Són les 22 de la nit i confinat, poso la televisió. Com cada dissabte és hora del Preguntes Freqüents de TV3 i avui tenen a l'economista i catedràtic d'Economia de la Universitat de Columbia, Xavier Sala-i-Martin, com a convidat especial. Fa tot just un parell de setmanes i ja en temps de coronavirus, vaig escriure un article titulat Davant el pànic dels mercats, el cap fred dels economistes. Per aquell llavors, Sala-i-Martin reclamava "sentit comú" per lluitar contra el pànic econòmic de la pandèmia. "L'única solució és que el Banc Central Europeu (BCE) imprimeixi diners i els regali als governs", defensa ara.
A tot plegat, hi sobrevola un concepte conegut entre els economistes com a Helicopter Money. Es tracta d'una política monetària ideada per l'economista nord-americà i Premi Nobel Milton Friedman on els bancs centrals distribueixen diners directament a tota la població. D'una volada similar però diferent a l'helicòpter és l'anomenat quantitative easing (o expansió quantitativa) que suposa la compra de deute públic per part dels bancs centrals.
"Afortunadament, hi ha una alternativa que no consisteix ni en apujar els impostos ni en elevar el deute públic, però és una alternativa que ha sigut tabú durant molt de temps entre els economistes i els responsables polítics i institucionals: consisteix en el fet que el banc central doni diners de manera directa, sense obligació de retornar-los", explica el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Galí, en un article publicat al VoxEU, portal de polítiques econòmiques i d'anàlisi i també recollit per l'Ara.
Sala-i-Martin: "L'única solució és que el Banc Central Europeu imprimeixi diners i els regali als governs"
Així doncs, pràcticament com s'ho imaginen: diners caiguts del cel. A qualsevol preu? Com si el BCE comprés deute dels governs, però aquest deute quedés anul·lat. Galí alerta també sobre els possibles problemes d'implementació, de legalitat pel que fa a la independència del BCE o de la inflació. Malgrat tot, el catedràtic de la UPF sembla tenir molt clar que "si alguna vegada ha sigut el moment del helicopter money, aquest moment és ara".
I per què un Helicopter Money? A grans trets, perquè empreses -grans i petites- no facin fallida i per reactivar la roda de l'economia i el consum així com l'equilibri entre oferta i demanda, entre d'altres motius.
Llarga vida a l'economia i a les empreses!
"Aquest és el repte més gran al qual ens hem enfrontat mai des de la Segona Guerra Mundial i serem jutjats per la història com a ciutadans, governants i institucions per les decisions que prenguem o no", augura Xavier Sala-i-Martin. Així doncs, insisteix que el més important és acabar el més aviat possible amb el coronavirus i mantenir "viva" tant l'economia com les empreses. Del contrari, no es descarta una catàstrofe pitjor que la del 2008 si és que encara hi som a temps...
Què ha de fer el Govern espanyol? Pel que diuen, pujar a l'helicòpter. Però, necessita el permís i el vistiplau europeu. I de moment, què ha fet? En paraules textuals del president Pedro Sánchez a l'hora d'anunciar el confinament total: "Durante estos días, los trabajadores recibirán su salario con normalidad y recuperarán las horas de trabajo no prestadas de forma paulatina y espaciada en el tiempo." Problema? La liquiditat d'autònoms o pimes, per exemple.
Segons Sala-i-Martin, "la mesura de Sánchez es queda curta però va en la direcció correcta" i de pas, proposa congelar impostos al Govern espanyol. "Si no has de pagar impostos, no has d'anar al banc i demanar crèdit. Sembla que ho estiguin fent tot perquè la banca guanyi diners", afegeix. Encara més: "Em dóna la impressió que Sánchez no està prenent mesures dràstiques de posar un xec a cada ciutadà perquè no té diners".
Galí: "Si alguna vegada ha sigut el moment del helicopter money, aquest moment és ara"
Just en aquest moment del partit, la pilota passa d'Espanya a Europa. Tornem a la jugada clau: "El BCE ha d'imprimir diners i regalar-los als governs perque pugui fer front a aquesta despesa". Ara bé, sembla que hi ha tensió dins la UE ja que un bàndol de països és partidari d'aquella dita "que cadascú pagui lo seu" i l'altre bàndol prefereix combatre econòmicament plegats el coronavirus.
'Whatever it takes' versió 2020
Salvant les distàncies, això recorda al famós Whatever it takes de l'expresident del BCE, Mario Draghi, però versió 2020. "Si s'ensorra l'economia espanyola, s'ensorrarà tota Europa", alerta Sala-i-Martin. Per això, el catedràtic insisteix un cop més en el fet de què "s'ha de començar a imprimir i repartir diners immediatament".
I qui pot fer una cosa així arreu del món? La teoria econòmica explica que tres institucions: el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Reserva Federal. De fet, els dos partits d'Estats Units han arribat aquesta setmana a un acord per gastar-se dos bilions de dòlars - amb una partida relativament gran per repartir xecs entre ciutadans- per pal·liar els efectes econòmics del coronavirus. Minut i resultat: el Dow Jones va tancar aquest dimecres un dia històric de pujades que no es veia des de 1933.
Sala-i-Martin: "Un cop vam llegir la lletra petita vam comprovar que dels 117.000 milions públics el Gobierno només en posaria 17.000. La resta, 100.000 milions, serien en forma avals"
En clau espanyola, el catedràtic de Columbia es mostra especialment crític amb "la mobilització" dels 200.000 milions d'euros que va anunciar Pedro Sánchez. Així ho desgrana en un post al seu blog Random Thoughts: "Pocs minuts després de fer l’anunci grandiloqüent, Sànchez va dir que 83.000 dels 200.000 milions serien aportats pel sector privat (sense dir com). Finalment va dir que una part serien avals. És a dir, 117.000 milions d’euros públics i 83.000 milions de privats. Un cop vam llegir la lletra petita vam comprovar que dels 117.000 milions públics el Gobierno només en posaria 17.000. La resta, 100.000 milions, serien en forma avals".
I la inflació?
Són la 1 passades de la matinada i potser ja és hora d'anar-se'n a dormir pendents que el canvi horari faci la seva feina. Abans, però, obro Twitter i m'hi trobo un fil del mateix Sala-i-Martin: "Als que m'heu seguit al FAQS i em pregunteu si imprimir diners no causarà inflació. La resposta és possible, però recuperar-se de la inflació quan tenim un virus assassí que ha paralitzat l'economia mundial és com preocupar-se de si les cadires del titànic estan ordenades".
El joc de cadires no acaba aquí i entra al debat el catedràtic Germà Bel. Apunta el següent: "M'ha agradat molt la teua intervenció. Ara, crec que has infravalorat la importància de la discussió europea sobre la condicionalitat de la mutualització de bons, sobre tot atès el precedent de les NO-reformes estructurals post Gran Recessió."
Sala-i-Martin respon: "No infravaloro el problema. El que dic és que ara és moment d'actuar ràpidament perquè d'aquí 15 dies pot ser massa tard. TOTS sabem que al final això ho absorbirà el BCE a través d'un QE2 [Quantitative Easing 2]. Doncs, en lloc de marejar la perdiu durant 5 anys com van fer el 2008, que actuin JA", apunta Sala-i-Martin.
"Si, coincideixo. Tanmateix, el missatge aplica no sols als dirigents de països com Alemanya i Holanda. També als d'Espanya i Itàlia. Meu punt de vista? Haurien de ser estrictes en la condicionalitat. Meu pronòstic? És cosa de pocs dies (i no tan estricte com jo voldria)", remata Bel.
De nou: davant el pànic dels mercats, el cap fred dels economistes. I ara també un helicòpter.