Nova Caixabank: la radiografia del consell

Fa pocs dies, es va formalitzar la fusió entre CaixaBank i Bankia, una unió que vindrà amb el regal afegit de 8.291 acomiadaments, dany colateral típic de les fusions entre grans empreses. No entrarem a valorar aquesta qüestió, perquè avui ens interessa veure com queda el consell d’administració, un cop els òrgans de totes dues societats han quedat integrats en un de sol. Pel que fa a les baixes respecte la CaixaBank anterior a la fusió, trobem els noms següents:

• Jordi Gual Solé (1957): és un economista nascut a Lleida que va assumir el càrrec de president de CaixaBank el 2016, quan Isidre Fainé es va replegar a la fundació. Ara, ha hagut de cedir el càrrec de president no executiu a José Ignacio Goirigolzarri, en virtut dels acords entre CaixaBank i Bankia. Serà compensat amb el càrrec de president no executiu de l’asseguradora del grup, VidaCaixa.
• Maria Teresa Bassons Boncompte (1957): és una farmacèutica que duia un grapat d’anys vinculada als òrgans de govern de “la Caixa” i el seu perímetre empresarial. Ara, amb la fusió, ja no ha pogut passar el tall.
• Alejandro García-Bragado Dalmau (1949): és un advocat de l’Estat que va exercir posteriorment (des de 1994) com a assessor de “la Caixa”, per acabar integrat als seus òrgans d’administració. També és soci del despatx Brugueras, García-Bragado, Molinero & Asociados, creat a partir de la cartera del despatx de Josep Bertran i Musitu. Fa un parell de mesos, estant ja sacrificat per la fusió, va votar en contra de l’informe de govern corporatiu del banc, un fet insòlit al consell de CaixaBank.

• Ignacio Garralda Ruiz de Velasco (1951, tot i que algunes fonts li posen quatre anys menys): agent de canvi i borsa madrileny, que es va vincular a l’univers Caixa arran de l’acord entre l’entitat catalana i Mutua Madrileña, l’entitat que presideix.
• Natalia Aznárez Gómez (1964): amb estudis en ciències empresarials, aquesta canària de Santa Cruz de Tenerife va entrar al consell quan “la Caixa” va adquirir Banca Cívica, l’entitat que agrupava quatre caixes d’estalvis, entre elles CajaCanarias, que estava dirigida per Aznárez.

Aquestes cinc baixes són substituïdes pel contingent de nous consellers, majoritàriament compost per membres procedents de l’extinta Bankia, que són:

• José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (1954): economista biscaí vinculat a la Universitat de Deusto. Va fer carrera al Banco de Bilbao (després, BBVA), d’on va sortir amb una jubilació daurada, replicant el model d’Ángel Corcóstegui Guraya (aquest últim se’n va dur 110 milions del BSCH, mentre Goirigolzarri en va treure uns 60). Assumeix la presidència de CaixaBank, que té caràcter no executiu, perquè el poder executiu el retindrà Gonzalo Gortázar, procedent de l’entitat catalana).
• Joaquín Ayuso García (1955): enginyer de camins vinculat durant dècades a la constructora Ferrovial, de la qual va ser el primer executiu entre el 2002 i el 2009.

Els sis nous consellers provenen, sobretot, de l'extinta Bankia

• Francisco Javier Campo García (1955): enginyer industrial. Va ser president del grup de restauració Zena, del qual algun cop hem parlat en aquesta secció. Procedeix del planter de la firma d’auditoria Arthur Andersen, avui desapareguda. Ha estat vinculat al grup Dia, Carrefour o Meliá, entre d’altres.
• Eva Castillo Sanz (1962): té la doble titulació en dret i empresarials de la Universidad Pontifica Comillas, el centre universitari que els jesuïtes tenen a Madrid. Va formar-se a l’entitat de banca privada Merrill Lynch i després ha tingut càrrecs de gran responsabilitat a Telefónica.
• Teresa Santero Quintillà (1959): economista de la Franja que ha treballat sempre a l’administració pública. Defensa els interessos de l'Estat a CaixaBank, atès que representa el FROB.
• Fernando María Costa Duarte Ulrich (1952): és un economista portuguès vinculat a CaixaBank perquè presideix BPI, la filial portuguesa de l’entitat catalana.

I, finalment, el bloc de consellers que continuen des de l’etapa anterior a la fusió. Són els següents:

• Gonzalo Gortázar Rotaeche (1965): madrileny provinent de l’aristocràcia basca, és economista per la Univesidad Pontificia Comillas i es va formar a Morgan Stanley, entitat americana de banca privada. Precisament va entrar a treballar a CaixaBank a través de la compra de la firma on treballava. Després de la fusió, continuarà essent el primer executiu del banc (conseller delegat), atès que el càrrec de president no és executiu.
• Tomàs Muniesa Arantegui (1952): economista vinculat a “la Caixa” des del 1976. Al llarg d’aquests anys, ha ocupat nombrosos càrrecs al grup, sobretot a les filials d’assegurances. Representa la Fundació Bancària La Caixa, màxim accionista de CaixaBank.

Un total de nou membres del consell de l'antiga Caixabank mantenen el seu lloc en la nova entitat sorgida de la fusió

• José Serna Masiá (1942): advocat de l’Estat i agent de canvi i borsa nascut a Albacete. També va ser conseller de l’elèctrica Endesa. Representa també la Fundació Bancària La Caixa.
• María Verónica Fisas Vergés (1964): advocada i màxima responsable del grup familiar Natura Bissé, que va fundar el seu pare.
• Cristina Garmendia Mendizábal (1962): biòloga que va fer fortuna al món de la biotecnologia. És exministra de Ciència i Innovació amb el PSOE al Govern espanyol (2008-2011) i ha format part de multitud de consells d’administració, entre aquests de la Corporación Financiera Alba, el hòlding inversor de la família March.
• Amparo Moraleda Martínez (1964): enginyera que ha fet una llarga carrera a la multinacional americana IBM, de la qual va arribar a ser una de les principals executives. Ha estat consellera i assessora d’un gran nombre d’empreses, entre aquestes Solvay, Airbus, Vodafone o l’auditora KPMG.
• Eduardo Javier Sanchiz Irazu (1956): economista format a Deusto. Ha fet carrera al sector farmacèutic, on va arribar a ser conseller delegat de la firma catalana Almirall.
• John Shepard Reed (1939): financer nord-americà criat a Sud-Amèrica que al llarg de la seva carrera ha estat vinculat a entitats com el NYSE (borsa de Nova York), Citibank, Monsanto, Council for Foreign Relations o la corporació Rand.
• Koro Usarraga Unsain (1957): economista basca formada al planter d’Arthur Andersen. Després, ha ocupat diversos consells d’administració.

Aquests són els noms que controlaran el consell d’administració de l’entitat, però ja sabem que als bancs -i en la majoria de grans empreses- qui dirigeix el dia a dia són els executius, dels quals només n’hi ha un al consell, Gonzalo Gortázar (l’entitat també etiqueta Goirigolzarri com a executiu, però el seu càrrec no ho és). Seran, per tant, Gortázar i els seus homes quin gestionaran Caixabank, això sí, amb un ull al consell que acabem de veure i amb un altre al màxim accionista, la Fundació Bancària La Caixa, presidida per l’incombustible Isidre Fainé.