• Economia
  • Les comarques (invisibilitzades) que són les “reines” de l'economia catalana

Les comarques (invisibilitzades) que són les “reines” de l'economia catalana

La Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya lideren el creixement econòmic del país gràcies a l’anhelat retorn de l'oci i el turisme

El Riu Garona a la Vall d'Aran | iStock
El Riu Garona a la Vall d'Aran | iStock
Barcelona
16 de Novembre de 2023
Act. 16 de Novembre de 2023

Que Catalunya és un territori de comarques amb les seves particularitats, singularitats i identitats úniques, és un dels motius que la fan especial per qui la vol recórrer minuciosament. Més de 8 milions d'habitants s'agrupen en 947 municipis repartits en 41 comarques a més de la Vall d'Aran, mentre el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat compten amb la concentració majoritària de la població. Ara bé, la "sorpresa econòmica" d'enguany té a veure amb tres comarques que lideren el creixement econòmic del país i es troben a la muntanya. I, pista, tot gràcies a "l'empenta" dels serveis.

Les "reines" -sovint invisibilitzades- de l'economia catalana són la Vall d'Aran (12%), l'Alta Ribagorça (9%) i la Cerdanya (8,2%), que destaquen per l'auge dels serveis privats personals, com ara el comerç, l'hostaleria, la restauració i les activitats recreatives. Així ho plasma l'Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya del BBVA liderat pel catedràtic d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver. Uns serveis que van aportar el 40% del creixement del PIB català, mentre hi ha hagut una "forta caiguda" de l'agricultura.

Per entendre el creixement de les comarques de muntanya ubicades al nord-oest de Catalunya s'ha de tenir en compte el valor afegit brut (VAB). És a dir, l'indicador macroeconòmic que detalla la producció total de "béns i serveis en un àmbit" sense impostos indirectes. A continuació, una radiografia per comarca.

La Vall d’Aran, Baqueira-Beret i el motor del turisme

Baqueira nevat durant els últims anys | iStock
Baqueira-Beret nevat durant els últims anys | iStock

La Vall d'Aran sempre ha destacat tradicionalment per la ramaderia i l'explotació forestal mentre amb el transcurs de les dècades, el turisme s'ha convertit en el gran motor econòmic que ha vist en l'obertura del túnel de Vielha i l'aposta per l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, els grans puntals. També han donat la benvinguda a noves tendències i s'ha donat valor a la natura, als parcs nacionals, a esports de molta exigència i la desestacionalització per comptar amb visitants durant l'estiu. Una economia vinculada al turisme i als serveis que ho han complementat amb la ramaderia, les reformes, el sector del manteniment i la construcció.

La Vall d’Aran i el Barcelonès són les dues úniques comarques catalanes que concentren més del 80% del seu valor afegit brut en el sector serveis

Com a curiositat, només dues comarques catalanes concentren més del 80% del seu valor afegit brut en el sector serveis. Una és el Barcelonès, on hi ha les seus administratives de les principals empreses i el govern de la Generalitat, així com la màxima planta hotelera i els hospitals més importants. L'altra és la Vall d'Aran, una marca turística d'hivern, gràcies a l'esport de neu, però també a la falta d'alternatives d'una demarcació aïllada durant segles. Així ho plasmen les xifres: la Vall d'Aran és la zona on més creix la renda per habitant, segons l'Idescat. I la cirera del pastís: Baqueira Beret factura seixanta milions anuals amb un milió d'esquiadors.

L’Alta Ribagorça: del carbó al turisme

L'església de Sant Climent de Taüll | iStock
L'església de Sant Climent de Taüll | iStock

L'Alta Ribagorça és la comarca veïna de la Vall d'Aran que està dividida en tres municipis: el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller i que compta amb prop 3.800 habitants. Una zona coneguda mundialment per les esglésies romàniques del segle XXI, declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Uneso. Com succeeix amb les comarques del voltant sempre s'han dedicat a la ramaderia i a l'agricultura, amb poca activitat industrial, malgrat comptar amb vàries explotacions mineres sobretot de carbó. Un fenomen similar al de la Vall d'Aran perquè el turisme s'ha convertit en un autèntic motor econòmic, gràcies als recursos naturals i el relleu geogràfic. D'aquí que hi hagi nombrosos hotels, cases de turisme rural, càmpings i refugis de muntanya. A destacar el Parc Nacional d'Aigüestortes que queda molt a prop i té més de 500.000 visitants l'any.

La Cerdanya i les classes altes de Barcelona

Puigcerdà és la capital de la Cerdanya | iStock
Puigcerdà és la capital de la Cerdanya | iStock

Qui ocupa el podi en tercera posició és la Cerdanya, que també limita amb França i disposa de 19.000 habitants. Un territori que gràcies a l'obertura del Túnel del Cadí el 1984, ha comptat amb una obra milionària de més de cinc quilòmetres que ha transformat l'economia de dues comarques juntament amb el Berguedà, però genera debat a causa del preu. Destaca per les segones residències, la presència d'estacions d'esquí, l’hostaleria, la construcció i el comerç. Sovint és qualificada com "la zona d'esbarjo de les classes altes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona". Amb la gran llosa: el preu de l'habitatge expulsa els joves de la Cerdanya, on el 63% són segones residències.

La davallada de l’agricultura

Després de l'auge de les comarques muntanyenques, destaca l'eix de Girona, que va créixer un 6,5% en VAB, impulsat per l'Alt Empordà (+7,9%) i el Baix Empordà (+7,5%). L'àrea de Barcelona va pujar un 5,8%, amb el Barcelonès (+6,8%) al capdavant. Tanmateix, el pes que té l'agricultura a Lleida explica que aquesta demarcació fos la que menys va créixer durant el 2022 en relació amb l'any anterior, a excepció de les senderistes esmentades anteriorment. El sector primari va registrar una davallada del 22,9% a Lleida, un 19,8% a les comarques centrals i un 14,5% a Tarragona. Un fenomen significatiu que es pot extrapolar en el cas de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya que han virat cap a un turisme desestacionalitzat, per convertir-lo en l'autèntic motor econòmic del territori.