La compravenda d'habitatges a Catalunya va començar el 2024 amb força activitat. Després d'un any de caigudes gairebé constants, el gener es van anotar 8.986 operacions, és a dir, un 56,6% més que el passat mes de desembre. Són dades de l'Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l'INE, que va registrar la segona millor dada de la sèrie històrica catalana, només superada per les 14.030 transaccions del 2017.
Segons les estadístiques oficials, del total, 1.561 habitatges eren nous i 7.425 de segona mà, mentre que 8.319 eren de règim lliure i 667 de protecció oficial. Tot i que l'increment respecte al desembre passat és espectacular, la tendència és igualment bona. Si aquesta ha estat la segona millor marca dels registres del gener, la del desembre va ser la quarta més positiva de la història d'aquell mes i la del novembre, la segona.
El panorama català contrasta amb la de la resta de l'Estat, on la compravenda d'habitatges va retrocedir un 2,1% anual al gener, fins a les 54.346, tot i que si es compara amb el desembre també es van disparar un 48,1%. En qualsevol cas, el creixement intermensual també és vuit punts i mig menor al presentat per Catalunya. En xifres absolutes, del total del conjunt d'Espanya, 50.476 habitatges eren lliures i 3.870 protegits, mentre que 10.949 eren nous i 43.397 de segona mà, segons les dades de l'INE.
Barcelona i Lleida pugen, Tarragona i Girona baixen
Tot i que el global català va ser positiu, cada punt del territori va presentar comportaments diferents. Per exemple, a Barcelona es van anotar 5.745 compravendes d'habitatges, un 3,2% més que un any enrere. Del total, 961 eren habitatges nous i 7.784 de segona mà, mentre que 5.180 eren lliures i 565 protegits. A les comarques de Lleida l'increment va ser encara més espectacular, amb un 19,7% més que el gener del 2023. Es van assolir les 572 operacions, de les quals, 168 eren habitatges nous i 404 eren de segona mà, mentre que 535 eren de règim lliure i 37 de protecció oficial.
A Barcelona i Lleida el creixement va ser de 3,2% i 19,7%, respectivament; a Girona i Tarragona, el descens va situar-se en un 5,4% i 4,9%, respectivament
L'altra cara de la moneda va ser Girona, on es va produir un 5,4% de retrocés, el més gran de tot el territori. Es van produir 1.333 transaccions. D'aquestes, 247 eren pisos nous i 1.086 de segona mà, mentre que 1.301 eren lliures i 32 protegits. A Tarragona, les dades van ser lleugerament millors, però amb una tendència igualment baixista. El descens va ser del 4,9%, fins a les 1.336 operacions. Del total, 185 eren habitatges nous i 1.151 de segona mà, mentre que 1.303 eren lliures i 33 de protecció oficial.