L'economia catalana va créixer un 3,1% -anual- durant el segon trimestre d'enguany (0,7% en termes trimestrals) i replica les mateixes dades que el primer trimestre, segons l'avanç publicat per l'Idescat. En termes polítics tres elements ocupen l'espai central: la publicació d'uns polèmics mails de jutges espanyols parlant dels independentistes, la negociació sobre què fer amb la suspensió dels diputats processats que mantenen escó i la posició dels jutges espanyols sobre la data del judici ocupa l'actualitat mediàtica.
L'economia espanyola i la catalana han replicat el comportament del primer trimestre en aquest aquest segon trimestre. L'acceleració del sector de la construcció ha servit per compensar la desacceleració de la resta de l'economia i, de fet, la construcció (6,3%) i les activitats immobiliàries (3,6%) ja lideren el creixement econòmic català, fruit dels elevats preus de lloguer.
A l'Estat es manté el creixement del 2,7% anual (0,6% trimestral) liderat per la construcció (6,6%) i l'agricultura (5,6%). El sector primari a Catalunya encadena bastants trimestres en recessió, tot i que la desacceleració de la recessió de l'agricultura catalana és molt marcada i aviat pot tornar al creixement. Sens dubte, les dades s'han de revisar encara, però el cert és que són prou bones tenint en compte que la majoria dels indicadors individuals estan desaccelerant. Això no obstant, com ja he dit altres vegades, la taxa de creixement anual desaccelera des de fa temps i, per tant, la notícia és que aquesta fase de frenada dins el cicle alcista durarà molts trimestres. Una recessió en els propers quatre o cinc trimestres sembla completament descartada a hores d'ara.
L'escàndol dels correus
D'altra banda, el diari El Món -que pertany al mateix grup de comunicació que aquesta casa- ha publicat aquest dimecres uns emails de la llista de correu del poder judicial on alguns jutges anomenen "nazis", "colpistes" i una sèrie d'adjectius que no puc reproduir aquí als processats independentistes que han causat una forta polèmica. La identitat dels jutges és desconeguda a hores d'ara i no podem saber si estan jutjant casos on hi ha independentistes implicats (de ser així haurien de ser apartats immediatament perquè els jutges no només han de ser imparcials, sinó que ho han de demostrar). Més enllà de l'escàndol, no puc evitar preguntar-me el perquè d'aquesta filtració.
Dilluns, Meritxell Batet (PSOE) fou preguntada pels presos polítics i la seva resposta agafa ara tota la seva dimensió: "No hi podem fer res perquè és cosa dels jutges". Al meu entendre existeix la possibilitat que hagi estat el mateix PSOE qui hagi filtrat aquests correus electrònics per tal d'erosionar la posició del Consejo General del Poder Judicial. El motiu és que el PSOE no pot iniciar cap negociació amb les forces independentistes fins a solucionar l'afer dels presos. En aquesta línia s'han d'entendre les declaracions del conseller Ernest Maragall quan va afirmar que el PSOE els havia promès que el Fiscal General de l'Estat canviaria l'acusació. Una declaració desmentida també per la mateixa Batet.
Sembla clar que el PSOE ja maniobra per fer caure el cas però que no ho vol fer directament, ja que això probablement li costaria la reelecció a Pedro Sánchez si en algun moment entre ara i 2020 hi ha eleccions.
Les majories de Llarena
Les dues formacions independentistes porten moltes setmanes negociant què fer amb la suspensió temporal dictaminada pel jutge Pablo Llarena i que afecta presos i exiliats. Llarena voldria que els processats abandonin l'acta i siguin substituïts per tal de no prendre mal alterant majories parlamentàries. Les forces independentistes, però, debaten si renunciar i no substituir, quedant-se amb 59 escons i perdent la majoria absoluta -cosa que fàcilment pot acabar en eleccions anticipades el pròxim 28 d'octubre- o si fer una votació al Parlament i negar-se a suspendre els diputats processats, cosa que podria exposar membres de la Mesa, diputats i al president del Parlament, Roger Torrent.
La formació juntera ha amenaçat amb la convocatòria d'eleccions si ERC no accepta fer una votació al Parlament, però l'amenaça no té cap credibilitat, ja que La Crida ni tan sols ha convocat la convenció oficialment, cosa que passarà la setmana vinent quan es faci la conferència de premsa pel llançament del nou moviment de Carles Puigdemont.
Eleccions i judici
Fa unes setmanes els vaig explicar que circulaven rumors que situaven la data d'inici dels judicis en el 15 de novembre. El cert és que alguns membres del Suprem han dit en públic que la sentència hauria de sortir després de les municipals per tal de no interferir en les eleccions, però el cert és que el fet de dir coses així ja és interferir en les eleccions, cosa que em fa pensar que el Suprem podria iniciar el judici aquest desembre i, de fet, fent sessions dobles de matí i tarda la sentència podria sortir el mateix mes de gener.
Sigui com sigui, a mi em sembla incert l'impacte que pot tenir la sentència en les eleccions municipals donat els esforços del govern de Sánchez per tirar avall la instrucció i el cas que porta Llarena. Cal tenir en compte que, cada vegada més sovint, mandataris europeus insisteixen en públic sobre la necessitat de resoldre el conflicte polític dins el marc de la Constitució i això és quelcom que només el president espanyol pot fer a hores d'ara. Sens dubte, si Sánchez no aconsegueix resoldre aquest tema, aleshores serà el Tribunal Europeu dels Drets Humans qui resolgui i, creguin-me, no serà agradable per a l'Estat espanyol.
A més, un escenari on el Govern d'Espanya és inhàbil per buscar una solució política podria obrir portes que fins ara romanen tancades. Malgrat que el PSOE no té massa temps de marge, aposto que les setmanes vinents el ritme de filtració de notícies sobre polítics espanyols, sobre la Monarquia i, concretament, sobre Llarena augmentarà considerablement. Seguin i gaudeixin de l'espectacle.