Més de vuit setmanes de confinament, més de 3 milions de contagiats detectats per test, més de 250.000 víctimes mortals oficials segons els càlculs que s'han fets seguint metodologies diferents a cada país. Després d'aguantar fakenews llançades per desaprensius per intoxicar-nos sense cap mena d'objectiu, i aguantar algun fake-capdavanter amb més poder del que aconsellaria el seu aparent estat mental -no fa falta posar exemples- sembla que ha arribat el moment de pensar en les conseqüències i preveure com hem d'afrontar l'era post-covid19. Seria convenient començar a imaginar el món que ve, i pensar en els canvis que això suposa. Al centre únic de comandament ho presenten com "La Nova Normalitat", en majúscules, perquè ningú dubti que els canvis seran profunds.
Jo no abordaré en aquesta columna les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia, hi ha gent molt més preparada. Si ens parem a pensar una mica en el que ens està dient l'FMI, o en les primeres estimacions del BCE, la Reserva Federal i la resta els bancs centrals que tenen veu en l'organització econòmica internacional, ens adonem què el que tenim davant nostre només és comparable amb la devastació que ocasiona una guerra. Dir-nos com afrontar-ho correspon a qui sap d'Economia de debò més enllà de models clàssics, estabilitzadors automàtics, multiplicadors, polítiques econòmiques keynesianas o monetaristes.
Vull abordar una altra qüestió, les conseqüències de la pandèmia per a les nostres organitzacions, empreses, administració; dels canvis que al meu judici han d'abordar-se, dels nous lideratges que han d'imposar-se en la "nova normalitat" que ens anuncien.
Fa uns dies vaig llegir la columna de Xavier Marcet a La Vanguardia, La gestió per ocurrències. Al meu judici l'article és un exercici de clarividència. Marcet assenyala la inconsistència d'algunes de les creences en les quals hem basat la gestió de talent en les organitzacions; l'especialització, l'expertise, el coneixement tècnic per sobre d'una altra consideració, han estat el mainstream quan una empresa ha sortit al mercat en cerca de talent. Conrear-ho ha estat sinònim en moltes organitzacions de poblar d'experts cada posició, hiperconeixedors del component tècnic d'una funció i amb una limitada visió perimetral de l'empresa i de la seva activitat. Arbres singulars amb els quals hem pretès configurar un bosc equilibrat a través, per exemple, dels valors de l'organització.
Els avanços en matèria d'intel·ligència artificial, el progrés de la biotecnologia, el desenvolupament del IoT, ens havia convençut del nostre triomf definitiu sobre la Naturalesa. Res ens feia sospitar que a Xina una ratapinyada estava esperant per, una vegada convertit en sopar, posar-nos al nostre lloc.
Marcet analitza quines són les organitzacions que millor han funcionat en aquests moments de crisi extrema, i conclou que han estat les gestionades per Missió i Agilitat. Aquest binomi ha destacat per la seva eficiència en els dos mesos de confusió en els quals portem immersos. Missió i propòsit, el retorn de Drucker, el gran filòsof de l'administració de les organitzacions.
També parla de quins acostumen a ser les primeres decisions de les organitzacions per afrontar les crisis; nomenar comitès i grups de treball, primer capítol del manual de líder ortodox. I posa el focus en una realitat que, sent honests, ja sabíem, i davant la qual preferim mirar a un altre costat: que el principal output d'aquests són les ocurrències. Aquestes s'han convertit en el traç inconfusible per reconèixer quan una organització ha caigut en el pou de la paràlisi, la burocratització de la inacció i la gestió del moviment cinètic de la inèrcia com a estil de pilotatge.
"En un entorn on "es manté constant la mediocritat i creix la complexitat" cal fer un esforç d'enorme voluntat per ser optimista"
En un entorn on "es manté constant la mediocritat i creix la complexitat" cal fer un esforç d'enorme voluntat per ser optimista quan pensem en el futur. No puc estar més d'acord. Ens diu Marcet, les empreses només podran superar els complexos problemes econòmics als quals ens enfronta el post-covid19 a través de la saviesa. I què és la saviesa? Ni més ni menys que la combinació de talent, experiència i humilitat.
Hem de substituir experts per savis. Intel·ligència artificial, per experiència. Visió especialista, per visió de conjunt. Deixar de mirar als arbres un a un, per veure el bosc en el seu conjunt. Retorn a la visió humanista de l'empresa. L'empresa i la seva missió com a eix sobre el qual crearem processos, fixarem objectius i mesurarem el nostre nivell d'acompliment.
El retorn a l'humanisme com a punt de partida per construir les estructures de decisió, identificar els valors sobre els quals construir els nostres mecanismes de presa de decisions, revisar-los i reformular aquells que ens serveixen per afrontar el futur que ens espera ja a curt termini.
La deshumanització del treball de l'home, l'absència d'amor, odi, ira o passió en l'acompliment de la professió; la supeditació a la burocràcia -el govern dels experts- com la manera més eficient de gestionar les organitzacions; són observacions que el filòsof i economista alemany Max Weber ens va deixar com algunes de les caracteritzacions de la modernitat, social i humana. Potser és just el que hem de canviar si volem tenir alguna "chance" per superar els reptes als quals ens enfrontem. Potser és el moment de substituir a Weber (no em matin, per favor).
"El retorn a l'humanisme com a punt de partida per construir les estructures de decisió, identificar els valors"
La decisió de canviar experts per savis a la qual es referia Xavier Marcet serà possible en la mesura en què siguem capaços de construir una societat humana sana, construïda sobre la raó, l'amor productiu, la biofilia i orientant-nos a l'ésser. És el moment de canviar el model humà nascut de la industrialització i la segona revolució industrial, adaptar-ho a la nova realitat sorgida de l'economia del coneixement, a la revolució de la Intel·ligència.
És el moment d'implementar un model humà que integri les millors característiques adquirides com a espècie al llarg de l'evolució. Els psicòlegs Mercè Conangla i Jaume Soler, caracteritzen el model humà que al seu judici ha d'imposar-se per fer més sostenible la societat del futur. Des del que ells han cridat Ecologia Emocional, ens defineixen els principis que han de fonamentar un nou món. Principis de llibertat, de responsabilitat, de respecte, de prevenció. I li posen nom, persona CAPA, persona creativa, amorosa, pacífica i autònoma.
Creativa, amb capacitat de buscar recursos i trobar les millors solucions als reptes que planteja la vida i la seva organització. Creativitat orientada pels valors positius en lloc de ser moguda per l'ambició, l'egoisme, l'afany de poder, la discriminació o l'èxit. Algú que davant el dilema crear o destruir? Opti clarament per la creativitat.
Amorosa, que dedica la seva vida a conrear i perfeccionar l'art d'estimar: coneixement, responsabilitat, respecte, compromís, cura i comunicació. L'empatia amb el seu entorn humà i natural i el compromís bidireccional com a eix de la relació en les organitzacions.
Pacífica, perquè cuida de si mateixa i dels altres. Una persona que ni és ni amorfa ni passiva, busca el pacte i no és agressiu, però no rebutja ni el conflicte ni els problemes, sinó que s'enfronta a ells i ho fa sense agredir ni lesionar, ni als altres ni a si mateix.
Autònoma, en tres nivells, funcional, intel·lectual i emocional. Una persona amb capacitat per pensar, moure's fluidament en la societat polièdrica actual, amb autocontrol i capacitat per connectar-se a fonts emocionals netes i renovables i que desenvolupa habilitats de relació.
La gestió de la crisi social i econòmica a la qual ens aboquem necessita líders amb capacitat per gestionar les oportunitats que es presentessin, líders que gestionin eficientment els intangibles que donen valor a les organitzacions, que gestionin els significats de prudència, humilitat, paciència, calma en el nou marc mental en el qual ens mourem i, al seu torn, que gestionin la incertesa, amb valentia, perseverança esforç, curiositat i veritat. Una "nova normalitat" que va més enllà de col·locar-nos una mascareta per passejar i en l'ús del transport públic, això només és sentit comú.
Com diu Xavier Marcet, "per a aquesta crisi necessitem mestres". Res més cert.