Coronavirus, una mala peça

El professor Josep Lladós analitza per què el coronavirus i la crisi sanitària pot resultar "un cop de gràcia funest" per a l'economia

Una persona protegida durant una desinfecció pel coronavirus | Europa Press
Una persona protegida durant una desinfecció pel coronavirus | Europa Press
profesor de Economía y Empresa de la UOC
Barcelona
12 de Març de 2020

L’arribada del coronavirus amenaça amb deixar fora de combat una economia internacional que avança a empentes i rodolons pels camins del brexit, la crisi d’identitat europea i el ressorgir proteccionista. L’imprevist Covid-19 pot esdevenir un cop de gràcia funest, perquè la crisi sanitària plou sobre patis ja embassats i avui els riscos de recessió són molt més evidents que quan parlàvem d’un virus desconegut que havia aparegut a una distant província xinesa.

 

"L’imprevist Covid-19 pot esdevenir un cop de gràcia funest, perquè la crisi sanitària plou sobre patis ja embassats i avui els riscos de recessió són molt més evidents"

És el que té l’elevada interdependència econòmica existent: que cal comptar amb ella a totes hores, tant a les verdes com a les madures. A l’impacte econòmic que ja estem advertint hi anirem incorporant els altres efectes induïts a mesura que es vagin confirmant. Els mercats financers ja semblen haver llençat la tovallola, en mode pànic i acostumats a gestionar malament les situacions d’alta incertesa. Diner i compradors han fugit espaordits malfiant-se de l’evolució futura dels resultats empresarials i provocant una pèrdua de riquesa financera a famílies i empreses que poc ajudarà a mantenir els nivells de consum i inversió.

 

A hores d’ara, ja sabem que el primer semestre de l’any serà advers i haurem d’acostumar-nos a un degoteig de dades econòmiques desfavorables. Les activitats econòmiques vinculades a la mobilitat han obert la caixa de Pandora. Els serveis de transport, turisme, oci, restauració, hostaleria, fires comercials i viatges de negocis o energia ja preveuen resultats a la baixa. Però el plat principal serà servit pel comerç i la inversió internacionals que ja varen acabar l’any 2019 amb la mirada perduda.

Una crisi temporal?

La Xina és el segon mercat més important del món, un gran importador de serveis turístics i l’epicentre de l’anomenada Fàbrica Àsia, un node vital de les principals cadenes globals de valor. Molts components i primeres matèries provenen o circulen per aquestes economies, de manera que les retallades de producció i el tancament temporal de fàbriques induiran ruptures en cadenes de subministrament a tort i a dret. L’impacte final induït per la malaltia infecciosa serà incert, tot i que probablement la recessió visiti algunes economies veïnes i els costos de l’episodi tal vegada acabin superant el bilió de dòlars, sobretot per la pèrdua de confiança i la creixent imprevisibilitat que afecta negativament les decisions d’inversió.

A hores d’ara, es fa difícil preveure un desenllaç en forma de V i amb una resolució fulminant de l’entrebanc. De fet, el seu abast final dependrà de l’abast de la propagació del virus i de l’eficàcia en les mesures de prevenció, detecció i contenció. Hem de confiar doncs que tingui un caràcter temporal i actuacions preventives de caràcter restrictiu com les impulsades a Itàlia, la Xina o en els àmbits relacionats amb els esdeveniments esportius ajudaran a mitigar l’expansió del problema i protegir els serveis sanitaris.

"Les mesures que adoptem com a tallafoc generen alarma, amplien la sensació de crisi i perjudiquen l'economia en el curt termini"

La magnitud del repte exigiria tranquil·litat, racionalitat científica i plena confiança, però aquestes mateixes mesures que adoptem com a tallafoc, també generen alarma, amplien la sensació de crisi i perjudiquen l’economia en el curt termini. Caldria doncs aixecar la mirada i treballar des d’ara per a quan les bones notícies arribin, es modifiqui el sentiment dels mercats i millorin les expectatives per a la inversió empresarial. La superació de l’episodi a la Xina serà un primer pas favorable.

Mentrestant, seria prudent reforçar els serveis sanitaris, oferir suport directe als sectors més afectats i reactivar inversions pendents, en detriment d’altres prioritats econòmiques. Els plans d’estímul impulsats per algunes economies europees ens indiquen la via correcta, sobretot en un context en què poca ajuda pot provenir d’una política monetària ja extremadament laxa. I sí, és evident que haurem de gestionar una crisi de deute encara més delicada, però aquestes són figues d’un altre paner.