú com als Estats Units, però sí que és més fàcil que fer-ho a Europa", deixa clar.
Ferrer constata que "les baixes de maternitat i tot el que és família està molt protegit. Ara bé, tenir dies lliures per mudances, dies personals, etc., això no existeix". De fet, relata que quan s'entra a una empresa "tens dues setmanes de vacances, has de negociar per tenir-ne tres i al cap de cinc anys en pots tenir quatre".
Pel que fa al cobrament de la nòmina, Ferrer comenta una pràctica habitual: un sou bimensual. "Es cobra cada 15 dies perquè els pagaments van diferents. La societat s'ha organitzat perquè no arribin tots els pagaments el dia 1. Les assegurances arriben el 15, el banc el 17, etc.".
Finalment, Abbott destaca que "als currículums queda bé posar que has treballat en feines com despatxant al McDonald's. Demostra que el jove està disposat a fer el que cal per treballar". La responsable d'Acció a Mont-real lamenta que "molts currículums de joves europeus mostren que acaben la universitat sense haver treballat, o si ho han fet ho oculten perquè sembla que no queda bé". Al Canadà, en canvi, "es valora haver tingut també experiències pràctiques des dels 16 anys cada estiu".