• Economia
  • Comunitats Autònomes i corporacions locals salven el dèficit

Comunitats Autònomes i corporacions locals salven el dèficit

L'administració central i la Seguretat Social incompleixen però el dèficit espanyol se situa el 2017 en el 3,07% del PIB

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, al Congrés dels Diputats
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, al Congrés dels Diputats
ACN
Madrid
27 de Març de 2018

El conjunt de les administracions públiques de l'Estat ha tancat l'exercici del 2017 amb un dèficit equivalent de 35.758 milions d'euros, cosa que suposa el 3,07% del PIB, per sota de l'objectiu acordat amb la Unió Europea del 3,1%, segons ha anunciat Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i de la Funció Pública en la roda de premsa per presentar les xifres del tancament pressupostari de l'exercici del 2017. La xifra de reducció coincideix amb la xifra anunciada pel president Mariano Rajoy en el transcurs de la setmana passada. La reducció del dèficit ha estat possible gràcies al compliment per primera vegada de les comunitatsautònomes i del superàvit de les corporacions locals i malgrat l'incompliment de l'administració central i de la Seguretat Social.

La xifra de 35.758 milions d'euros de dèficit en el 2017 del conjunt de les administracions públiques de l'estat espanyol és la xifra més baixa fins ara registrada en els últims 10 anys. El dèficit real, però, se situa en el 3,11% i no en el 3,07% si s'inclouen els 475 milions d'euros dels ajuts a la banca espanyola. En termes percentuals, el dèficit del 2017 s'ha reduït en 1,22 punts percentuals, des del 4,29% del 2016, cosa que suposa una reducció del 25%.

Montoro ha destacat que en l'ajust dels comptes ha tingut molt a veure la millora de l'economia que ha permès un increment dels ingressos de 19.467 milions d'euros, un 4,6% més, mentre que les despeses s'han incrementat en 5.300 milions d'euros, l'1,1%. Montoro s'ha referit a l'esforç que l'economia espanyola ha fet per reduir el dèficit des de l'any 2011 fins al 2017 i ha destacat que han aquest període el dèficit s'ha reduït un 64% passant del 9,31% de dèficit el 2011 al 3,07% el 2017.

Les comunitats autònomes per primera vegada han aconseguit complir amb l'objectiu de dèficit i els ajuntaments han mantingut el seu superàvit en els comptes

Tot i això, l'administració central de l'Estat i la Seguretat Social han estat les que no han acabat de fer els deures de l'ajust en el 2017, mentre que les comunitats autònomes per primera vegada han aconseguit complir amb l'objectiu de dèficit i els ajuntaments han mantingut el seu superàvit en els comptes.

L'administració central ha tancat el 2017 amb un dèficit de 21.658 milions d'euros, el 22% menys que el 2016 i va situar el desajust en l'1,86% del PIB, per sobre de l'objectiu marcat en els pressupostos del 2017 que es comprometia a una reducció de l'1,1%.

La Seguretat Social va tancar el 2017 amb un dèficit de 19.505 milions d'euros, amb una reducció del 2,8% en relació amb el 2016 i l'1,68% del PIB, per sobre de l'1,4% previst. Les comunitat autònomes en el seu conjunt van tancar el 2017 amb un dèficit de 3.073 milions d'euros, el 60,4% menys i el 0,32% en relació amb el PIB quan el compromís assumit era del 0,6%. Finalment, les corporacions locals van ajudar a la reducció del dèficit conjunt amb un superàvit de 6.812 milions d'euros, el 0,5% menys que el 2016 i el 0,59% positiu en relació amb el PIB.

Tot i l'incompliment de l'administració central, Montoro ha destacat que aquesta administració és la que havia fet l'esforç mes gran de reducció del dèficit si es tenia en compte el període entre el 2011 i el 2017. El ministre també ha destacat que per primera vegada en 10 anys, l'Estat ha registrat un superàvit primari per import de 4.143 milions d'euros, equivalent al 0,36%.

Sense sortir del Procediment de Dèficit Excessiu

El ministre Montoro ha tret importància al fet que amb el 3,07% de dèficit, l'estat espanyol no pot alliberar-se de ser l'únic país europeu que es manté sota vigilància de la UE per mantenir el procediment de dèficit excessiu per sobre del 3%.

Ciutadans anuncia que donarà suport als pressupostos generals de l'Estat presentats pel Govern Rajoy

En relació amb els ingressos tributaris, el 2017 s'ha tancat amb un ingressos totals de 198.101 milions d'euros, el 6,4% més que el 2016. En el comportament dels ingressos destaca l'increment del 6,4% de l'IRPF, el 6,8% de l'Impost de Societats i el 7,9% més en concepte d'IVA.

El titular d'Hisenda ha assegurat que el compliment de l'objectiu de dèficit és ''la clau mestre'' per garantir la continuïtat del creixement de l'economia i de l'ocupació. De continuar amb la senda de reducció del dèficit, l'economia espanyola podrà viure el període més extens de la seva història de creació d'ocupació, ha assegurat.

Suport de Ciutadans als Pressupostos

Preguntat sobre les declaracions del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que aquest dilluns al mati ha anunciat el suport de Ciutadans als pressupostos i que gràcies aquest partit hi hauria dos anys de disminució d'impostos per una gran part de ciutadans, Montoro ha recordat a Rivera que el partit de Ciutadans ''és un recent arribat a la política'' i que la seva contribució es limita als exercicis del 2017 i el 2018, mentre que el PP va començar a baixar impostos el 2015 i, a més, governa l'Estat des de l'any 2011.

Montoro ha criticat a Rivera que en aquests últims anys mai havia fet cap tipus de valoració política de la bona actuació política que havia fet el PP en el govern de baixar el dèficit públic.

En relació a si el govern espanyol podrà complir amb l'objectiu de dèficit del 2,2% per aquest any 2018 sense pressupostos aprovats, (només amb Ciutadans no és suficient per donar llum verda als pressupostos) Montoro s'ha limitat a dir que aquest dimarts el consell de ministres aprovarà el projecte de llei de pressupostos i que després de Setmana Santa començarien el seu tràmit parlamentari. El ministre ha reblat que ''tindrem pressupost i per tant no te cap sentit que respongui a una pregunta'' que parteix de la possibilitat que finalment els pressupostos no s'aprovin.

La major part de les preguntes dels periodistes feien referència a la falta de suport anunciat pel PNB per la crisi política catalana i per la intervenció del 155.