Potser perquè les generacions que m’han precedit sempre han viscut del camp i dels animals, tinc molt interioritzat que un canvi de temps inesperat, una malaltia o una plaga, es poden endur, en hores, la feina de tot un any sense que s’hi pugui fer res, ni serveixi de res lamentar-se o protestar. Hi ha casos en què les coses es poden preveure i ens permeten en certa mesura preparar-nos per afrontar una situació. No és el cas del que estem vivint. No fa tant, era impensable imaginar aquesta situació i era gairebé impossible desenvolupar plans de contingència que sostinguessin caigudes de vendes del 50, el 80 o el 100%.
Potser en aquestes circumstàncies, acceptar les coses amb resignació no sigui tan mala idea, si entenem la resignació com una resiliència passiva, que ens ajudi a acceptar, amb integritat les situacions que no estan a les nostres mans canviar i que ens eviti una frustració innecessària. No estic parlant de no fer res, sinó de fer només allò que estigui a les nostres mans. Com deia el teòleg Reinhold Niebuhr, "senyor, concedeix-me serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar, fortalesa per canviar allò que sóc capaç de canviar i saviesa per entendre la diferencia".
S’ha parat el món i, nosaltres, empresaris, direccions comercials i equips, no parem de rebre missatges i pressió per totes bandes dient-nos que hem de redissenyar i planificar com afrontarem la "tornada a la normalitat" perquè, a més a més de sobreviure a la crisi, en puguem sortir reforçats. Sembla que "sortir-ne reforçats" ha esdevingut una obligació.
Pensar en petites accions
Doncs potser que abans de repensar-nos, reinventar-nos i reforçar-nos, acceptem entre tots que no tenim certeses de res. Que molts no sabem ni quines implicacions tindrà en el futur proper el que ara estem vivint i que és realment complicat preparar-se per actuar en un escenari que no sabem quin serà.
No serà millor que pensem en petites accions, enlloc de centrar-nos només en trobar la "gran solució"?
La pressió que tenim per trobar solucions que funcionin en aquest futur, que no està definit, ens genera molta frustració, i això ens porta a l’angoixa, les queixes constants i buscar culpables amb qui descarregar el nostre malestar. I, així, entrem en un cercle molt negatiu, que és l’últim que necessitem per mirar endavant amb una actitud optimista.
No serà millor que pensem en petites accions, enlloc de centrar-nos només en trobar la "gran solució"? O, si voleu, us ho dic d’una altra manera: que la pressió per trobar la "gran solució" no ens impedeixi també pensar en petit i anar implementant millores, canvis i accions concretes que segur que ens ajudaran.
Comunicació constant i clau
Mantingueu comunicació constant amb els vostres equips de vendes encara que es trobin en una situació d’ERTO. No deixeu que es desmotivin. Envieu-los missatges d’ànim i eviteu-los, en la mesura del possible, més incertesa que la que genera la pròpia situació. Informeu-los del que està passant a l’entorn de l’empresa i de les decisions o mesures que es van prenent. Pregunteu com estan ells i les seves famílies. No permeteu que es desvinculin emocionalment.
En la venda 'B2B', el que està clar és que si les nostres empreses clients no se’n surten, nosaltres tampoc
Seguiu mantenint la comunicació amb els vostres clients. Això, potser, cada vegada suposa més esforç, sobretot quan parlem de sectors inactius i quan la trucada és gairebé a títol personal, però, si la confiança que hem generat abans ens ho permet, aquesta trucada és clau per reforçar-la.
Potser un escenari de futur sigui aquell en què els nostres comercials amb la seva visió global del negoci, desenvolupin un perfil més consultor i ajudin els seus propis clients a repensar noves línies d’actuació, noves oportunitats o noves tipologies de clients. Perquè en la venda B2B, el que està clar és que si les nostres empreses clients no se’n surten, nosaltres tampoc.
Sempre positiu
Oferim la nostra ajuda, de manera desinteressada, en la mesura de les nostres possibilitats. Segurament hi ha situacions més complexes que les nostres. Siguem altruistes que, a més a més, això té recompensa: quan ho som, el nostre cervell genera dopamina i endorfines que ens predisposen a estar bé.
Mantinguem-nos en positiu. No deixem que la por i el pessimisme segrestin el nostre pensament. Trobarem les solucions quan arribi el moment. Recordem altres situacions difícils que tots hem viscut i tinguem la confiança de que si sempre ens n’hem sortit, ara també ho farem.
No ens pressionem per trobar solucions i trobar-les ja. Hi ha situacions que requereixen temps i anàlisi
Tinguem paciència. No ens pressionem per trobar solucions i trobar-les ja. Hi ha situacions que requereixen temps i anàlisi. Aquell vell eslògan de Caixa Catalunya Ho vols, ho tens ens va fer molt de mal a tots. Vivíem en la immediatesa i accelerats i, ara, ens han canviat les regles del joc: acceptem-ho sense frustrar-nos.
Finalment, mirem una mica més enllà, aprofitem per valorar tot allò que tenim i, també, per saber si la nostra vida professional pre-covid-19 era la que desitjàvem. Si no és així, potser sigui el moment d’aprofitar el temps i les circumstàncies i reinventar-nos també a nivell individual.