L’activitat constructora a Catalunya va créixer l’any passat fins els 11.359 milions d’euros, un 1,6% més que el 2020, però encara està lluny dels 12.241 milions del 2019, abans de la pandèmia, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) que presideix Joaquim Llansó.
En una roda de premsa, Llançó va subratllar aquest dijous que, malgrat la recuperació, l’augment dels preus dels materials i de l’energia, així com una gestió “ineficient i lenta” dels fons europeus posen en risc el potencial creixement del sector.
Amb dades, aquest creixement de l’1,6% del sector de la construcció queda per sota del 5,8% de mitjana en que ho va fer el conjunt de l’economia catalana.
Joaquim Llansó: “l’augment dels preus dels materials i de l’energia, així com una gestió ineficient i lenta dels fons europeus posen en risc el potencial creixement del sector”
Durant 2021, la licitació pública a Catalunya va arribar als 2.958 milions d’euros, també per sota dels 3.700 milions de mitjana dels darrers 20 anys. Des de la Cambra de Contractistes es reivindica que el volum de licitació arribi als 5.000 milions d’euros, l’equivalent al 2,2% del PIB, d’acord amb la tendència dels principals països europeus durant els darrers 20 anys.
A Catalunya, el grau d’execució de les inversions reals per part de l’Estat és el més baix de totes les comunitats, amb un 35,8%, segons les dades exposades per Llansó. La manca d’inversió a Catalunya fa que el dèficit acumulat en infraestructures assoleixi els 35.000 milions d’euros en el període 2009-2020.
Manca d’actualització dels preus
Llansó va advertir el problema de la manca d’actualització de preus en els concursos públics, fet que provoca que moltes licitacions quedin desertes. Segons la Cambra de Contractistes, l’any passat es van declarar desertes 296 licitacions a Catalunya, per un import de 66 milions d’euros, precisament perquè no es va presentar cap constructora a causa dels desajustos de preus.
En els primer semestre de 2022 es manté la tendència, amb 54 obres declarades desertes, per un import de 17 milions. Entre aquestes obres n’hi ha algunes de licitades per Bimsa, l’empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona.
La Cambra de Contractistes constata que els reials decrets llei d’actualització de preus no són efectius. “En hores es podrien actualitzar els preus dels projectes, però no és així”, va indicar Llansó. Proposen que les administracions públiques apliquin mecanismes d’adaptació dels preus dels projectes que ja estan previstos en la llei (Decret 1359/2011) i que tinguin en compte els índexs oficials de preus dels materials que aprova periòdicament el Ministeri de Hisenda. A més, reclamen amb caràcter general que, qualsevol obra que surti a licitació, inclogui al plec de clàusules administratives un mecanisme extraordinari de revisió de preus.
Pel que fa a les previsions per aquest 2022, la inversió en obra pública creixerà al voltant del 8,5% gràcies als efectes potencials del Next Generation i al cicle electoral municipal. El ferrocarril, per la seva contribució positiva a la mobilitat sostenible, es podrà veure molt beneficiat pel Pla de Recuperació, així com noves infraestructures de comunicació, digitals, electrificació de transports i energètiques.