El coronavirus o covid-19 ha sacsejat completament les nostres vides. Ens fa quedar-nos a casa, estar limitats sense poder sortir ni tan sols per anar a la feina, en la majoria dels casos; els nens no van a l’escola (es dona per finalitzat el curs, pràcticament), els esdeveniments públics han desaparegut de l’agenda, la vida social es limita a les xarxes i a la família nuclear, sempre que no hi hagi cap membre infectat. En una paraula, ha acabat amb el nostre mode de vida. Socialitzar en reunions en grup, el contacte proper, tant físic com per altres vies o gaudir del bon clima són trets característics culturals dels països del sud d’Europa. I ara, per un virus, hi hem de renunciar.
I amb raó. La malaltia respiratòria que ocasiona la covid-19 en cas d’haver-hi afectació pulmonar pot ser molt greu; en algunes franges d’edat, la mortalitat arriba al 60% dels casos. Se’ns va dir que era una malaltia que causava gran mortalitat en pacients d’edat avançada, i que havíem de preservar els nostres avis i la nostra gent gran, i és cert. Però no hem de menystenir la malaltia en pacients joves. Tots els centres hospitalaris tenen ingressats molts pacients de menys de 60 anys, i molts d’ells en estat greu.
Les UCI no donen abast. El volum de pacients que ingressen en una situació respiratòria greu és molt gran. Els recursos per atendre’ls són limitats, i més en un sistema ja tensionat habitualment. Els professionals sanitaris de tots els àmbits es troben sobrecarregats, i aquests dies, a més, s’exposen a una malaltia molt contagiosa que els va fent emmalaltir i allunyant-los de la primera línia d’assistència progressivament.
Els símptomes de la malaltia no solen ser greus, especialment en nens, que molt sovint són asimptomàtics, de manera que poden passar desapercebuts al seu inici. No és tan innocent, però, la capacitat del virus d’infectar, donat que en fases asimptomàtiques (preclíniques, abans dels símptomes) sovint s’assoleixen les majors concentracions de virus, de manera que podem infectar d’altres creient quan encara estem sans. Quan la simptomatologia apareix, sol fer-ho en forma de febre, tos i sensació opressiva al mig del pit. No tant ofec, sinó la sensació que ens costa omplir el pit d’aire. Si tenim aquests símptomes, hem de seguir les recomanacions generals del CatSalut i el Ministeri de Sanitat:
- Mantenir-nos aïllats en una habitació amb ventilació, extremant les mesures d’higiene i evitant el contacte amb altres persones (dos metres de distància).
- Controlar la simptomatologia amb paracetamol, sobretot. En cas de persistència de febre alta o molt alta (per sobre de 38º), ofec o empitjorament important dels símptomes, trucar a Emergències al 112 o al 061. La simptomatologia pot mantenir-se fins a dues setmanes, de manera que cal intentar mantenir la calma.
- L’app del CatSalut StopCovid-19Cat pot ser molt eficaç a l'hora de consultar dubtes i controlar els símptomes de forma diària.
I en un escenari com aquest, què podem fer tots de manera conjunta? En primer lloc, i, per sobre de tot, tenir el cap fred, evitant situacions de nerviosisme o pànic col·lectiu. En segon lloc, no sortir de casa, si és possible. Limitar al màxim les excursions a la compra, les passejades de les mascotes, llençar les escombraries… pensar que, si volem recuperar el nostre estil de vida habitual el més ràpid possible, com més temps i millor estiguem aïllats de la resta de persones, abans ho aconseguirem: abans tornarem a viure com sempre.
Cal ser molt conscients que la tornada a la normalitat haurà de ser progressiva i sense pressa. El virus no desapareixerà, però sí l’alerta sanitària i el col·lapse del sistema, amb les gravíssimes repercussions que això pot tenir tant pels infectats de covid-19 com per la resta de la població que necessita atenció sanitària.
Ens trobem en una fase crucial, intentant controlar el creixement del número de casos i de morts, fins ara progressiu i ascendent. Si aconseguim un confinament eficaç, haurem començat a guanyar. És el major repte de la nostra generació i, com tots els grans reptes, l’haurem de superar amb la responsabilitat i la generositat de tots.