• Economia
  • Coronavirus, una profecia (auto)complerta?

Coronavirus, una profecia (auto)complerta?

Lliçons de la crisi del coronavirus, entre esperits animals i una cursa per la innovació

L'obra de l'artista urbà TVBoy amb l'oncle Sam que demana quedar-se a casa. | ACN
L'obra de l'artista urbà TVBoy amb l'oncle Sam que demana quedar-se a casa. | ACN
Barcelona
15 de Març de 2020

M'he esperat fins a les 22 hores de la nit d'aquest dissabte per començar a escriure aquest Peu de Pàgina. Des del balcó de casa meva, m'he sumat a la crida espontània ciutadana per homenatjar tot el personal sanitari que lluita contra el Covid-19. Molts, amigues i amics, que s'estan deixant la pell per tots nosaltres. Mai us ho podrem agrair prou. És difícil- per no dir, impossible- recordar una setmana com aquesta que ha mutat, minut a minut, segon a segon. Són dies d'emergència sanitària, actualitat frenètica i pànic econòmic i empresarial. Hi ha de tot. I el que queda...

Sovint tinc present una classe de Macroeconomia Avançada II a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb l'economista Jordi Galí, i ara també guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat. Com la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, Anna Mercadé. Galí va ser un dels primers professors que em va explicar què eren les profecies autocomplertes i els esperits animals interpretats per John Maynard Keynes.

Merton: "La profecia autocomplerta és, en els seus inicis, una definició falsa d'una situació que condueix a un nou comportament que converteix la concepció inicialment falsa en certa"

El sociòleg Robert K.Merton ho explica així: "La profecia autocomplerta és, en els seus inicis, una definició falsa d'una situació que condueix a un nou comportament que converteix la concepció inicialment falsa en certa. Aquesta validesa enganyosa de la profecia autocomplerta perpetua un predomini de l'error. El profeta citarà el desenvolupament dels esdeveniments com a prova que des de l'inici era certa". Aplicable per a (super)mercats. 

Tinc una lleugera sensació de pànic i de nou, em ve al cap una altra teoria. La de la informació asimètrica que vaig descobrir fa anys a la classe d'Economia d'Empresa impartida pel professor Salvador García-Ruiz. Existeix informació asimètrica en una compravenda quan una de les dues parts té més informació que l'altra sobre el servei o el producte. Acostuma a passar... I en política, també. 

Els polítics que són els que decideixen a gran escala com gestionar una crisi sense precedents com la del Covid-19 tenen més informació de la que comuniquen als ciutadans? I aquí, hi ha moltes variables a tenir en compte: salut, viabilitat del sistema sanitari i econòmic, xocs d'oferta i demanda, responsabilitat individual i col·lectiva, nous règims laborals, mobilitat, classes socials, tecnologia o cultura. I un llarg etcètera. Fins i tot, perruqueries. 

Aquests dies hi ha hagut informació de tota mena. Real i viral. A VIA Empresa hem escrit ja desenes d'articles sobre l'impacte del coronavirus en l'economia i l'empresa, mantenint-nos sempre fidels a la nostra essència de rigor, anàlisi i profunditat. Però, el cert és que a les xarxes també han proliferat moltes Fake News pròpies d'una situació d'emergència sanitària capaç de col·lapsar el nostre sistema. O això diuen els experts. 

Em quedo, sobretot, amb el consell de la companya Neus Navarro: "Companys periodistes, no opineu. No sou experts en virus, veritat? Doncs no opineu. Doneu informació de servei, interpreteu la realitat, analitzeu o entrevisteu... Però, no opineu. Opinar sense autoritat és contribuir a l'alarma". Un comentari que hauria pogut recollir el mateix entrenador del Liverpool, Jurgen Klopp, que aquest dimecres va caure eliminat de La Champions contra l'Atlético en una titànica exhibició de futbol que ens costarà segur de tornar a veure. 

El primer cop que algú em va parlar del coronavirus va ser durant la primera setmana de gener. Es tracta d'un bon amic d'infància que es diu Dani, va treballar a l'oficina d'Acció a Shanghai i ara estudia un màster de lideratge i estudis xinesos a Beijing. Va tornar a Barcelona per estar-hi un parell de setmanes de vacances i aviat farà tres mesos que segueix aquí. "El coronavirus col·lapsarà el sistema, ja ho veuràs", em va dir quan ens vam veure.

Navarro: "Companys periodistes, no opineu. No sou experts en virus, veritat? Doneu informació de servei, interpreteu la realitat, analitzeu o entrevisteu... Però, no opineu. Opinar sense autoritat és contribuir a l'alarma"

El temps sembla anar-li donant la raó: el Govern espanyol ha decretat l'Estat d'Alarma i la Generalitat es disposa a confinar tota Catalunya. La màxima del Govern és clara: "La pitjor recepta és l’austeritat". Tant és així que ja s'han presentat les primeres mesures econòmiques per fer front a la pandèmia. "Si no complim el contracte social, sembrem el caos", assegura el conseller de Treball, Chakir El Homrani, en una entrevista de dissabte a aquest diari. 

De fet, el coronavirus ja ha confinat l'economia. Almenys, la d'Igualada, però també el consum accelerat per l'alarma, l'automoció de Seat i Nissan, les Falles de València, el Prat i les aerolínies, la gran Fira d'Alimentària o la Foment Week, els ERTOs, les factures d'autònoms i pimes, les disputes patronals i sindicals pels plans de xoc o el pànic a les borses, entre d'altres. Als seus 89 anys, Warren Buffet no havia viscut mai "una bogeria així"

Canadell: "La durada de la crisi sanitària determinarà l'impacte sobre l'economia catalana"

"Ha arribat el moment del teletreball?", es preguntaran molts. A VIA Empresa fa anys que hi estem acostumats i forma part del nostre ADN periodístic. Ens coneixem la resposta pràcticament de memòria: visió, estratègia, companyerisme i comunicació són claus per tombar el presencialisme. Ara bé, val molt més fer-ho per voluntat i convenciment que no pas per força major. 

"La durada de la crisi sanitària determinarà l'impacte sobre l'economia catalana", ha assegurat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, al Catalunya Nit. Davant el pànic dels mercats i dels carrers, el cap fred d'economistes com Oriol Amat, Xavier Ferràs, Santiago Niño-Becerra o Xavier Sala-i-Martin. És el més llegit d'aquesta setmana. O els consells empresarials de Jordi Tarragona, Oriol López o Francesc Quer. 

"Potser, la cursa per la vacuna sigui un exemple de competició i cooperació. Innovació orientada a una missió: resoldre ( de forma urgent) un problema humà", defensa Ferràs. Bona prova d'això és la supercomputadora d'IBM que ja accelera la recerca del Covid-19, l'empresa catalana Qiagen capaç de detectar el coronavirus en una hora o una patent catalana que desinfecta el transport públic, entre d'altres.

Ferràs: "Potser, la cursa per la vacuna sigui un exemple de competició i cooperació. Innovació orientada a una missió: resoldre (de forma urgent) un problema humà"

Sí, també hi ha notícies que van més enllà de la crisi, les profecies o l'alarma. Dels pitjors moments, també en surten grans lliçons i una oportunitat d'aprenentatge. Un Keep Calm, en tota regla. Vivim moments històrics que no hauríem volgut viure mai. Però ara també som capaços de decidir com volem viure aquesta història. Ja ho vam fer amb el Tech Spirit Barcelona que com l'au fènix va emergir de les cendres del MWC després de cancel·lar-se per coronavirus. "Construim records pel futur, si no, no serem ningú", que diu Genís Roca.

El record de la lluita contra el coronavirus serà del tot inoblidable.