La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i les manifestacions que s'han estès per tot el país durant la setmana han marcat l'actualitat de la setmana. Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana, ha decidit marxar a l'exili a Suïssa mentre que l'economia catalana, un any més, és el motor de l'economia espanyola segons es desprèn de les dades publicades aquesta setmana.
Catalunya, la locomotora
L'INE ha publicat aquesta setmana la Comptabilitat Regional on Catalunya segueix essent el primer motor econòmic d'Espanya malgrat el creixement dels serveis madrilenys a costa de la regulació centralista que, des de fa anys, impulsa el Congrés dels Diputats. El PIB nominal -a preus corrents- català suposa el 19,2% de tot l'Estat mentre que el madrileny s'enfila al 18,9% malgrat que la Caverna madrilenya va afirmar fa unes setmanes que el PIB madrileny ja havia superat el català.
El cert, però, és que Catalunya ha augmentat lleugerament el seu pes dins el PIB espanyol malgrat que altres fonamentals, com el crèdit bancari -altament polititzat a Espanya-, cauen marcadament a Catalunya i es concentra a Madrid de forma alarmant. En aquest sentit, recomano al sistema polític català que faci un esforç per regular bé els mercats de serveis.
La regulació del mercat de productes és europea i és per això que a Madrid no hi ha indústria i a la perifèria sí: allà on Madrid no pot regular la gespa creix normalment. Els mercats de serveis, en canvi, no estan regulats per la Unió Europea sinó per l'Estat, les CCAA i ajuntaments i és per això que, tal com expliquen tots els especialistes, la competència és inexistent i això es tradueix en salaris baixos i altes concentracions tant en la propietat com en el mercat. Una reforma dels mercats de serveis permetrà que els salaris augmentin i, a més, permetrà que l'economia catalana competeixi amb la madrilenya en serveis d'alt valor afegit per molt que la regulació del Congrés dels Diputats vagi dirigida a concentrar l'activitat a Madrid.
El consens independentista
Elisenda Paluzie ja és presidenta de l'ANC després que dissabte el Secretariat Nacional fes la seva elecció per 72 vots a favor i dues abstencions. L'elecció de Pualuzie ha coincidit amb les massives manifestacions arreu del país amb motiu de l'euroordre que el jutge Pablo Llarena va emetre contra els exiliats i que diumenge va acabar amb la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. L'ANC ha assolit el consens intern molt abans que el sistema polític català, cosa que hauria de fer reflexionar als nostres representants. Paluzie ha manifestat la necessitat d'investir Puigdemont, ja que és l'única manera de garantir els seus drets civils i polítics, però un cop més això xoca contra la manca de consens intern, que és justament el problema que cal resoldre.
Extradir o no extradir
Puigdemont va ser detingut diumenge a Alemanya quan feia el seu viatge de retorn a Bèlgica des de Finlàndia -via Estocolm-. Paral·lelament, la justícia belga, la suïssa i l'escocesa també han començat els processos legals per avaluar si aquestes ordres d'extradició que, en el cas de Clara Ponsatí, el Jutjat de Primera Instància d'Edimburg l'ha deixat en llibertat sota fiança i ha anunciat que s'ha fixat la vista sobre la seva extradició dijous 12 d'abril.
Tant al Regne Unit com Alemanya la premsa s'ha manifestat en contra de l'extradició dels presos que consideren polítics. La postura de l'opinió pública d'aquests dos països és que els exiliats són càrrecs electes que són perseguits per defensar que els catalans han de votar i que això no és delicte a cap democràcia d'un país occidental. Probablement ningú els ha explicat que és incert que Espanya encaixi dins Occident.