Els indicadors de confiança empresarial i transmissió de drets de propietat han estat les magnituds més rellevants que s'han publicat aquesta setmana i segueixo observant el patró de desacceleració que comenta des de fa bastants setmanes. En l'àmbit polític, sens dubte, la notícia és la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein de no extradir el president Carles Puigdemont ni per rebel·lió ni per sedició, tot i que el tribunal ha autoritzat l'extradició per malversació.
La patacada immobiliària que ve, sense xifres
El nombre de transaccions d'habitatge a tot l'Estat ha augmentat un 4,7% anual el mes de maig d'enguany, cosa que deixa una taxa acumulada del 13% enguany. A Catalunya les dades de transmissió d'habitatge van en sintonia amb les d'inversió directa en cartera i han caigut un -10,7%. I aquesta és una mala dada, tot i que això assenyala una desacceleració del mercat immobiliari i, per tant, una distensió en els preus de compravenda i de lloguer. Les dades catalanes van molt marcades per les pautes barcelonines i, igual que passa a totes les súper ciutats del món, la inversió estrangera té un impacte important en els preus de la propietat residencial, així que analitzant el flux d'inversió podem saber què passarà al mercat immobiliari.
En aquest sentit, dilluns farà cinc mesos que la Generalitat no publica dades de lloguer. Habitualment les dades trimestrals de lloguer surten un mes i mig després de cada trimestre, així que a mitjans de maig havien de sortir les dades del primer trimestre i a mitjans d'agost les dades del segon trimestre. Estem a mitjans de juliol i les dades del primer trimestre no han estat publicades i acumulen dos mesos d'endarreriment, un fet significatiu i inacceptable i que arreu seria considerat mal govern. Complir amb el calendari de publicació de dades és essencial en qualsevol sistema estadístic d'una economia avançada perquè aporta confiança en la qualitat de les dades publicades -perquè la forma de tractar-les sempre és la mateixa-.
L'indicador de confiança empresarial ha empitjorat notablement respecte de l'any passat en aquestes mateixes dates i recula un -2,3% tot i que la variació entre trimestres és positiva i les expectatives han augmentat un 0,5%. L'Estat presenta el mateix patró tot i que la caiguda en termes anuals és molt més petita i només retrocedeix un -0,5% (+0,5% en taxa intertrimestral).
Extradició i inhabilitació
La setmana política ens ha regalat la fi de la persecució política al president Puigdemont en termes de rebel·lió i sedició. L'altra gran notícia ha estat la publicació d'un àudio de l'amant de Joan Carles I en què Corinna Sayn-Wittgenstein explica el presumpte esquema de blanqueig de capitals que la Casa Reial espanyola ha estat utilitzant durant molts anys.
Si la setmana passada els explicava que el jutge Pablo Llarena estava en una situació molt compromesa, aquesta es pot dir que pràcticament està acabat. Alemanya ha desmuntat tota la instrucció de Llarena pel que fa a rebel·lió i sedició. El fet que tres països com Alemanya, Bèlgica i Suïssa hagin denegat l'extradició per aquests delictes posa en dubte l'actuació del jutge instructor, cosa que hauria de fer plantejar l'acusació a la nova fiscal general del cas, nomenada arrel de la victòria de Pedro Sánchez en la moció de censura a Mariano Rajoy. Llarena ha de decidir ara si retira l'euroordre o no, ja que de no fer-ho li cauria també la instrucció dels presos polítics que, per fi, ja són a Catalunya, fet que sens dubte serà un gran alleugeriment per a les famílies i les amistats.
"Alemanya ha desmuntat tota la instrucció de Llarena pel que fa a rebel·lió i sedició"
Els advocats de Puigdemont han anunciat que recorreran la decisió al tribunal constitucional alemany -que es troba a Karlsruhe i que en alemany significa el repòs de Carles- i s'han mostrat optimistes en la possibilitat de guanyar també el cas per malversació. En tot cas, dues preguntes importants sorgeixen per al futur immediat: 1) si Llarena aturarà l'euroordre o no i 2) Què passa ara amb l'ordre -molt criticada pel món jurídic- d'inhabilitació dels acusats un cop Puigdemont no pot ser processat pels delictes que suposadament justifiquen la inhabilitació. El Parlament hauria de denegar aquesta inhabilitació donada l'excepcionalitat del cas.
Extorsió i monarquia
Fa unes setmanes el president Joaquim Torra va anunciar que la Generalitat trencava relacions institucionals amb la Casa Reial. Més enllà de l'impacte que té una decisió així, un servidor va pensar que una mica de postureig sí que hi havia d'haver. El cert, però, és que la publicació dels àudios de la presumpta amant de Joan Carles I, Corinna, explica com la Casa Reial -presumptament sempre que ningú vol problemes- va blanquejar diners amb un esquema on ella havia d'actuar com a testaferro. La seva negativa a entregar els diners -l'esquema fou executat sense la seva presumpta autorització- va provocar que l'aparell de l'Estat -presumptament CNI, presumptament policies, presumptament polítics del Gobierno- presumptament l'extorsionés i amenacés -presumptament- a ella i als seus fills.
"És possible que si Espanya vol conservar Catalunya, hagi de renunciar a la monarquia"
Un serial monumental que deixa al presumpte rei Felip VI -ara no sé si he posat la presumpció en el lloc correcte- en una situació molt delicada, més tenint en compte que Torra ha trencat ja relacions amb el Monarca i, a sobre, amb la llosa del discurs del 3 d'octubre a sobre. Alguns mitjans madrilenys que tradicionalment havien defensat la corona han començat a atacar amb virulència al Monarca, i és que com va explicar al seu dia el New York Times, és possible que si Espanya vol conservar Catalunya, hagi de renunciar a la monarquia.
Els desitjo unes molt bones vacances. Aquesta columna tornarà a finals del mes d'agost.