• Economia
  • Cooperativista, la dona al tobogan

Cooperativista, la dona al tobogan

Directives que lideren projectes cooperatius expliquen com apliquen la perspectiva de gènere en un País Valencià en què l'ocupació femenina és del 47%

El tobogan és una metàfora de les dificultats de ser cooperativista | iStock
El tobogan és una metàfora de les dificultats de ser cooperativista | iStock
Neus Navarro | VIA Empresa
Exdirectora de VIA Empresa
València
06 de Juliol de 2018

"Les dones empresàries fem com que pugem al tobogan. Recordeu quan us tiràveu del tobogan i teníeu aquella sensació? És... ostres! Que es pare el moment! És la sensació de 'hem pogut', quan potser el difícil ha sigut arribar fins a dalt del tot". Amb aquesta comparació, carregada d'emoció, explica Berta Milán que se sent dirigint un projecte cooperatiu. El seu particular tobogan és l'empresa Serlicoop Servicios, una cooperativa alacantina fundada per la seua família a Elda i de la que ella és ara la directora general.

 

Com Milán, extravertida i disposada a exposar les seues experiències sense paracaigudes, altres dues dones han participat en la trobada Dones i cooperativisme, organitzada per l'Associació d'Empresàries i Professionals de València (EVAP), Alícia Soler, de l'equip de direcció de Caixa Popular i Cati Corell, qui va ser la primera consellera de la Cooperativa Agrícola de Viver. Segons xifres de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana presentades pel seu president, Emili Villaescusa, hi ha un 47% d'ocupació femenina en les cooperatives valencianes. Tanmateix, en cooperatives de treball associat el 36% són dones, en les agroalimentàries suposen el 42% i en les de crèdit, el 69%. "No podem seguir malbaratant el nivell de talent existent", manté Villaescusa.

En el cas de Serlicoop, la mirada de gènere està en l'arrel del seu projecte empresarial. Després de la crisi del 1992, la família Milán, desnonada, va haver de tancar la seua empresa de calçat, la indústria imperant en la regió sud d'Alacant. "En la nostra zona, que és eminentment sabatera, va haver-hi molta gent que es van quedar sense treball. Va ser ma mare, que estava en l'associació de veïns, qui va pensar que calia fer alguna cosa", explica. "Va funcionar la conjunció de les dones com a superació de la crisi perquè l'única manera d'organitzar-se és amb la força de treball", manté l'empresària.

 

Participants en l'acte sobre dones i cooperativisme | EVAP
Participants en l'acte sobre dones i cooperativisme | EVAP

Des d'aquesta experiència, Milán considera que "cal veure quin és l'origen de la cooperació i per això l'empoderament femení és important". La seua empresa ofereix serveis de neteja, serveis, ajuda a domicili... van professionalitzar el que millor sabien fer les dones: tenir cura de la llar i la família. "Elles sabien treballar, netejar i cuidar, però açò havia de professionalitzar-se. De fet, vam homologar totes les nostres aules per tenir certificats", explica.

"El patriarcat també està en nosaltres"

També en la Cooperativa de Viver, en Castelló, la força de les dones estira del projecte amb força. Sempre, però, trobem més dones per sota que en les altes esferes: "Dels 490 socis que som, el 29% són dones i dels treballadors, tenim un 69% de representació femenina", explica Cati Corell. Aquesta química de formació, enamorada del treball en el sector primari, és responsable de l'èxit de l'oli Lágrima, un producte gurmet d'èxit reconegut. Però produir el líquid daurat no podia ser l'únic camí: "La cooperativa la formem l'any 90, però ens vam adonar que fent sol oli no podíem fer res. Ens falten dones, joves. Fem molts tipus d'olis, i intentem cercar un preu just. Fem oli però també tenim tres supermercats amb Consum perquè o diversificàvem o moríem", apunta.

Milán: "Cal veure quin és l'origen de la cooperació i per això l'empoderament femení és important" 

Qui va començant conduint el tractor va passar a consellera de la Cooperativa en 2004 i ara ha deixat la cadira perquè busca altres reptes personals, però trobar un recanvi femení no ha estat fàcil: "Hi ha alguna cosa que està passant perquè hi ha moltes dones que han dit que no. Quan estàs en un debat distés participen, però estic convençuda que hi ha moltes dones que no volen fer el pas, i hauríem d'intentar analitzar què passa. La meua perspectiva ha canviat molt i va ser un home qui em va fer veure que la realitat era una altra, perquè el patriarcat també està en nosaltres". Segons Corell, "el capitalisme ens ha fet pensar molt en els beneficis i no ens ha deixat pensar en la humanització", afegeix.

El sector financer... és masculí?

Però, perquè no es postulen les dones? Alícia Soler, de l'equip de direcció de Caixa Popular (entitat amb 41 anys d'història, 350 treballadors i 74 oficines), reconeix que les dones sempre "tenim dubtes quan t'ofereixen un ascens". I ho comenta mirant el seu voltant: el 60% de la seua entitat financera són dones però de les 11 persones que formen part de la direcció, només 4 són dones. I continua: "De les 69 oficines, 20 som dones. De les 4 direccions de zona, l'única dona sóc jo. I a escala de Consell Rector, no hi ha representació de dona, però si en la part dels treballadors".

El procés de reflexió interna de les dones professionals que han d'assumir reptes és complex. "Tens fases, fins que t'adones que necessites una persona que ha d'ajudar-te... mentrestant, et vas complicant la vida tota sola. En el meu cas ha sigut un procés llarg i crec que és fonamental canviar determinats paradigmes de treball, que el presencialisme no siga tan important. Quan et mesuren per objectius no per les teues hores, hi ha un pas", explica Soler.

Soler: "És fonamental canviar determinats paradigmes de treball, que el presencialisme no siga tan important"

Per a totes, cooperativistes, empresàries, dones directives, la clau és "la resiliència. Les dones hem de ser així".