La compravenda d'habitatges ha crescut un 5,5% a Catalunya el segon trimestre respecte als tres mesos anteriors, fins a 22.062 operacions, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat. La majoria d'operacions (18.593) han estat d'habitatges de segona mà, amb un creixement del 8,3%, mentre que l'obra nova (3.469) ha caigut un 7,1%. El preu ha augmentat un 2,1% en aquest període, fins a 2.268 euros per metre quadrat. Catalunya és, de fet, la tercera comunitat amb un preu més elevat, per darrere de Madrid (2.820 euros per metre quadrat), el País Basc (2.781 euros per metre quadrat) i les Illes Balears (2.731 euros per metre quadrat).
A l'Estat, el nombre d'habitatges inscrits en el registre de la propietat entre abril i juny ha arribat a 137.204 compravendes, un 6,2% més respecte al trimestre anterior. El preu ha augmentat un 1,5% en el segon trimestre, fins als 1.807 euros per metre quadrat, per un repunt en l'habitatge de segona mà (3,2%). Per la seva banda, el preu de l'obra nova ha caigut un 2,1%. El segon trimestre també s'ha observat una recuperació de la compra d'habitatges per part d'estrangers a l'Estat, amb un creixement del pes d'aquest mercat fins al 10% del total inscrit. El manteniment de les restriccions de mobilitat internacional encara mantenen nivells d'activitat inferiors a la quota del 12% registrada abans de la pandèmia.
En termes absoluts, el segon trimestre s'han registrat 13.600 operacions per part d'estrangers, per sobre de les 12.200 inscrites durant el primer trimestre de l'any. La nacionalitat que encapçala les compres és la britànica, amb un pes del 9,5% i un important descens respecte al trimestre precedent (12,1%). Per darrere dels britànics se situen els alemanys (9%), marroquins (8,3%), francesos (7%) i romanesos (6,1%). Els resultats de compres d'estrangers per comunitats autònomes han estat encapçalats per les Balears (29,8%), les Canàries (23,9%), el País Valencià (19,5%), Múrcia (14,7%) i Andalusia (10,4%). A poca distància se situa Catalunya, amb una quota del 10,2%.
Per altra banda, la proporció de pisos i habitatges unifamiliars de l'Estat s'ha apropat als nivells previs a la pandèmia durant el segon trimestre, amb un 80% de pisos i un 20% d'immobles unifamiliars. La superfície mitjana dels habitatges a l'Estat s'ha reduït un 1,1% respecte al trimestre precedent, que va suposar el màxim de la sèrie històrica per al conjunt de l'habitatge. Entre abril i juny, la superfície mitjana ha estat de 101,8 metres quadrats.
Així mateix, les compravendes d'habitatge en les capitals de província han perdut pes relatiu respecte al total de la província. Barcelona ha concentrat el 24,4% de les operacions de la demarcació, per sota del 36,1% registrat a mitjans de 2014. Tot i això, els darrers trimestres apunten a un cert equilibri en aquesta tendència, registrada abans de la pandèmia i aguditzada durant el 2020.