El nou Govern de la Generalitat, constituït el mes d’agost del 2024, haurà de fer front amb eficàcia i urgència als múltiples reptes que té plantejats el país: habitatge, educació, sanitat, immigració, infraestructures, finançament, reindustrialització i descarbonització. Per desenvolupar aquests grans reptes de país, el Govern requerirà tres elements: suports parlamentaris per aprovar els pressupostos que donin concreció a les polítiques; un finançament més just (en vies de negociació); i una conjuntura econòmica favorable que permeti posar el focus en les polítiques públiques que han de millorar la qualitat i sostenibilitat del nostre creixement.
El tercer d’aquests factors serà clarament un vent de cua en l’inici de la legislatura. L’economia catalana està mostrant un dinamisme notable durant aquest any i les previsions pel que resta del 2024 i el 2025 són igualment favorables i més positives a les que tenen les principals economies europees.
El PIB de Catalunya ha crescut un elevat 0,7% el primer trimestre del 2024 i 0,8% el segon, taxes molt superiors a les registrades pel conjunt de l’eurozona (0,3% en els primers dos trimestres de l’any). A curt termini, aquestes taxes de creixement es podrien moderar per un avenç més gradual de l’ocupació, fet que comportarà un patró de creixement del PIB més estable els pròxims trimestres amb taxes de variació interanuals al voltant del 2,5%.
En el conjunt de l’any 2024 l’economia creixerà, com a mínim, el 2,5% (i 2,4% el 2025), segons les previsions que elaborem trimestralment la Cambra de Comerç de Barcelona juntament amb el grup de recerca AQR de la UB. D’acord amb aquest escenari de previsions, l’aportació positiva del sector exterior es moderarà el 2024 i 2025, però l’avenç de les exportacions dels serveis continuarà sent un dels motors de l’activitat. D’altra banda, la inversió s’anirà recuperant afavorida per un entorn més favorable dels tipus d’interès i el desplegament dels fons Next Generation, mentre que el consum privat agafarà el relleu del consum públic com a motor del creixement del PIB.
En el conjunt de l’any 2024 l’economia creixerà, com a mínim, el 2,5% (i 2,4% el 2025)
El creixement actual de l’economia catalana (i espanyola) és impulsat sobretot per les exportacions de serveis turístics, un sector que ha assolit xifres rècords aquest estiu. En els primers set mesos de l’any, el nombre de turistes estrangers que ha arribat a Catalunya s’ha enfilat fins als 11,5 milions, un 10,5% més que un any enrere (12% a Espanya) i un 1,6% més que el 2019 (abans de la covid). La despesa turística creix encara més, un 12,9% interanual (18,6% a Espanya), un bon senyal que el turisme avança cap a un major valor afegit.
El mercat laboral reflecteix aquestes bones dades econòmiques. El segon trimestre del 2024 l’ocupació manté un creixement positiu (1,9%), tot i que menys dinàmic que els trimestres anteriors. Les afiliacions a la Seguretat Social a l’agost també assoleixen un rècord en aquest mes, però mostren un alentiment. La majoria de sectors augmenten l’ocupació, però destaquen els serveis de tecnologies de la informació, d’una banda, i el sector de la restauració, per l’altra. Símptoma del model d’economia dual al qual ens dirigim si es manté la dinàmica dels últims anys.
La taxa d’atur en el segon trimestre continua en els valors més baixos des del 2008 (9,4%), però es resisteix a baixar més. El lleu repunt de la taxa d’atur es deu al fort increment de la població activa (2,5% interanual) -bàsicament nascuda a l’estranger-, que no ha pogut ser completament absorbit per la creació d’ocupació (1,9%).
El sector industrial i les exportacions de béns són la baula més dèbil de l’economia. Les exportacions acumulen un descens del 5,3% en el primer semestre respecte al mateix període de l’any anterior, arrossegades per la caiguda de les exportacions de béns intermedis a causa de la crisi industrial que afecta bona part d’Europa i especialment als nostres socis comercials més importants: Alemanya, França i Itàlia.
La inflació segueix donant-nos notícies positives. La inflació general al conjunt d’Espanya s’ha reduït amb intensitat fins al 2,2% a l’agost, mentre que la inflació subjacent s’ha mantingut més estable (2,7%), dades que són molt similars a les del conjunt de la zona euro. La moderació de la inflació és una bona notícia per als salaris, que estan recuperant progressivament poder adquisitiu. Els costos salarials a Catalunya han crescut un 4,2% en el primer trimestre de l'any, per sobre de la taxa d’inflació, fet que ha permès als assalariats guanyar capacitat de compra.
La inflació general al conjunt d’Espanya s’ha reduït amb intensitat fins al 2,2% a l’agost
Tanmateix, el principal risc actualment és la resistència a la baixa que puguin mostrar els preus dels serveis -que en última instància depenen de la fortalesa de la demanda i de la pressió a l’alça dels salaris per la manca de personal-, i com afectarà això al ritme de baixades dels tipus d’interès del Banc Central Europeu els mesos vinents.
En resum, la conjuntura econòmica continuarà donant bones notícies malgrat que el ritme de creixement se suavitzarà els pròxims mesos. El nou Govern de Catalunya hauria d’aconseguir, aprofitant la conjuntura econòmica favorable que permetrà augmentar els ingressos impositius i reduir les despeses públiques cícliques, treballar en la millora de la qualitat del creixement econòmic, que bàsicament vol dir augmentar la productivitat del capital físic i del capital humà (innovació, formació, desburocratització...). Això acabaria repercutint en un major nivell de benestar econòmic de la població (és a dir, en un augment del PIB per habitant), i en una reducció de la bretxa que ens separa del nivell de benestar als principals països europeus. Tant de bo sigui així!