El Govern espanyol ha decretat el confinament obligatori de tots els treballadors que no siguin de serveis essencials durant els propers quinze dies. La mesura ens apropa al confinament total que ha demanat reiteradament el Govern català, però que no tots els agents socials i econòmics veurien amb bons ulls perquè desconfiaven que anés acompanyat de les ajudes econòmiques necessàries per fer-lo viable. No obstant això, sembla que per a les autoritats sanitàries i després de les experiències de països com la Xina, aplicar mesures més dràstiques és indispensable per aturar l’expansió de la covid-19. Ara sí, la mesura de l’Administració central s’articularà com un permís retribuït, el cost del qual assumirà l’Estat, i les hores no treballades s’hauran de recuperar de forma progressiva fins al 31 de desembre.
Aquest seria el camí més encertat per evitar que l’economia es col·lapsi malgrat que quedi aturada per unes setmanes o mesos, en el pitjor dels casos. El vicedegà del Col·legi d’Economistes i catedràtic de la UPF, Oriol Amat, exposa que en una situació com la que vivim, i des del punt de vista dels Estats, es poden prendre dos tipus de mesures. Les primeres, les que per exemple va aprovat el Govern central fa quinze dies, i que es basen en aportar liquiditat als mercats mitjançant avals o crèdits a les empreses i autònoms a través dels organismes públics com l’ICO o el ICF, en el cas català, per evitar tensions de tresoreria. “Aquestes accions poden ser correctes en alguns casos molt concrets però sempre i quan vagin acompanyades d’altres mesures perquè quan s’aporta liquiditat mitjançant aquestes eines financeres, el que s’està és atorgant crèdit que després empreses i autònoms hauran de tornar”, concreta Oriol Amat.
Amat: "Quan s’aporta liquiditat mitjançant aquestes eines financeres, el que s’està és atorgant crèdit que després empreses i autònoms hauran de tornar"
La segona opció –que és la que ha decidit ara l’Estat espanyol- és la d’assumir que l’economia ha de paralitzar-se però els ciutadans han de mantenir els seus ingressos perquè l’economia continuï activa i treballadors i famílies puguin seguir fent front a les seves despeses i la seva manutenció i, per tant, hi ha d’haver ajuts a fons perdut.
Aquests tipus de mesures eren les que es reclamaven des d’algunes institucions empresarials com la Cambra de Comerç de Barcelona. El seu president Joan Canadell insistia divendres passat en prendre més mesures per eixamplar el confinament i actuar com a tallafocs de la pandèmia. Les dades de la Cambra mostren que en la situació actual entre el 50% i el 70 % de l’activitat econòmica a Catalunya s’ha paralitzat, però des de la institució és demanava que s’aturés totalment durant dues o tres setmanes fins que es comprovi que l’expansió de la covid-19 està controlada. Canadell advertia que l’impacte econòmic a llarg termini d’aquesta pandèmia “dependrà de la intensitat i durada de la fase més crítica (aturada de l’economia) i de les mesures que prenguin els diferents governs i les institucions econòmiques europees”.
Mesures de control
A més, a aquest impacte negatiu caldria sumar, segons la Cambra de Comerç, les conseqüències dels mesos posteriors a l’aixecament del confinament perquè la reincorporació laboral s’haurà de fer de forma progressiva fins assolir el 100% de l’activitat normal. De fet, l’evolució del PIB al llarg de tot l’any 2020 dependrà, a més, de quin sigui el nivell d’activitat en trimestres posteriors. Canadell defensa que el retorn a la feina haurà de ser esglaonat un cop s’aixequi el confinament total i sempre i quan hi hagi totes les mesures de control i seguretat disponibles per tenir absolutament controlada la covid-19.
La patronal independent Anem per Feina entén que quan abans s’aturi el coronavirus i s’acabi la crisi abans es remuntarà i per això cal que s’imposin les mesures de manera immediata que facin falta per aturar la pandèmia perquè “sense salut no hi ha clients, sense clients no hi ha treballadors i sense treballadors no hi ha empreses. Per això cal protegir la salut col·lectiva abans que les empreses”.
Un informe de la Cambra de Comerç calcula que, tot i que l’economia pares totalment unes setmanes, igualment hi ha un 50% de l’economia que segueix funcionant a ple rendiment (supermercats, hospital, bona part del sector públic, de l’ensenyament, el subministrament de serveis essencials…). Així, aturant dos mesos l’economia es produiria una pèrdua de riquesa d’entre el 4% o 5% del PIB, que en a Catalunya correspondria a uns 8.000 o 9.000 milions d’euros perquè el PIB se situa en uns 200.000 milions d’euros anuals.
Setmanes clau
Amat exporta aquests càlculs a escala estatal: “Estaríem parlant d’uns podria ser d’uns 50.000 o 60.000 milions d’euros del PIB”. I va més enllà per argumentar que, malgrat que es tracta d’un cost elevat, no és una xifra desorbitada en tant que a l’actualitat el deute públic espanyol és d’1 milió de milions d’euros, i sumar-hi uns 60.000 milions d’euros més en despeses no modificaria massa la situació financera dels comptes estatals tractant-se d’una situació d’emergència com la que estem vivint.
Les properes setmanes seran clau per a determinar com evoluciona l’economia i com després ens en poder sortir, exposa Amat i insisteix en què “el millor és prendre aquestes tipus de mesures a fons perdut de manera ràpida i que els diners també arribin ràpidament a la gent perquè sino, la contrapartida, és veure com es dispara el tancament d’empreses i els seus treballadors se’n van a l’atur de tal manera que a l’Estat també se li dispararà la seva despesa social i per un període de temps més llarg”, manifesta Oriol Amat.
Amat: "El millor és prendre aquestes tipus de mesures a fons perdut de manera ràpida i que els diners també arribin ràpidament a la gent"
Un altre aspecte a considerar és com es finançaran totes aquestes mesures. Així, des de la Cambra, Joan Canadell aprovava l’acció del Govern català amb els autònoms als que facilitarà un pagament de 2.000 euros “però la Generalitat no té capacitat d’endeutament i per tant no pot aplicar més mesures d’aquestes característiques”, exposa.
En aquest punt, tots els economistes coincideixen en el paper fonamental que ha de tenir la Unió Europea. “La UE ha alliberat la capacitat d’endeutament dels Estats membres i això hauria de permetre a l’Estat espanyol a endeutar-se per poder ajudar a empreses i autònoms i sostenir l’economia”, argumenta Oriol Amat. No obstant això, també hi ha economistes que insisteixen en que la UE ha de fer més. Xavier Sala-i-Martín en una entrevista al programa televisiu FAQS insistia en la necessitat que cal una actuació immediata del Banc Central Europeu per aportar liquiditat als mercats europeus, de manera similar a com ha fet la Reserva Federal als Estats Units.
Parar el cop
El catedràtic Oriol Amat argumenta que malgrat que tancar l’economia dos o tres setmanes o fins i tot un parell de mesos pot costar molts diners a l’Estat i a les administracions públiques, “val la pena parar el cop i posar els diners que calgui perquè així l’economia poc després d’haver aixecat els confinaments tornarà a desenvolupar-se d’una manera normal”. “No fer això seria entrar en una dinàmica destructiva que actuaria com a fitxes de dominó, és a dir, les empreses anirien caient una darrere l’altre. Si no es rescaten les pimes acabaran tancant i enviant els seus empleats a l’atur on, quan acabi tot això, hi podrien estar anys”.
Amat avisa: "A Catalunya, el 2008 hi havia un atur de l’entorn del 6-7% que al cap de cinc anys va passar a ser d’un 22-23%. Ara que tenim uns nivells d’atur del 10%, si no s’actua ràpid, podria passar el mateix”
És en aquest sentit, en el que també s’han de posar el valor mesures com l’aprovació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) que s’han d’entendre com un rescat per uns mesos. L’avantatge dels ERTO és que ens permeten que els treballadors puguin salvar l’atur dels propers anys, però s’ha de procurar que les tramitacions vagin molt ràpides i que els treballadors rebin les retribucions sense retards, recalca Amat i recorda l’evolució que es va generar durant la crisis financera de 2008. “A Catalunya, el 2008 hi havia un atur de l’entorn del 6-7% que al cap de cinc anys va passar a ser d’un 22-23%. Ara que tenim uns nivells d’atur del 10%, si no s’actua ràpid, podria passar el mateix”.
No obstant, “si ràpidament amb els ERTO i altres ajuts que rebin els autònoms i les pimes amb diners a fons perduts durant uns tres mesos –no més que això- permetrà que a Espanya la situació evolucioni com està passant a Xina on, un cop ha acabat el confinament, l’economia s’està posant en marxa sense una gran sotragada”, afegeix Amat. “Des del punt de vista de l’Estat s’han d’entendre els avantatges de pagar subsidis d’atur durant dos mesos a canvi d’estalviar-se aquests subsidis durant 24 mesos que és la prestació que hauran de rebre els treballadors si les seves empreses tanquen i són acomiadats”, insisteix el vicedegà del Col·legi d’Economistes.
Comprometre el funcionament dels serveis essencials?
Fins ara, des de la patronal Foment del Treball i des de Pimec, hi havia un desacord davant d’un possible confinament total, i que en part segueixen vigents. En un comunicat, la patronal Foment del Treball insisteix en què les noves mesures difícilment podran comptar amb la contribució de les empreses si, alhora, no s’acompanyen mesures excepcionals, urgents i temporals que promoguin la liquiditat de les empreses de manera que puguin fer front als costos laborals malgrat l’aturada de l’activitat i la caiguda pràcticament a zero de la facturació.
Foment proposa que s’estableixi el procediment perquè l’Estat assumeixi el 75% dels costos laborals del permís retribuït recuperable
Un cop més, Foment del Treball insisteix que les empreses requereixen la suspensió del pagament de l’IVA, l’IRPF, l’Impost de Societats i les cotitzacions socials perquè això representa capacitat de tresoreria i liquiditat. I recorda que són precisament aquest tipus de mesures les que la Comissió Europea considera prioritàries per a no fulminar el teixit productiu. Per aquest motiu, Foment proposa que s’estableixi el procediment perquè l’Estat assumeixi el 75% dels costos laborals del permís retribuït recuperable durant aquest període en el cas de les empreses que no tinguin la liquiditat necessària.
La patronal que presideix Josep Sánchez Llibre recordava fa una setmana que “actualment només estan funcionant, a banda de les empreses que operen amb el teletreball, les empreses que garanteixen els serveis bàsics alimentaris, energètics, transport de mercaderies, comerç alimentari, telecomunicacions, farmacèutics i sanitaris, així com totes les empreses de subministraments i serveis que garanteixen el normal funcionament dels anteriors”. El tancament total tindria un impacte encara més fort en l’ocupació amb més pèrdues de llocs de treball i, segons Foment, podria comprometre seriosament el normal funcionament dels serveis essencials. Cal dir que aquest comunicat és anterior a la decisió del Govern espanyol d’assumir des de l’Estat el cost laboral que implica el confinament total de la població.
Solidaritat entre empreses
Mentre des de Pimec, el seu president, Josep González, es mostrava també en contra de la proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, de dur a terme un "confinament total" de la població i advertia d'unes conseqüències econòmiques negatives "molt importants". Ara, un cop aprovat pel Govern central, la patronal segueix insistint en què la mesura és “improvisada i poc responsable”. La patronal lamenta que amb aquest tipus de mesures, mancades de seguretat jurídica i de nul·la sensibilitat empresarial, no ens en sortirem bé d’aquesta crisi i condicionarem de manera preocupant el nostre futur econòmic. En aquest sentit, reclamava també un acord entre les administracions i els demanava "subministrar materials de protecció" per garantir la seguretat dels treballadors.
González: "L’Estat ha de ser solidari amb els ciutadans, les empreses, les pimes, els autònoms…; i les empreses han de ser solidàries entre elles"
Constata Pimec la poca sensibilitat empresarial la decisió de que siguin els empresaris els que paguin els sous dels treballadors i no l’administració a través dels ERTO o altres mecanismes. Pimec creu que, dins de tot, hagués estat millor decretar dues setmanes de vacances, ja que recuperar aquestes hores serà molt complicat per a moltes empreses.
Amat, per la seva banda, manifesta que “és un moment en què tots hem de ser solidaris amb tots. L’Estat ha de ser solidari amb els ciutadans, les empreses, les pimes, els autònoms…; i les empreses han de ser solidàries entre elles”. Així, es mostra partidari que, perquè l’economia no s’aturi, no es paralitzi, les empreses segueix pagant els seus proveïdors de serveis –com ara manteniment, consultoria,…- durant el temps del confinament o, per exemple, si una família té un empleat de la llar que ara no pot fer les seves tasques, també seria convenient que en la mesura que sigui possible li aboni la seva retribució, “perquè hi sortirem guanyant tots”.
Afectació per a poc més d’un milió de treballadors
De fet, els sindicats ja han valorat positivament les noves mesures aprovades pel Govern espanyol. CCOO de Catalunya, en un comunicat, considera que la màxima prioritat és fer front a l’emergència sanitària i valora que el Govern aprovi un permís retribuït per a aquest període de quinze dies i des de l’organització sindical assegura que s’organitzarà per negociar la recuperació dels dies de permís retribuït que es posen en vigor dilluns, sempre amb l’objectiu de salvar els llocs de treball i evitar els acomiadaments.
Per la seva part, a l’espera que es publiqui el decret al BOE, la UGT de Catalunya calcula que l’anunci fet pel Govern espanyol podria afectar a Catalunya a més d’1.116.000 persones. Segons càlculs del sindicat, l’activitat econòmica a Catalunya ocupa 3.339.223 persones, entre Règim General i Règim Especial de Treball Autònom.
D’aquestes, 1.202.774, el 35,99% del total, treballen en sectors considerats essencials. D’altra banda, el 30,58%, 1.021.160 treballadors i treballadores, estarien en aquests moments en situació de suspensió temporal de la seva activitat. Finalment, el 33,43%, és a dir, 1.116.289 treballadors i treballadores, desenvoluparien la seva feina en les fins ara considerades activitats no essencials (falta per concretar quines ho seran finalment quan es publiqui el decret al BOE).