El 5 de novembre de 1999, Microsoft va ser condemnada per monopoli per la Cort Suprema dels Estats Units. Un cas que es va originar amb la inclusió gratuïta d'Internet Explorer en els seus sistemes operatius. Una estratègia que va acabar amb Netscape, que dominava el mercat dels navegadors web fins llavors, i que va permetre a l'empresa de Bill Gates tenir el seu programa en el 95% dels ordinadors domèstics del món. Aquest va ser el primer cas que va posar de manifest una tendència en l'era dels negocis digitals: l'aparició de grans companyies tecnologies genera posicions de domini que poden acabar amb la competència. Com es pot regular aquesta situació? Aquesta va ser una de les preguntes que es van plantejar en el debat Economia digital, regulació i competència, celebrat durant la Jornada del 10è aniversari de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).
La Unió Europea ha estat un dels organismes més actius en la regulació sobre el monopoli de les grans empreses digitals, amb informes que alerten sobre el perill d'algunes actituds dels gegants d'internet. Ara bé, els experts consideren que, sovint, les sospites són exagerades. "La normativa presumeix que hi ha comportaments abusius pel simple fet que una empresa domina un mercat", adverteix el professor de dret mercantil de la Universidad Carlos III de Madrid, Antonio Robles. L'expert creu que la normativa hauria de "presumir totes les conductes empresarials lícites, excepte si es demostra que produeixen efectes anticompetitius".
I aquest és un dels punts de debat. Per tal d'acusar una empresa de competència deslleial cal aportar proves, que poden ser de dos tipus: que demostrin que les accions de la companyia denunciada exclouen a competidors que són igualment eficients, o que demostrin que s'està perjudicant el consumidor, ja sigui imposant preus més alts dels que marcaria el mercat o un servei pitjor. "El problema és que la jurisprudència permet interpretacions contradictòries i, de vegades, només cal demostrar que hi ha una possibilitat hipotètica que certes actituds poden afectar la competència".
A banda de si la regulació és més o menys estricta amb els negocis digitals predominants, els experts coincideixen en què existeix una necessitat de crear una normativa específica per a l'economia digital per tres motius: és un entorn en què les empreses funcionen en una economia d'escala que pot portar al monopoli de certs mercats, les companyies funcionen acumulant usuaris en xarxa i concentrant així el mercat i, finalment, l'ús de plataformes genera acumulació de dates per millorar serveis i productes, que beneficia qui més usuaris té i, per tant, afavoreix també el domini d'unes poques firmes.
"En el món digital es pot donar la paradoxa que l'existència d'una sola plataforma pot ser la millor opció per als usuaris"
"No hi ha dubte que el poder de les plataformes dominants és molt gran, però el problema és que, davant les dificultats per demostrar si és possible que l'actitud d'una plataforma digital afecta la competència, es busca baixar el nivell de proves necessàries, de manera que ara gairebé qualsevol conducta passa a ser sospitosa", analitza Robles.
A banda d'investigar les actituds que poden ocasionar monopoli, Europa fixa alguns principis d'actuació que les grans empreses digitals han de respectar, com l'obligació a la interoperativitat. "Qualsevol empresa que sol·liciti operar sota la plataforma d'una gran companyia, aquesta ha de garantir la neutralitat i les mateixes condicions de funcionament que donaria a un servei propi, el que converteix Google, Facebook o Whatsapp en serveis bàsics".
Malgrat tots els condicionants que la Comissió Europea fixa a les grans empreses per evitar el seu monopoli, Robles indica que aquestes grans companyies tenen sempre un recurs, que és demostrar que la seva activitat és eficient i millora el benestar dels consumidors abaixant preus o millorant el servei i la innovació. "En el món digital es pot donar la paradoxa que l'existència d'una sola plataforma pot ser la millor opció per als usuaris", conclou.
Guanyadors i vençuts de l'economia digital
La regulació no només es fixa en com les grans empreses digitals poden acabar amb la seva competència tecnològica, sinó també en com afecten els negocis tradicionals. El professor d'economia del Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI), Gerard Llobet, considera que l'economia digital ha creat nous guanyadors i vençuts. "Els guanyadors són aquelles empreses que no existien fa 20 anys i que avui són les grans companyies del món, i els vençuts són els negocis analògics, que tenen cada cop més dificultats per reinventar-se en un entorn digital".
Llobet resumeix els nous principis marcats per l'economia digital en un principi: "Tothom vol ser l'Uber d'alguna cosa, i això implica generar plataformes que utilitzin la IA per reduir els costos d'intermediació". En aquest nou paradigma, l'usuari percep una millora en el mercat, ja que té a la mà més serveis, de millor qualitat i a millors preus. En canvi, l'uberització de l'economia és una amenaça per a molts models de negoci que, fins ara, estaven protegits per la regulació, com el transport, l'allotjament o la restauració.
L'uberització de l'economia és una amenaça per a molts models de negoci que, fins ara, estaven protegits per la regulació, com el transport, l'allotjament o la restauració
Per a Llobet, la regulació d'aquests nous operadors digitals passa per la simple definició de mercat. "Si dues empreses donen un servei similar, vol dir que són del mateix mercat. Això també vol dir que un VTC no és un taxi, ja que per llei no poden donar els mateixos serveis, i aquí la tecnologia no juga un paper transformador en la definició del terreny de joc".
El professor, però, adverteix sobre com els agents reguladors tendeixen a castigar els operadors digitals amb normatives que es basen a limitar l'expansió de les plataformes digitals i en reduir l'oferta per protegir els operadors tradicionals. "L'exemple més clar són les multes que s'imposen per prohibir l'ús d'habitatges pel lloguer turístic, i està demostrat que aquestes mesures tenen un efecte nul sobre el preu del lloguer als barris i porten a la desocupació de pisos que no tornen al mercat del lloguer, pel que es perd un actiu".
Llobet considera que aquesta actitud reguladora "redueix els incentius per innovar i només serveis per alentir la transformació inevitable de molts sectors, a més de ser una excusa per no prendre mesures a llarg termini". Per contra, el professor proposa alternatives a la limitació de l'oferta, com la "creació d'impostos especials sobre algunes activitats, com els pisos turístics, i buscar formes de compensació als sectors perdedors de l'era digital".