"No sóc un killer de l’economia”. Aquest era el titular que el president de la Generalitat, Quim Torra, donava per videoconferència poques hores abans de què s'aixequés el confinament total a Espanya. Fins i tot, no dubtava a recordar que havia treballat més de 20 anys a l'empresa suïssa Winterthur i que va marxar-ne quan Axa ja n'era la propietària. "Sé què significa viure a l'atur", explicava.
Torra: "No sóc un killer de l'economia i sé què significa viure a l'atur"
No és el primer cop que menciona el seu passat en el món de l'empresa privada. Recordo com si fos ahir la inauguració de la Reunió del Cercle d'Economia a Sitges de 2018, en plena moció de censura al Congrés de Diputats. El llavors president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, citava la famosa destrucció creativa de Schumpeter i Torra responia amb els valors republicans de l'empresa catalana.
A través del seu record de l'experiència professional a Winterthur i d'una fusió amb Schweiz, Equitativa i Hispasalud el 1996, Torra validava llavors el lema "Junts, som més forts". De la multinacional i de la seva estància a Suïssa assegurava haver après "el respecte absolut per la feina dels professionals, el talent i com empresa i país van de la mà".
Un missatge que val la pena tenir present i que aquest maig no podrà repetir al Cercle d'Economia que ja ha anunciat que ajorna la seva cita anual fins el setembre per la crisi del coronavirus. Aquest cop, no serà a l'Hotel Meliá de Sitges sinó al Palau de Congressos de Catalunya. Sempre i quan "les condicions sanitàries ho permetin" i mentrestant, el 21 de maig es farà una sessió en streaming per reunir analistes polítics, econòmics, empresarials i socials. El tema? "La crisi sense precedents".
El més important: la salut de les persones i de l'economia.
El retorn de Mister Marshall
I com s'està afrontant aquesta crisi? De moltes maneres i amb diferents mesures. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha apuntat públicament a la necessitat d'un nou Pla Marshall per a Catalunya per injectar liquiditat, "garantir oxigen" i evitar la destrucció de capacitat productiva. "Caldrà articular un mecanisme de finançament dirigit públicament i amb un fons de reconstrucció", afegeix.
Aragonès: "Caldrà articular un mecanisme de finançament dirigit públicament i amb un fons de reconstrucció"
Des de l'hemeroteca, val la pena recordar el punt d'inflexió que va suposar el discurs del secretari d'Estat dels Estats Units, George C. Marshall, l'any 1947 quan va assegurar que faria tot allò que fos necessari per garantir la salut econòmica d'Europa, "sense la qual no pot haver-hi ni estabilitat política ni pau assegurada". Un precedent del Whatever it takes de Mario Draghi per salvar l'euro.
Poc després, el president Truman va tirar endavant el Programa de Reconstrucció Europea -popularment conegut com a Pla Marshall- a canvi de la fundació de l'Organització Europea de la Cooperació Econòmica (OECE). En total, van ser més de 12.000 milions de dòlars entre 1948 i 1951. En primera instància, no va haver-hi ajuda a Espanya. Eren temps de Franco i d'aïllament internacional.
Finalment, el Bienvenido Mister Marshall va acabar arribant amb 800 milions de dòlars.
Els recursos d'un govern i els d'una empresa
Tornant al s.XXI i a l'any 2020, la crítica més actual de la Generalitat va dirigida al Govern espanyol per "centralitzar el poder" però "distribuir responsabilitats". Aragonès insisteix en la importància de la liquiditat durant la crisi sanitària i ajornar cobrament d'impostos i taxes pròpies un cop passi la crisi. "Un govern té molts més recursos que una empresa", afirma el vicepresident català. Una reflexió que el mateix Torra podria haver signat per experiència pròpia amb Winterthur.
Georgieva: "És el moment de la solidaritat europea. És el que els ciutadans esperen de les seves institucions"
Els nous pressupostos de la Generalitat de "reconstrucció i reordenació" van per bon camí, els pressupostos del Govern espanyol no arribaran fins el 2021. "Seria una absoluta irresponsabilitat fer un projecte de pressupostos com si no hagués passat res i no hi hagués una situació de caiguda econòmica de l'activitat", etzibava la ministra d'Hisenda i portaveu Maria Jesús Montero aquest mateix divendres.
Una altra de les grans notícies de la setmana ha sigut l'alerta FMI que ha omplert les portades de tots els diaris. En un titular: Espanya serà el país europeu amb més dèficit el 2020 i el 2021. En quatre dades: caiguda del 8% del PIB - la més gran des de la Guerra Civil-, un dèficit del 9,5% del PIB -el més gran des del rescat bancari de 2012-, un deute públic disparat fins al 113,4% o una taxa d’atur del 20,8%. En un adjectiu: demolidor.
Més dades recents: el 80% dels directius de banca preveu que la crisi econòmica derivada del coronavirus duri menys de dos anys, segons apunta Facua. O una altra: els investigadors de l'IEB calculen que la crisi farà perdre 1,3 milions de llocs de treball.
"És el moment de la solidaritat europea. És el que els ciutadans esperen de les seves institucions", apunta la directora general del Fons Monetari internacional, Kristalina Georgieva, poc després de llançat l'alerta i recordar que el món es troba en "la pitjor recessió des de la Gran Depressió". De nou, tornem al crac del 29 i a les profecies autocomplertes i als esperits animals de John Maynard Keynes. Aquest cop, però, tot dependrà de com sigui la cursa per la innovació de la vacuna contra la covid-19. I també de la confiança en les nostres institucions.
Montero va sortir al pas de l'alerta FMI i va recordar que és "prematur" fer estimacions sobre quin serà l'impacte de la crisi del coronavirus a l'economia espanyola. A parer seu, un informe "precoç i preliminar".
Veurem quina part de raó dóna a uns i altres tant el temps com la Diana d'Esade que calcula el marge d'error de les institucions a l'hora de predir l'evolució macroeconòmica d'Espanya i Europa. De la lletra petita de l'informe del FMI ja se n'ha encarregat en aquesta mateixa casa l'economista i col·laborador Enric Llarch.
Preveure i predir
De tot plegat, n'hem parlat també amb el catedràtic de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas, en una clàssica entrevista de dissabte a VIA Empresa. Reprodueixo dos paràgrafs:
Què li semblen les previsions del Fons Monetari Internacional sobre Espanya?
Busco la part positiva. Primer, la valoració de què la recuperació ens pot permetre tornar a créixer l’any que ve. I el 2024 recuperar totalment els nivells de partida. Segon, que això passi o no depèn de nosaltres. Que mantinguem l’estructura productiva en aquesta conjuntura tan hostil i que en consum ningú es quedi endarrere. Per això, he estat molt actiu, primer, en reaccionar davant de la situació que ens queia a sobre reclamant que es considerés d’entrada el pitjor escenari, remarcant que anàvem tard! Quan s’han començat articular mesures, en favor de transferir a pimes i autònoms, he reclamat des de que es varen anunciar, més recursos reals i no mobilitzar només crèdits. I fer-ho de manera immediata, no burocràtica (a través de pagar el que les administracions deuen a les empreses sense dilacions, el retorn d'impostos pagats, crèdits fiscals com a passius i moratòries). I m’he pronunciat per a posar l’èmfasi en el valor de respondre al virus primer, abans de fer els balanços entre un poquet bé d’una cosa (menys reducció marginal del PIB amb desconfinament prematurs) i un mal addicional d’altra cosa (posposar l’eradicació del virus arriscant més mortalitat). Aquest marginalisme molt típic d’economista en temps normals.
Hi ha marge d’error? I de reacció?
Segur! Estem concatenant incerteses encara avui per falta d’evidència científica per la part de la pandèmia (què funciona, el grau d'immunitat, quina i quan funcionarà la vacuna), amb les incerteses de les reaccions econòmiques (respostes d'oferta i demanda). Vaig aprendre estant al Consell de Govern del Banc d’Espanya que qui revisa més sovint les prediccions és qui més encerta; que una cosa es preveure i l'altre predir, que les regles de tres per calcular escenaris no funcionen... Fins i tot normalitzada la situació, els canvis entre la propensió marginal a consumir i a estalviar, i en la cistella dels tipus de béns consumits (turisme, oci, assegurances...) poden suposar canvis ara imprevisibles. Tot i que ens recuperem per la banda de la capacitat productiva...
"Qui revisa més sovint les prediccions és qui més encerta. Una cosa és preveure i l'altre predir. Les regles de tres per calcular escenaris no funcionen". Economia, història i crisi. Tot cíclic, sense o amb precedents. De la destrucció creativa de Schumpeter a l'Estat emprenedor de Mariana Mazzucato que ara també assessora Giuseppe Conte en la reconstrucció d'Itàlia. Sense killers de l'economia. Del Pla Marshall de finals dels anys 40 al Pla Marshall de 2020.