Fa tot just set dies vaig esciure "¡Noticia bomba!" per a periodistes. El meu sentit homenatge a la professió, des d'un relat personal i algunes reflexions sobre els mitjans de comunicació. La paradoxa en temps de coronavirus és la següent: més informació, menys negoci i menys periodistes. Les reaccions no es van fer esperar i a la redacció vam rebre tota mena de missatges per part de lectors i prescriptors del diari. Ells també opinen. Per això, avui no sóc jo qui escriu aquest article sinó tots ells que també fan possible VIA Empresa. He triat 20 reflexions i els seus autors només m'han demanat una cosa, que els respecti l'anonimat. “Quan créiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes”, escrivia Mario Benedetti.
1. Mentre hi hagi bons periodistes, hi haurà periodisme.
"Mentre hi hagi bons periodistes, hi haurà periodisme"
2. Malgrat aquesta situació, ara estem tots seguint l'actualitat des de casa i es veu que la premsa és més necessària que mai. És possible que el canvi de model de la premsa ens porti a una nova època millor. Com a reporter sí que vull reivindicar la necessitat d'anar als llocs, parlar amb la gent, que t'expliquin la seva veritat i amb això, construir una veritat més àmplia que s'està perdent i és fonamental. Diu molt més de com està l'economia una caixera de supermercat que un Premi Nobel d'Economia! Ho estic vivint aquests dies, explico la realitat passejant i parlant amb els sanitaris de Madrid que seguint rodes de premsa. Fa poc em van trucar de la televisió per un reportatge que vaig fer... I jo em vaig preguntar: Per què no ha fet ningú abans? La informació està en les persones i a l'abast dels periodistes.
3. En un moment així, surt el millor i el pitjor dels éssers humans.
4. Com a venedora de diaris m'hi veig reflectiva. Història personal complementada amb dades i reivindicacions actuals.
"Diu molt més de com està l'economia una caixera de supermercat que un Premi Nobel d'Economia!"
5. Los cínicos no sirven para este oficio? Per posar distància amb el poder (polític i econòmic), necessites un bon grau de cinisme. En cas contrari, aquests poders et fan teu. Ara, només ha quedat l'obsessió malaltissa de les empreses per eliminar llocs de feina dels periodistes. "La informació és un gran negoci", escriviu tu i Kapuscinski. Als periodistes ens agrada massa aquest ofici i ells ho saben. Els periodistes es trencaran les banyes per fer el millor periodisme possible i el millor diari possible. El periodisme és un hobby convertit en professió, per això ens agrada tant.
6. Pobre periodisme! És l'únic que li faltava... Els lectors i la societat han de fer un canvi de xip.
7. La primera lliçó del confinament és que el més important, de veritat, no són coses, sinó salut i persones. Destinaria totes les hores del món, que ara precisament no me'n sobren, per fer periodisme, escriure i trucar a les fonts, escoltar a empresaris i autònoms que es queixen per Whatsapp, correu, Twitter i explicar a l'altra part del món tot allò que es pot explicar. Tot i més.
8. Una declaració de principis. És essencial mantenir periodistes i premsa com la vostra.
"Los cínicos no sirven para este oficio? Per posar distància amb el poder (polític i econòmic) necessites un bon grau de cinisme"
9. No hi ha res com estimar l'ofici. Aquests dies ens demostren els camins necessaris per a la viabilitat i la independència dels mitjans.
10. Internet i la globalització han trencat masses sectors, especialment el de la premsa. Sovint els avanços tecnològics no suposen el progrés fins que no es troba una nova fórmula que permeti fer rendible el negoci. No cal anar masses anys enrere quan persones sense carrera de periodisme feien de corresponsals amb bons sous. Internet ho va canviar tot. Ho volem tot més barat i no li donem importància a la qualitat del periodista que hi ha darrere la crònica ni a la qualitat de la informació. Ara bé, si no fos per internet, els mitjans digitals no existirien. Probablemente, internet i la globalització han suposat un avanç per al tràfic d'informació a temps real però un detriment en la qualitat periodística. Una gran contradicció.
11. És un desastre que el Govern espanyol aprofiti l'avinentesa per injectar diners a les televisions privades.
12. Encara no he assimilat que s'hagin donat subvencions a les televisions privades, fa dies que hi dono voltes. Esperem que hi hagi un canvi i que siguin conscients que tant la ràdio com la premsa són igual o més importants...
"No sóc periodista, però crec que sense periodisme els governs fan el que volen"
13. El model de negocis es basa en ingressos per publicitat. La paradoxa és que la gent no vulgui pagar directament per una subscripció... A veure com acaba, el periodisme és més necessari que mai. No sóc periodista, però crec que sense periodisme els governs fan el que volen. Les meves pel·lícules preferides són de periodistes: Spotlight, The Post, Frost versus Nixon... Calen bons mitjans que ho facin bé. Ens hem de creure la missió d'aquesta professió.
14. La informació veraç i ben tractada denota el grau de maduresa d'una societat. Els governs ho han de tenir clar, i el sector privat també. Estem en un moment molt crític com a societat, però no ens podem enfonsar i caure en discursos catastrofistes.
15. Moltes persones gaudim dels mitjans de proximitat, però del que molts no som conscients és que les publicacions viuen dels ingressos en publicitat i que ara són moments crítics per al sector. Cal buscar el compromís del govern i les institucions, però també cal el compromís de les iniciatives privades i els mateixos lectors.
"Ara ho volem tot més barat i no li donem importància a la qualitat del periodista que hi ha darrere la crònica ni a la qualitat de la informació. Ara bé, si no fos per internet, els mitjans digitals no existirien"
16. Una bomba "en el bon sentit". Ara, tots ho tenim més fàcil per donar a conèixer la nostra opinió, addictes a les xarxes, al mòbil... Omplint tots els continguts.
17. Moments de canvi i moments difícils per a tothom. Bona notícia les audiències. Feu un tipus de periodisme diferent, positiu i de qualitat.
18. Necessitem els mitjans més que mai. Els polítics que tenim no estan a l'alçada i estan castigant tots els sectors.
19. Veritats com punys que dissortadament ens castigaran un cop més. El coronavirus ens passarà factura com ho va fer la crisi del 2008. Però, el pitjor de tot és que no hi ha forma que hi hagi un cert corporativisme entre els mitjans.
"Veritats com punys que ens castigaran un cop més. El coronavirus ens passarà factura com ho va fer la crisi del 2008. Però, el pitjor de tot és que no hi ha forma que hi hagi un cert corporativisme entre mitjans"
20. Hi ha un aprenentatge, i això és el que ens hem d'endur d'aquesta crisi. En termes personals, com a ciutadans, en termes de responsabilitat individual i pública... Del contrari, haurem perdut per golejada!