La irrupció al món occidental del coronavirus conegut com a SARS-Covi-2 ha provocat un enfonsament sense precedents als mercats financers. Caigudes que no havíem vist ni durant la crisi financera del 2008 han assolat els parquets europeus; sense anar més lluny, la borsa espanyola va patir un daltabaix rècord del 14% el passat 12 de març. Amb tot, aquesta no és l’única interacció entre aquest minúscul fragment d’ARN embolcallat amb lípids i proteïnes i el món de les finances, sinó que encara n’hi ha una de més directa i sorprenent: els bons catastròfics.
"De la mateixa manera que els inversors poden adquirir bons emesos per un Estat o una empresa, també poden comprar bons vinculats a grans catàstrofes com terratrèmols o huracans"
Pot semblar una broma, però de la mateixa manera que els inversors als mercats financers poden adquirir bons emesos per un Estat (deute públic) o per una empresa (deute corporatiu), també és possible comprar bons vinculats a grans catàstrofes com ara terratrèmols o huracans. En realitat té molt sentit. Explicat de forma senzilla i prescindint dels artificis, quan hi ha un risc que un territori determinat pugui patir -com alguna de les situacions esmentades- i cap asseguradora té capacitat per fer-se càrrec de la cobertura dels danys per causa del seu ingent volum, és quan entren en joc els anomenats “bons catastròfics”. El primer pas és fer una valoració del cost que tindria la reconstrucció del lloc assolat per la desgràcia natural, i després aquest import s’esmicola en títols financers que ofereixen determinada rendibilitat anual als inversors que els comprin. Si durant el període pactat -posem per cas, cinc anys- no s’ha produït la catàstrofe natural, els inversors recuperen la inversió inicial, que fins aleshores havia estat immobilitzada i invertida per si era necessari fer-la sevir. En el cas contrari, si durant la vida d’aquests bons es produeix el sinistre, l’operació es cancel·la i els inversors deixen de percebre els interessos a més de perdre tot el capital aportat, que és destinat de manera immediata a pal·liar els efectes negatius de l’esdeveniment.
Aquest producte financer constitueix una solució enginyosa per cobrir riscos que cap entitat ni pool d’entitats té capacitat per assumir i alhora, ofereix una proposta d’elevada rendibilitat als inversors. A més, aporta un valor addicional molt apreciat pels qui gestionen grans bosses de diners: la descorrelació. En altres paraules, que els bons catastròfics siguin més o menys rendibles no depèn de l’evolució dels tipus d’interès, ni dels índexs borsaris, ni de cap altre factor present a l’economia, sinó que el seu resultat està vinculat a un factor extern que podem considerar aleatori com és el comportament de la natura. És en casos com aquests en què el tan denigrat concepte “especulador” pren un valor positiu, perquè és gràcies a qui aposta contra esdeveniments naturals que es poden acumular recursos per intentar pal·liar els efectes adversos d’un desastre.
Doncs bé, els bons catastròfics estan de plena actualitat perquè el passat any 2017 el Banc Mundial va fer una emissió de 425 milions de dòlars d’aquesta classe de bons on, precisament, l’esdeveniment a cobrir eren els efectes d’una pandèmia, just l’escenari en què ens trobem aquests dies. Des del punt de vista formal, la denominació no era de bons, sinó de “Pandemic Emergency Financing Facility”, i preveia una sèrie de riscos coberts, com eren la grip pandèmica, el filovirus, el coronavirus i un grup de malalties locals africanes. El venciment previst era el juliol de 2020 i els inversors obtenien una rendibilitat anual entre el 7% i l’11% per sobre del Libor (és l’interès de referència del mercat de Londres, l’equivalent en lliures esterlines de l’Euribor), en funció de la modalitat adquirida.
"L'any 2017, el Banc Mundial va fer una emissió de 425 milions de dòlars en bons catastròfics i preveia grip pandèmica, filovirus, coronavirus o malalties locals africanes"
Segons la lletra petita del producte -que n’hi ha molta, perquè només el prospecte té gairebé 400 planes- en una de les sèries de bons cal esperar 12 setmanes des de l’emissió de l’informe de situació de l’OMS per cancel·lar l’operació i començar a aplicar els diners, una circumstància que s'havia de produir aquest dilluns i que implicarà que els inversors hagin perdut els diners. Que existeixi aquest requisit ha provocat moltes crítiques entre els experts, perquè a la pràctica es tradueix en una demora que acaba provocant moltes víctimes mortals. Però una altra sèrie d’aquests bons encara té un requisit que planteja més dubtes morals, ja que segons les especificacions, l’operació financera no es cancel·larà fins que no s’hagin produït 2.500 víctimes mortals causades pel virus en qüestió.
Més enllà d’aquestes característiques concretes associades al disseny dels bons, que ens poden semblar poc acceptables, els bons catastròfics resulten útils perquè cobreixen un buit en el mercat de la cobertura de riscos, alhora que aporten una inversió útil als gestors de fons.