L’Estany d’Ivars i Vila-Sana, al Pla d’Urgell, té una nova vida des del 2005. I tot, gràcies a les restes de rajoles, ciment i sorra, entre altres, que els constructors catalans han generat en els últims anys. La construcció, que tants maldecaps ha donat a la crisi i la post crisi, també funciona com a “salvadora” en alguns contextos. I és que a Catalunya existeix el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, un impost ecològic que incentiva un comportament més respectuós amb el medi ambient, que impulsa mesures de minimització i valorització material dels residus i que habitualment es tradueix en 1,5 milions d’euros cada any. Aquest cercle permet recuperar materials de les obres quan es construeix i tornar a posar-los al mercat.
Segons Martí Madorell, cap del departament de disposició i control de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), “hem d'aprofitar tot el material que hi hagi de la construcció”. La legislació és la que obliga les empreses de construcció a reciclar els materials sobrants, en concret, el Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), que regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
El formigó, els ceràmics, però també el ferro i la fusta es poden reciclar i tornar a entrar en el circuit de compra. “Per fer un paral·lelisme, al carrer posem contenidors de paper i cartó, plàstic i recollim selectivament. Doncs, a l'obra funciona paral·lelament: el decret regula que totes les empreses han de tenir un estudi del projecte on separin d'origen aquests materials i si no ho fan, nosaltres també tenim plantes que fan aquesta feina” explica el tècnic.
En total, a Catalunya hi ha un total de 59 plantes que fabriquen àrids reciclats i en aquest sentit Madorell explica que la seva feina consisteix a convidar als gestors que “facin bé les coses, però no fem una supervisió constant perquè el sector és privat i són els recicladors els que fan aquesta feina de buscar el seu mercat”.
Madorell: "Hem d'aprofitar tot el material que hi hagi de la construcció”
El viatge dels residus de l’edificació i l’obra civil (provinent d’enderrocs, construccions i excavacions) passa pel transport, des de l’obra en què s’han generat, fins a una planta de reciclatge o gestor controlat, que cobra al productor un preu per cada tona de residu. Després, aquest gestor és qui s’encarrega d’assumir el cànon, en una mena de pagament que es fa a l’Agència i que després aquesta retorna als ajuntaments mitjançant ordres de subvenció que, en conjunt, ronden a Catalunya l'1,5 milions d’euros cada any.
“Avui dia estem reciclant, valoritzant per tornar a posar en el mercat, un 40% dels àrids de la construcció. És una xifra molt superior a la del 2007, quan teníem un índex de reciclatge sobre un 20-30%. Per tant, reciclem, recuperem i tornem a aplicar una altra vegada al mercat més d'un 40% del material”, explica Madorell, sobre aquest exemple d’economia circular que ja funciona al nostre territori.
Obligació i també conscienciació, és el que trobem al sector. D’una banda, l’empenta que dóna l’Administració a aquestes pràctiques mediambientals obligant per llei; d’altra, l’augment de l’interès de les empreses: “L'any que es va recollir més va ser el 2007, amb 11 milions de metres cúbics de residus de la construcció generats i gestionats adequadament. En els últims anys, però, estem en uns 3 milions de metres cúbics, el que vol dir que estem encara en una crisi de la construcció”, apunta.
Però, l’objectiu marcat per l’organisme català és arribar, el 2020, al 100% del reciclatge dels materials, un objectiu “viable”, segons considera aquest especialista. La raó, la preparació –actualment en marxa- d’un nou decret signat en comú amb el Gremi d’Àrids que obliga tots els projectes de construcció a reciclar, com a mínim, un 5% dels materials emprats. “Si no s'aplica al projecte, l'Ajuntament no hauria de donar-li la llicència d’obra. Només si hi ha una obra que estructuralment no hi pot utilitzar reciclats, es podria sortejar la norma però l'enginyer que redacta el projecte ha de posar-ho ‘expressament’ als arguments tècnics”, matisa. “Conscienciem que s'ha de reciclar i el que hem de fer és separar millor, perquè si els residus surtin separats, segur que es farà un producte sensacional”, considera l’especialista.
La subvenció que aplega al municipi
Un exemple d’aquesta tornada al mercat és el que ha implicat que l’Estany d’Ivars recuperi el seu esplendor, arranjant-se els camins d’aquesta zona humida de Lleida. “Des de l'any 1951 hi havia un dessecament de l'estany, un lloc de pesca, passeig, etc. I és al 2005 quan el Consorci de l'Estany va recuperar aquest espai, on hi havien moltes granges -que es van haver d'enderrocar per condicionar la zona- es van desconstruir les edificacions i es va fer l’estany, que té una acceptació fantàstica en tota la zona del Pla d'Urgell amb un índex de visites de 3.000-4.000 persones cada any”, explica el tècnic de l’Agència Catalana de Residus, entitat depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Un camí treballant en l'arranjament del camí Linyola, a Tàrrega. ARC
La condicionament de l’Estany d’Ivars s’ha fet a partir d’àrids reciclats mitjançant una subvenció, que és el segon aspecte a destacar de la feina de l’Agència, que decideix en junta de govern la promoció del cànon. “Hem servit a totes les comarques de Catalunya amb subvencions d’àrids reciclats”, assegura Madorell sobre la feina de l’Agència que ja ha repartit un total de quasi 10 milions d’euros en subvencions aplicades en més d'un milió de metres cúbics per arranjaments i millora dels accessos a camins verds, on la construcció dóna nova vida als materials.