Entre cites a Jeremy Rifkin, Charles Chaplin i les teories de la consultora McKinsey, Xavier Ferràs dibuixa el nou món en què ens endinsem: un laberint d'avatars que coneixen les nostres intimitats, en un context de màquines que ja són més intel·ligents i eficients com mai abans, sent nosaltres -cada cop més- absolutament digitals. Ha estat un repàs, ple de referències culturals, del que és la indústria 4.0 el que ha fet l'enginyer i col·laborador de VIA Empresa, que ha inaugurat aquest dimarts el congrés Industry 4.0 dins de la fira Advanced Factories que se celebra aquests dies al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona.
Titulem (en negatiu, com una excepció) seguint una idea del mateix Ferràs: "Connectar-nos ja no és una opció". El també degà de la Facultat d'Empresa de la UVic apunta que aviat estarem immersos en un sistema absolutament digital que ens obligarà a desenvolupar competències noves o a veure'ns afectats per l'obsolescència. És a dir, o t'hi sumes a la revolució o aquesta acaba amb tu, més o menys. És la seva interpretació de la teoria de les ones de destrucció massiva encunyada per l'economista Schumpeter: "Ja està passant als Estats Units amb el comerç i la competència d'Amazon, on s'està vivint el retail apocalipsi, ja que més del 30% dels malls (centres comercials) nord-americans s'estan desmantellant".
L'Àfrica ja té més informació que Reagan
"Al món digital un prototip de programari pot costar milions de dòlars, però la còpia digital es pot distribuir per canals digitals a cost zero. Això significa que un nen a l'Àfrica tingui més informació que al seu moment va tenir el president Reagan", afirma Ferràs. La comparació és prou eloqüent i ve a dir-nos el que ja imaginàvem: que ara per ara la informació vola.
Sobre el continent africà, Ferràs apunta que algunes de les seves economies ja han multiplicat per sis les seves xifres i tot i que encara els falta camí per la gran inestabilitat política que presenta, "es donen les condicions perquè sigui la nova Xina".
Ferràs, durant la seva ponència a l'Advanced Factories | Joan Guasch
A més de l'Àfrica, Ferràs recorre a l'art per a evidenciar aquest extraordinari context en què ens trobem. "Amb una figura com el David de Miguel Ángel la tecnologia actual ens permet fer una còpia més sense cost afegit. És una tecnologia neta, a cost marginal zero, que ens permet canviar en cost i flexibilitat i a més, ens independitzem de l'escala, ja que el cost solament és la matèria primera i, per tant, no hi ha economies d'escala ni deslocalització", apunta el també professor d'Esade.
Ens envaeixen els robots
"Ens envaeixen els robots. Es calcula que la Xina perdrà 80 milions d'ocupacions per la robotització i potser, aquests es desplacin a l'Àfrica. Però el que ja sabem és que la intel·ligència artificial (IA) és la gran tecnologia", apunta Ferràs.
Per exemplificar-ho, mostra una imatge: dos concursants d'un programa de televisió enfrontant-se a una màquina anomenada Watson, d'IBM. La màquina va guanyar un milió de dòlars i va demostrar capacitats cognitives avançades. "Ara, vuit anys després d'aquella fotografia, la intel·ligència artificial té l'aspecte d'avatars que poden parlar amb tu i interpel·lar-te, que van aprenent i fent-ho millor a mesura que vas parlant amb ells. Ens organitzaran l'agenda, ens reservaran vols d'avió, estaran al nostre mòbil i a la nostra vida", explica.
Imatge del concurs entre humans i el robot Watson. Per a Ferràs, una imatge per a la posteritat
La part fosca com ell l'adjectiva -"el lado oscuro de la fuerza", ve a dir- és que bona part d'aquest procés de robotització suposarà prescindir dels humans, dels treballadors. "Perquè igual d'aquí a uns anys, posarem una càpsula en una cafetera i ens donarà una hamburguesa, carn sense vaca, sense venir de la granja, sense res. El 'lado oscuro de la fuerza' és que això es fa sense ningú al darrere i damunt, a cost zero", avança.