En un moment de reflexió accelerada sobre com gestionar la crisi sanitària de la Covid-19 i com afrontar la recuperació econòmica, el paper de l'economia digital i del sector tecnològic és més rellevant que mai. En aquest context, la conversa entre públic i privat en l'àmbit digital també ha trobat en aquesta crisi un nou moment d'impuls. Un moment per entendre millor el potencial transformador de la tecnologia i conciliar la disrupció digital amb el creixement sostenible.
La crisi de Covid-19 ha fet aflorar la que ja s'anomena "economia del distanciament" o contactless economy: una sèrie de serveis, la majoria basats en plataformes digitals, que s'han desenvolupat a causa del confinament domiciliari forçós i les mesures de seguretat sanitàries aplicades a milions de persones.
Tecnologies de telecomunicacions i internet, de suport a la logística, de control d'aforament, eines de teletreball, serveis de streaming... han demostrat una capacitat extraordinària d'adaptació i han vist com no només creixia el seu nombre d'usuaris, sinó també com s’estaven trencant les últimes barreres que encara suposaven un llast per a la seva difusió massiva. De fet, la tendència ens empeny a anar més enllà de la contactless economy per constatar que ens movem cap a una contactless society on els nostres comportaments de socialització -per exemple a la feina o en la manera com consumim- es veuran subjectes a canvis dràstics sense precedents.
"La tendència ens empeny a anar més enllà de la contactless economy per constatar que ens movem cap a una contactless society"
En aquest sentit, el fenomen de la contactless economy es fa un lloc en l'anàlisi per tornar a proposar qüestions de governança en la societat digital que ja no es poden posposar. Des del punt de vista del decisor públic, la contactless economy ha demostrat una gran capacitat d'aportar solucions i de fer-ho amb uns nivells d'adopció i d’intensitat revolucionaris.
Aquest procés accelerat de digitalització reclama una regulació intel·ligent que permeti més eficiència i seguretat jurídica tant a les plataformes digitals com als seus usuaris. En aquest mateix context, caldrà estar atents a les oportunitats, però també a reptes com la nova interpretació de la privacitat, els drets i garanties laborals, les múltiples cares de la fractura digital, la lliure competència o la pròpia digitalització de les indústries tradicionals.
La col·laboració publicoprivada en l'àmbit tecnològic en aquesta nova conjuntura històrica s'ha de basar a generar els espais de confiança necessaris per promoure un diàleg transparent i constructiu. Aquesta serà la clau perquè la gran crisi de Covid-19 es tradueixi en una transició digital útil i sostenible. Moltes administracions del nostre entorn ja estan desenvolupant sandboxes, banc de proves regulador, o tech policy labs, per desenvolupar normativa i solucions tecnològiques que donen resposta no només a la crisi sanitària del coronavirus, sinó també a les noves necessitats d'una societat que està protagonitzant una autèntica revolució digital.
"Aquest procés accelerat de digitalització reclama una regulació intel·ligent que permeti més eficiència i seguretat jurídica tant a les plataformes digitals com als seus usuaris"
En el cas concret de Catalunya, caldria posar el focus en el suport a la digitalització de les pimes, a la promoció del turisme de qualitat -lligat a les garanties sanitàries i de serveis contactless- i les noves dinàmiques socials i econòmiques derivades del teletreball. Precisament i de manera molt rellevant, aquests tres àmbits poden representar una gran oportunitat d’adreçar el repte etern del reequilibri territorial.
En definitiva, administracions, empreses i tot tipus d’actor implicat en la governança digital han de generar nous espais de confiança pel disseny de polítiques públiques que assegurin la recuperació econòmica però també la competitivitat i el lideratge a nivell internacional. La societat contactless post-Covid19 comporta reptes certament preocupants, però també grans oportunitats si, entre tots, sabem bastir una bona estratègia d’adaptació a les noves regles del joc.