El debat sobre la unió dels Vallesos fa temps que està sobre la taula dels principals agents econòmics i polítics de les dues comarques. La necessitat de fer un front comú per potenciar les capacitats d'un dels territoris més rellevants en el teixit industrial del país és evident per molts dels seus integrants. Però més enllà de la recerca d'una nova fórmula administrativa, que podria ser la creació d'una Àrea Vallès, hi ha una mancança evident que allunya el Vallès Oriental i l'Occidental: la mobilitat.
I és que les connexions, especialment en transport públic, entre els dos territoris dificulten la seva col·laboració, tant en l'àmbit empresarial com el social. Un exemple que posa de manifest aquesta mancança és la connexió ferroviària entre les seves capitals, Sabadell i Terrassa i Granollers. No hi ha cap tren directe entre elles i per anar de les capitals del Vallès Occidental fins a la capital del Vallès Oriental és imprescindible fer transbords a Montcada i agafar dues línies de rodalies. Un malson que molts eviten i es veuen obligats a agafar el cotxe i es veuen abocats als col·lapses viaris que es registren. Una realitat que engreixa la macrocefàl·lia barcelonina i copia la denostada radialitat espanyola a petita escala.
El Vallès, més a prop de Barcelona tot i la distància
Per fer els 30 quilòmetres que separen Sabadell i Granollers, que a través de l'AP-7 poden suposar 30 minuts, en tren el temps és mínim de 50 minuts, si es té la sort d'agafar el trens a l'hora. Per exemple, els sabadellencs haurien d'agafar la R4 fins a Montcada i després la R2 fins a Granollers. En el cas de Terrassa, el temps mínim es dispara fins a una hora, amb la mateixa combinació. Un fet que s'ha de sumar als retards constants i ineficàcia del servei de rodalies, especialment a la línia R4, una de les més perjudicades. Actualment, l'única connexió pública directa és a través d'un bus, que passa cada 40 minuts.
Una situació contraposada amb la qual existeix per desplaçar-se des de Terrassa o Sabadell fins a Barcelona, ja que hi ha línies de Ferrocarrils de la Generalitat amb connexió directa i amb una freqüència de pas molt més continuada. Això, apropa moltes ciutats del Vallès Occidental amb la capital catalana, mentre que les allunya de la comarca veïna. I això deixa com a opció més eficient, i sovint l'única, el transport privat.
La mancança de connexió ferroviària, una realitat
"S'ha de millorar la connectivitat entre les dues comarques. En l'àmbit ferroviari és molt mínima, s'han de fer transbords i està pràcticament només pensat per passatgers", lamenta el president de Cambra de Terrassa, Marià Galí, que assenyala que la situació pel transport de mercaderies és encara més precària.
Per l'alcalde de Granolleres, Josep Mayoral, anar en tren de Terrassa i Sabadell fins a Granollers també és "molt complicat" i té conseqüències: "Trenca relacions i obliga a centrar la mobilitat en els dos territoris en el vehicle privat, amb les conseqüències de congestions i pèrdua de qualitat de l'aire". "Per exemple, la gent de Terrassa per anar a treballar a Granollers, si no ho fa amb vehicle privat, no pot", afegeix.
Maties Serracant: "La realitat de la infraestructura genera territori"
"La realitat de la infraestructura hi fa molt, genera territori", destaca l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Per l'alcalde de Sabadell, la xarxa ferroviària s'ha establert amb un centralisme excessiu de Barcelona: "Les relacions centre-perifèria s'han estructurat totes amb línies que connecten Barcelona-Sabadell, Barcelona-Granollers, Barcelona-Terrassa".
Això ha portat que "mai s'hagi tingut prou en compte" les comunicacions dins de la mateixa comarca del Vallès Occidental i amb l'Oriental. "Aquesta desconsideració fa que llegim el territori d'una manera determinada, quan els fluxos són molt importants entre Sabadell i tot el sistema de polígons del Vallès".
"Això implica una lectura per part de la ciutadania d'insuficient reconeixement a aquesta realitat comarcal. Aquesta percepció s'ha d'ajudar a generar amb connexions", afegeix l'alcalde sabadellenc.
No haver d'anar fins a Montcada
Una possible solució, exposa Marià Galí, seria la ja dibuixada línia ferroviària que hauria d'unir municipis com Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. "Això està oblidat", lamenta. Una manca de connexió per transport públic que també afecta especialment als municipis petits del Vallès Occidental i Oriental.
"La connexió ferroviària en els dos vallesos és essencial. Plantegem la connexió entre la R4 i la R8 amb un bypass a Barberà. Ens sembla essencial que es pugui anar de manera directa i en tren de Granollers fins a Sabadell o Terrassa, i no fent els salts que s'han de fer actualment", exposa l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral.
Maties Serracant: "La connexió de les dues xarxes de rodalies és imprescindible"
Una connexió a Barberà que, com la línia ferroviària, també està als calaixos. "Està prevista en el Pla d'Infraestructures. Si fas el bypass entre la R4 i R8 a Barberà, pots anar directament, amb una inversió de 300 o 400 milions d'euros, i pots connectar una comarca de 400.000 habitants i una altra de més d'un milió", reclama Mayoral.
"La connexió de les dues xarxes de rodalies és imprescindible per no haver d'anar fins a Moncada per fer el canvi", destaca Maties Serracant, que reclama també potenciar la xarxa d'intercanviadors entre rodalies i ferrocarrils en zones com Sant Cugat o el Baricentre.
Granollers i Terrassa i Sabadell: tan a prop i tan lluny | Rodalies
Deficiències també en carreteres
Més enllà del transport públic, les connexions viàries entre les dues comarques també tenen molt camí per recórrer. Per la Cambra de Terrassa, un dels temes a resoldre és el quart cinturó o la Ronda Vallès: "El tram Abrera-Terrassa no està acabat i el tram Terrassa-Sabadell-Granollers està a les beceroles". Un dels motius és les discrepàncies entre ajuntaments per l'impacte ambiental i punts per on ha de passar. Però Marià Galí ho té clar: "És crucial per la connectivitat dels dos vallesos".
"L'àmbit de carreteres veiem que els dies laborables hi ha col·lapses molt importants en punts com Mollet", afegeix Galí, que també lamenta que la B-30 "ni s'acosta" al Vallès Oriental.
"La transversalitat amb Granollers, Terrassa i Sabadell malgrat que s'ha fet una aposta important per la millora de les infraestructures per carretera és totalment insuficient", coincideix l'alcalde de Sabadell, malgrat considerar que la prioritat ha de ser el transport públic.
Menys transport públic, més contaminació
"L'estructura ferroviària ens explica de veritat si el país aposta per una estratègia de lluita contra el canvi climàtic", emfatitza Josep Mayoral.
Una idea que també posa damunt la taula l'alcalde de Sabadell, que considera que l'actual dèficit de transport ferroviari entre les comarques "suposa un greuge" pel territori i una de les conseqüències és "una major contaminació" per l'augment de desplaçaments en transport privat.