El Parlament Europeu va aprovar el passat 12 de juliol el Reglament sobre la Restauració de la Natura. Tanmateix, l'acord va ser complicat, amb dues posicions contraposades a favor i en contra entre l'Aliança de Socialistes i Demòcrates (S&D) i el Partit Popular Europeu (PPE). Finalment fou aprovat, després de múltiples esmenes, per 336 vots a favor, 300 en contra i 3 abstencions. La controvèrsia estava entre unes posicions més exigents davant del deteriorament mediambiental i el canvi climàtic i, d'altres, preocupades pels impactes que les noves mesures poden provocar. El resultat final no ha acabat de satisfer a ningú, però sobretot ha estat criticat pels grups ecologistes més radicals.
L'argumentari de deteriorament del medi és contundent. Les investigacions de l'Agència Europea del Medi Ambient o els treballs de la Plataforma Intergovernamental sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) indiquen que el 81% dels hàbitats protegits per la UE estan en mal estat, amb un 36% en procés de deteriorament i solament un 9% en procés de millora. En general tots els ecosistemes europeus estan sotmesos a forta pressió. La intensificació de l'ús de la terra i la seva reconversió està causant importants pèrdues. Els aiguamolls s'han reduït un 50% des de 1970. El 84% de les torberes, fonamentals per capturar i emmagatzemar carboni, es troben en un estat de conservació negatiu. A la darrera dècada el 71% de les poblacions de peixos i el 60% dels amfibis han tingut pèrdues. Aquesta situació és així mateix denunciada al sisè informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC).
El 81% dels hàbitats protegits per la UE estan en mal estat
Tanmateix, els temors dels crítics a la Llei fan referència a l'oportunitat i a la validesa de les solucions. El risc més destacat és que les mesures puguin generar problemes en la seguretat de proveïment alimentari. Aquest risc és el que ha estat més present en els intensos debats per aprovar el Reglament. Fins al punt que l'article 9, dedicat als ecosistemes agrícoles, ha estat descartat. Avalen els temors la memòria recent de decisions precipitades en la trajectòria d'aplicació del Green Deal Europeu. Solament va fer falta l'inici de la guerra d'Ucraïna perquè s'haguessin de desactivar moltes de les mesures establertes a l'Estratègia del Camp a la Taula i a la de Biodiversitat, ja que posaven en risc l'alimentació europea i de retruc l'alimentació global. Temor justificat per la constant incorporació de milers de persones a les files de la desnutrició.
Per què un Reglament?
L'Estratègia de la UE sobre la biodiversitat d'aquí al 2030 estableix el compromís de donar protecció jurídica al 30% de la superfície terrestre, incloses les aigües interiors, i al 30% de la superfície marina de la Unió. El seguiment d'aquest compromís ha fet observar, d'una banda, la necessitat de reforçar les actuacions i, d'altra banda, l'insuficient compliment de les fites establertes. Concretament, l'avaluació de l'Estratègia sobre la biodiversitat fins al 2020 va determinar que una de les raons per les quals la restauració dels ecosistemes havia fracassat no eren els objectius jurídicament vinculants, sinó els voluntaris. Raó per la qual s'ha volgut dotar a les actuacions previstes de major força jurídica i obligatorietat basada en indicadors específics.
L'estratègia de la UE d'aquí al 2030 estableix el compromís de donar protecció jurídica al 30% de la superfície terrestre i al 30% de la superfície marina de la UE
En aquest sentit, tal com diu el mateix document aprovat, "la millor manera d'assolir els objectius de la present proposta és a través d'un Reglament que garanteixi l'aplicació directa de la legislació. Els estats membres han de contribuir a l'objectiu a llarg termini mitjançant la posada en marxa de plans nacionals de recuperació que estableixin les mesures necessàries per complir les obligacions i objectius específics per als ecosistemes. Al contrari del que succeeix amb directives, els reglaments no exigeixen la transposició a la legislació nacional, per la qual cosa les mesures de restauració podrien començar abans sobre el terreny".
Què proposa el nou Reglament?
El Reglament pretén la recuperació contínua, a llarg termini i sostinguda d'una naturalesa rica en biodiversitat i resilient en totes les zones terrestres i marítimes de la UE mitjançant la restauració dels ecosistemes i l'assoliment dels objectius generals en matèria de mitigació del canvi climàtic i adaptació a aquest. Les mesures de restauració efectives i basades en la superfície que, en conjunt, abastaran almenys el 20% de les zones terrestres i marítimes de la Unió d'aquí al 2030 i, d'aquí al 2050, tots els ecosistemes que necessitin restauració.
Resum de les principals mesures:
1. Revertir el declivi d'insectes, molt especialment els pol·linitzadors.
2. Ecosistemes forestals. Gestió adequada de la fusta morta, dels boscos amb edats diferents, connectivitat forestal i reserves de carboni.
3. Ecosistemes urbans. Augment i preservació de l'espai verd.
4. Ecosistemes agrícoles. Augmentar les papallones dels prats i aus a terres agrícoles, incrementar la reserva de carboni als sòls, proporció adequada de terres agrícoles amb elements paisatgístics diversos. Restaurar el 30% de les torberes drenades per usos agrícoles fins al 2030 i 70% fins a 2050.
5. Ecosistemes marins. Recuperar hàbitats marins com prats marins o fons de sediments. Restaurar hàbitats d'espècies.
6. Connectivitat fluvial. Detectar i eliminar barreres que impedeixen la connectivitat de les aigües superficials de manera que 25.000 km de riu tornin a tenir cabal lliure d'aquí a 2030.
El proveïment alimentari al centre de la polèmica
Moltes de les mesures proposades tenen una relació directa o indirecta sobre els rendiments de la producció agrària, forestal i pesquera. La reducció d'insecticides, que és una mesura imprescindible per defensar els pol·linitzadors i insectes en general, genera indefensió enfront de plagues. Algunes pràctiques agroecològiques, malgrat el seu interès mediambiental, comporten rendiments productius inferiors, com per exemple l'agricultura ecològica que en cereals suposa reduccions de la producció en més d'un 30% respecte al conreu convencional. Algunes tècniques de conreu regeneratiu afecten igualment als resultats productius. La destrucció de barreres per assolir cabals lliures als rius poden afectar a les possibilitats de regadiu. Però aquests fets certs no poden amagar el problema mediambiental que es pretén resoldre.
Què fer, doncs? La solució no està en el camí cap enrere, que comportaria greus conseqüències de caràcter social per insuficiències en el proveïment alimentari. Ans al contrari, les sortides estan vinculades a l'eficiència, l'agricultura i ramaderia de precisió, a la biotecnologia que pot obtenir noves plantes i animals més resilients a l'entorn, a canvis culturals en el consum, a la bioeconomia que redueixi el malbaratament i obri noves oportunitats en el cicle productiu. I, també, a la saviesa dels pagesos, que poden aportar solucions tradicionals que potser no havien d'haver quedat obsoletes. Les solucions són complexes, però són possibles si es compta amb la ciència i la tecnologia, cosa que a vegades des d'àmbits ideologistes, incomprensiblement, es rebutja.
Moltes de les mesures proposades tenen una relació directa o indirecta sobre els rendiments de la producció agrària, forestal i pesquera
La tensió crítica actual en els mercats alimentaris descarta la possibilitat de reduir-ne la producció. En aquest sentit, l'acord final per aprovar el Reglament de Restauració de la Natura ha requerit establir un seguit de garanties sobre el punt crític del proveïment alimentari. Així s'ha establert una clàusula de "seguretat" que estableix que les actuacions proposades solament es realitzaran quan, d'una banda, la Comissió Europea hagi proporcionat dades sobre les condicions necessàries per garantir la seguretat alimentària a la UE a llarg termini. I, d'altra banda, que els estats membres hagin quantificat la superfície a restaurar per assolir els objectius a cada tipus d'hàbitat.
I això qui ho paga?
El Reglament especifica que la implantació de les mesures que es vagin definint correspon als Estats. És a dir que els costos directes de concreció de les mesures, teòricament, no haurien de ser preocupació pels afectats. Però, segurament, els impactes reals pels productors es presentaran en forma de pèrdua de competitivitat i, conseqüentment, viabilitat empresarial a l'haver establert sistemes productius més sostenibles però més costosos. La producció europea s'ubica en el mercat global el qual està condicionat pels acords de l'Organització Mundial de Comerç (OMC). En aquest sentit, la Unió Europea es proposa liderar el camí vers una manera diferent de viure i de produir, més sostenible i més amable amb l'entorn natural.
L'objectiu és lloable, però mentre existeixin diferències en exigències mediambientals entre els diferents països existiran diferencials de competitivitat que posaran nova pressió a uns pagesos cansats de canvis i limitacions, per més legítimes i necessàries que puguin ser. Per salvar el problema de frontera, la UE pretén acordar, amb diferents països i àrees geogràfiques comercials, clàusules mirall, on les condicions a frontera d'un país i altre s'equiparin. Si més no aquest és el propòsit.
Si no es gestiona adequadament, l'agricultura europea estarà en mans d'uns pocs oligopolis amb capacitat de fixar els preus dels aliments, més enllà de les dinàmiques d'un mercat competitiu
Tanmateix, si no es gestiona adequadament aquest tema, d'aquí a poc temps, l'agricultura europea estarà en mans d'uns pocs oligopolis amb capacitat, hipotèticament, de fixar els preus dels aliments més enllà de les dinàmiques d'un mercat competitiu. El tema és prou preocupant i requereix una reflexió a la recerca de la millor manera d'abordar-lo. D'una banda, hi ha unes problemàtiques mediambientals severes que cal resoldre, però hi ha unes necessitats vitals relatives a l'alimentació que no poden menystenir-se. Tal com s'ha dit en aquest article hi ha camins per fer les coses millor, però cal estar molt atents als ritmes, a l'oportunitat i a la viabilitat de les mesures.
Des d'entorns autoanomenats ecologistes s'han sentit exageracions i falsedats, les quals estan alimentant respostes contràries i irresponsables en mans dels grans venedors de falsos camins fàcils, és a dir, dels populismes. Les solucions no són fàcils, però s'han de basar en una rigorosa i documentada justificació, amb participació, coneixement i comprensió de les parts més afectades i de la societat en general.
El pagès, ramader o operari forestal són els executors necessaris d'aquestes mesures de transformació, però els beneficiaris reals són tota la societat
Cal una sotragada cultural per acompanyar aquestes transformacions. La societat ha de saber i adonar-se que tot aquest enrenou és pel seu propi benefici. Avançar en el reequilibri mediambiental és un objectiu de la societat. Per tant, és responsabilitat de tots afrontar els costos de la transformació verda. La Unió Europea ha explicat què s'ha de fer a l'agricultura, a l'activitat forestal, a la pesca i a les ciutats. Però el pagès, ramader o operari forestal són solament els executors necessaris d'aquestes mesures de transformació. Els beneficiaris reals són tota la societat. Sens dubte entenem que si s'han de posar més arbres a la ciutat, tal com demana el Reglament, el cost l'hauran de pagar els beneficiaris, els habitants de la ciutat. D'igual manera hauríem d'entendre que aquestes transformacions i els riscos que impliquen els hauria d'assumir el conjunt de la societat, els beneficiaris de tenir un medi ambient millor i uns aliments de qualitat.