Des d'aquest dijous fins al pròxim 27 d’octubre, Barcelona es converteix en la capital de la competició nàutica més important del món amb la celebració de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela. Considerat la “Fórmula 1 del mar”, l’esdeveniment es va inaugurar fa 173 anys, i enguany dona el tret de sortida amb els quatre dies de Regata Preliminar al Port Vell i el llarg de la platja, fins al Port Olímpic, com a escenari principal. Si bé es preveu que la Copa Amèrica deixi un impacte econòmic multimilionari en ser, segons fonts expertes, el tercer esdeveniment esportiu amb major repercussió econòmica després dels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol, també desperta el recel dels veïns, que titllen la trobada "d’elitista, opaca i especulativa, amb un elevat cost ambiental". A continuació, cinc xifres per comprendre una mica més aquesta 37a Copa Amèrica:
Una celebració amb origen l’any 1851
La història de la Copa Amèrica va néixer amb un repte llençat l'any 1851 per la reina Victòria del Regne Unit de la Gran Bretanya, convençuda de disposar de la flota tecnològicament més avançada del seu temps. La il·lusió li va durar fins que la goleta Amèrica va guanyar a catorze altres vaixells del Royal Yacht Squadron de Londres en una regata celebrada al voltant de l’illa de Wight el dia 22 d'agost de 1851. L’Amèrica, que havia trigat 21 dies a travessar l’Atlàntic, va ser l'únic vaixell no britànic que hi ha va participar i, a més, no era un vaixell de competició esportiva, sinó un vaixell utilitzat pels pràctics del port per ajudar els grans transatlàntics a maniobrar.
En aquell moment, Anglaterra celebrava a Hyde Park l’exposició The Great Exhibition of the Works of Industry of all Nations on la regata havia de ser el gran esdeveniment internacional que projectés la grandesa marítima del país amfitrió. El guanyador rebria la gerra d’un rentamans de plata, obra del joier oficial de la Casa Reial Britànica, que estava valorada en cent guinees d’or. D'aquí ve que la regata també rebi el nom de la Copa de les Cent Guinees.
2,5 milions de visitants en 2 mesos
L’inici de la competició nàutica a la capital catalana suposa també tot un repte per a l'organització, els espais i el pla de mobilitat dissenyats per rebre més de 2,5 milions de visitants, segons un informe ex-ante de la Universitat Pompeu Fabra encarregat per Barcelona Capital Nàutica. Quant als competidors, hi participaran sis equips compostos per unes 150 persones: Emirates Team New Zealand, INEOS Britannia, Alinghi Red Bull Racing, Luna Rossa Prada Pirelli, New York Yacht Club American Magic i Orient Express Racing Team.
Es preveu una assistència de 2,5 milions de visitants
Ara bé, quan es mobilitzaran els 2,5 milions de visitants? Doncs està previst que les regates es disputin majoritàriament dos dies entre setmana i els caps de setmana, entre les 14 i les 16 hores. Així i tot, la competició està subjecta al vent i les condicions climatològiques i per aquest motiu la zona i els dies de competició es poden veure modificats. Segons Albert Vilumara, director corporatiu d'America's Cup Event Barcelona -l'entitat que organitza la prova esportiva-, la idea és que la Barceloneta "en tregui bona experiència" i se'n beneficiï en millora d'infraestructures i equipaments.
Un impacte econòmic equivalent al 0,5% del PIB català
Segons l’informe mencionat anteriorment elaborat per la UPF, la Copa Amèrica generarà un impacte econòmic de 1.239 milions d'euros, xifra que representa al voltant del 0,5% del PIB català, i crearà gairebé 19.000 llocs de treball, a banda dels 2.300 voluntaris previstos. Amb més detall, el mateix estudi assegura que cada euro invertit en la competició es traduirà en 6,35 euros de PIB en l'economia catalana. Ara bé, les despeses amb impacte associades a la celebració de la Copa Amèrica arriben als 1.115 milions d'euros. Del total, s'estima que 195 milions d'euros corresponen a inversions i organització, 231 milions d'euros a les despeses dels equips participants i 689 milions són les despeses derivades dels 2,5 milions de visitants previstos.
La Copa Amèrica generarà un impacte econòmic de 1.239 milions d'euros i crearà gairebé 19.000 llocs de treball
25.000 metres quadrats per seguir la Copa Amèrica
L'organització de la competició ha habilitat al Moll de la Fusta el Race Village, el punt neuràlgic amb aforament per a 9.500 persones i més de 25.000 metres quadrats per seguir l’esdeveniment. Compta amb pantalles gegants, i oferta d'oci i restauració, entre les quals l'Ajuntament de Barcelona hi ha programat actuacions musicals en l'escenari principal a partir del 30 d’agost. A la zona de platges també hi ha fan zones a la plaça del Mar i als entorns del Bogatell. La prova esportiva també es pot veure en directe des del dic de recer del Port Olímpic, així com la plaça Rosa dels Vents i el nou passeig del Trencaones, que serveixen com a miradors ciutadans, sobretot per veure les sortides i arribades de les regates.
Una seixantena d’entitats en contra de la Copa Amèrica
Tant els espais habilitats, com l’impacte de l’arribada dels 2,5 milions de visitants previstos, han generat un cert recel entre els veïns de la Barceloneta. De fet, Manel Martínez, portaveu de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, demana que l'afectació per al barri sigui mínima, ja que és un territori "castigat", i espera que la Copa Amèrica serveixi "d'altaveu" dels valors i llegat del territori. A més, Martínez reclama una mobilitat controlada, tant d'entrada com de sortida del barri: "És un coll d'ampolla, és un triangle d'un quilòmetre quadrat difícil", apunta.
Les principals crítiques de la resta de veïns, així com de la seixantena d'entitats agrupades sota la Plataforma No a la Copa Amèrica titllen l'esdeveniment de "macroesdeveniment absolutament elitista" i de ser una competició "sense cap tradició i amb un elevat cost ambiental". A més de recordar el negatiu impacte que va tenir el mateix esdeveniment l’any 2007 a València, amb unes pèrdues de 370 milions d’euros, alguns dels veïns ja van començar a denunciar fa un any l'augment de preus de productes de primera necessitat, el sorgiment de comerços de luxe, l'increment dels lloguers i una allau d'ofertes per comprar pisos amb la intenció de després llogar-los durant la prova.