L’asma és una malaltia respiratòria que afecta fins un 7% de la població adulta i un percentatge lleugerament superior dels pacients pediàtrics. La malaltia consisteix en un estretament de la via aèria (els bronquis) que augmenta molt el treball respiratori i provoca ofec. Aquesta simptomatologia sovint apareix de manera sobtada i provoca una crisi d’asma.
La primavera i la tardor són les estacions de l’any en què es donen més crisis en els pacients amb asma. És fàcil, per tant, que ens trobem davant d’una situació d’aquest tipus. Els pacients amb asma reben informació, normalment, sobre com actuar davant d’una situació d’emergència, però sempre és útil recordar algunes coses.
En cas que sigui vostè qui pateix la crisi:
- En cas que es tracti d’una crisi lleu (l’ofec li permet continuar fent vida normal i les seves activitats quotidianes sense molèsties), utilitzi el tractament de rescat que tingui pautat pel seu metge especialista en pneumologia o pel seu metge de família. El tractament de rescat és aquell que vostè té prescrit per a les situacions d’empitjorament puntual. No esperi que la simptomatologia empitjori i tracti’s, donat que menystenir la gravetat de les crisis és la causa més freqüent de complicacions greus de l’asma. Si la simptomatologia no millora en prendre el tractament, contacti amb el seu metge habitual o amb un servei d’urgències donat que podria necessitar un tractament més enèrgic.
- En cas d’una crisi moderada percebrà que l’ofec, la tos o altres símptomes d’asma li dificulten la realització de les activitats que es trobava fent fins aquell moment; tindrà ofec en parlar (en construir una frase) i no podrà realitzar activitat física. També podrà percebre que la seva freqüència cardíaca augmenta. En cas de notar aquesta simptomatologia, ha d’anar de seguida a un Servei d’urgències per a ser atès el més aviat possible.
- En cas d’una crisi greu percebrà ofec en repòs, amb dificultat per a poder dir paraules i notarà molta dificultat per a que l’aire entri i surti dels seus pulmons. En aquest cas contacti ràpidament amb un servei d’urgències per a ser atès. Necessitarà tractament amb broncodilatadors, oxigen, corticoides (tractament antiinflamatori) de manera urgent per a alleujar els símptomes.
- En cas que es tracti d’una crisi molt greu, experimentarà un ofec molt intens que li impossibilitarà poder parlar; en aquest cas, també pot aparèixer un alentiment de la freqüència cardíaca i cianosi, que consisteix en un to blavós dels llavis i la resta de la pell deguda a la falta d’oxigen. En alguns casos pot haver-hi, fins i tot, pèrdua de consciencia. A més de necessitar tractament urgent, es considera que existeix una situació de risc vital que pot comportar que, a més de tot el tractament descrit per a una crisi greu, el pacient pot necessitar ingressar en una unitat on sigui vigilat de forma permanent.
En cas de ser acompanyant d’un pacient amb una crisi d’asma:
- Si es tracta d’un nen, administri-li la medicació de rescat cada 20’ durant la primera hora i controli el seu estat mentre durin els signes d’asma. Aquests signes consisteixen sobretot en sibilants o xiulets en respirar, amb utilització de la musculatura accessòria o amb altres signes com l’obertura de les aletes nasals en inspirar, per exemple. Podrem avaluar l’ofec en el cas de nens petits que no parlen fixant-nos en el seu plor: si ploren continuadament i sense pauses, probablement la crisi sigui lleu. Cal recordar, però, que també hi ha símptomes menys evidents però igualment importants, com la tos nocturna o la limitació en l’activitat física per l’ofec, que poden passar desapercebuts i que ens poden alertar de l’inici de la simptomatologia d’una crisi.
- Si el pacient és un adult i la crisi és greu o molt greu, ajudi al pacient en l’administració del tractament i en el trasllat el més aviat possible a un servei d’Urgències.
Cal recordar, com dèiem fa una estona, que no hem de subestimar mai la gravetat de les crisis d’asma, donat que poden comportar complicacions greus. D’altra banda, hi haurà algunes variables que ens poden ajudar a preveure que la crisi pot ser greu. Que el pacient tingui l’antecedent d’una crisi greu prèviament, és un indicador clar que podem trobar-nos davant d’una situació potencialment greu.