Després dels efectes econòmics de la covid-19 en el comerç, l’hostaleria i tots aquells negocis vinculats amb el turisme i el lleure, és molt important poder treure el millor partit possible de les ajudes que ofereix la Unió Europea a través dels fons Next Generation, per a la recuperació econòmica i la resiliència dels sectors i empreses.
En aquests moments, hi ha molts ajuntaments i organismes supramunicipals treballant en la redacció de propostes per optar a les ajudes que dins d’aquest programa es concediran -com assenyala l’esborrany de la convocatòria- “per al finançament de projectes d’impuls a la competitivitat, innovació i modernització dels canals de distribució, mercats municipals, de les àrees comercials urbanes, del comerç no sedentari i dels canals curts de comercialització.... (per) augmentar la capacitat d’innovació i reduir la seva dependència d’un àmbit territorial concret, diversificant les cadenes de subministrament a través de la transformació digital”.
La convocatòria desgrana amb detall el tipus d’accions que poden ser finançades i com es valoraran, ja que només els millor puntuats rebran ajuda. I això, que dona claredat en les regles del joc, veient alguna proposta de les que es preparen, encén per a mi algunes alarmes.
No és que tinguem un pla de viatge i anem a veure com podem materialitzar-lo, sinó que hem vist un vehicle aparcat i estem mirant d'engegar-lo sense haver pensat on anar
Els tècnics de les administracions públiques, amb la millor predisposició, estan dissenyant puzles que encaixin en aquesta convocatòria i puguin sumar els màxims punts. Però en molts casos hi ha un error de base que pot fer que es faci molta feina per arribar enlloc. Per fer un símil, no és que tinguem un pla de viatge i anem a veure com podem materialitzar-lo, sinó que hem vist un vehicle aparcat i estem mirant d’engegar-lo sense haver pensat on anar.
Tenir un relat
Primer, i al marge de la convocatòria, cal decidir -amb participació i complicitat dels sectors i dels administrats- com ens podem posicionar (com a empreses, com a municipi) i què fa falta per arribar a aquest posicionament. Només llavors, amb el pla a la mà, té sentit veure com ens poden ser útils els fons Next Generation. Es tracta de tenir un relat, i fer quelcom perquè fa falta i hi creiem, no perquè resulta que “ens regalen” diners per fer determinades coses.
És estratègic consensuar uns objectius i posicionament amb plena complicitat dels beneficiaris finals, i després veure com els fons Next Generation poden sumar
Per últim, hi ha un detall que no és irrellevant, i és que el període de la covid-19 i del teletreball ha fet que les persones de les administracions públiques s’hagin quedat una mica aïllades en una bombolla. No és el mateix treballar a través de plataformes online i sense contacte directe amb el ciutadà que trepitjar terreny. Per bona disposició i professionalitat que hi posin les persones, el teletreball ha allunyat més a l’administració dels administrats, i això pot permetre que es dissenyin des dels despatxos unes accions per presentar als Next Generation en els quals els empresaris del comerç i l’hostaleria no se sentin compromesos ni identificats.
Per tant, cal evitar córrer a la babalà: és estratègic consensuar uns objectius i posicionament amb plena complicitat dels beneficiaris finals, i després veure com els fons Next Generation poden sumar. Hem d’evitar caure en la temptació de “demanar per demanar” allò que financen, perquè el risc és perdre el tren irremissiblement per a les nostres ciutats i el seu teixit comercial.