El secretari autonòmic d'habitatge, obres públiques i vertebració del territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, ha arribat tard a la V trobada sobre el corredor Ferroviari Mediterrani que ha organitzat Expansión. Venia en Euromed. El Corredor Mediterrani és una història amb dos relats i realitats molt diferents per als assistents de la trobada: una infraestructura que va a tota màquina o un trencadís de trams en obres que és un somni a risc d'esdevenir un malson si ve tard i es perd el tren de la globalització. En la trobada realitzada al Moll de Barcelona, a tocar del mar, s'han contraposat dues mirades sobre el Corredor Mediterrani: la del Govern central i la de Catalunya i el País Valencià.
Horitzó 2023 emboirat
Per començar ha parlat el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge. Julio Gómez-Pomar diu que el 2020 el Corredor Mediterrani estarà acabat a Catalunya i el 2023 per a la resta de les Comunitats Autònomes per tal que totes estiguin connectades amb Europa. Segons afirma, al Principat més del 50% de les obres del corredor estan enllestides: "Tot el corredor a Catalunya està fet, en obres o licitat", ha afirmat. Gómez-Pomar ressaltat la corrua de bones xifres (i intencions) de l'actual Executiu i subratlla els 923 milions d'euros destinats al Corredor als Pressupostos Generals de l'Estat, un 23,4% més que els pressupostos del 2017.
Boira: "Si un quilòmetre de Corredor Mediterrani no és operatiu, no funcionarà"
Òbviament, no tot són flors i violes. "Espanya té un problema d'ample de via al qual mai no s'ha sabut donar una resposta concreta", ha assenyalat, després d'indicar que aquest és, precisament, un dels grans reptes del teixit ferroviari espanyol. Segons Gómez-Pomar, l'ample de via és un "problema que s'ha aconseguit corregir en el transport de viatgers, però no en el trànsit de mercaderies". El secretari d'Estat d'Infraestructures ha apuntat que l'ample de via és "una complexitat" afegida que té Espanya i que "el tercer fil és una solució molt idònia" per a aquest "problema".
Segons ha apuntat, "està previst que en els pròxims mesos es puguin licitar fins a 17 projectes per un import de 2.100 milions d'euros" en els territoris que formen part del Corredor Mediterrani. La majoria, però, no seran a Catalunya, on ha assenyalat que només queda per licitar un tram (Castellbisbal-Martorell). La majoria, segons ha indicat Gómez-Pomar, seran a Múrcia i Almeria, on les obres pateixen "un major retard".
Muñoz, Font, el moderador, Zanón i Boira a la trobada sobre el Corredor Mediterrani
El secretari apunta que el 2023 estarà completat, ja s'han executat 14.000 milions d'euros i la despesa total serà de 23.000 milions d'euros pel tram des d'Almeria a la frontera francesa.
El secretari d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, no s'atreveix a acceptar el calendari de Gómez-Pomar. Boira l'acompanya en aquesta visió i recorda que "l'estudi d'impacte del tram Vandellòs-Tarragona data del 31 de maig de 1998, s'han invertit 20 anys per fer 40 km". I és que el Corredor Mediterrani és, a part de bones intencions per part del Govern Central, un cúmul d'endarreriments i pedaços.
He recordat hui a Barcelona (en el debat Expansión), que la DIA del tram Vandellos-Tarragona (40 km de via única) en el Corredor Mediterrani és de 31 de maig de 1998. Vint anys i encara no està operatiu ni ens han donat terminis concrets. pic.twitter.com/1zqW2CZSc1
— Josep Vicent Boira (@JosepBoira) 29 de maig de 2018
Sense anar més lluny: "El primer trimestre del 2018 la licitació al País Valencià és del 0,49% a tot l'Estat espanyol. Però és que el 2017 la licitació d'Adif va ser del 0,9%: el CM està sortint barat", ha afirmat Boira. Llàstima que Gómez-Pomar ja no era a la sala per escoltar-lo.
La visió valenciana: el tren de la globalització
Boira ha encetat la seva intervenció reclamant que "s'ha de fer molta pedagogia a la resta de l'Estat sobre què és el Corredor Mediterrani en un sentit que ultrapassi els entorns locals. Estem en un entorn molt canviant per la globalització i la basculació cap a Orient ha de produir una adaptació de les nostres infraestructures per no perdre el tren", ha dit. "Hem d'adaptar les infraestructures al nou món. Si nosaltres no ho fem, altres ho faran", ha ressaltat en clara denúncia a l'aposta incondicional de l'Estat radial del Govern espanyol.
I per fer-ho ho ha exemplificat amb la facilitat amb què Israel està connectada a Europa: "El logotip del Fresh Food Corridor que connecta Israel amb Europa és una taronja sobre unes vies. València això no ho pot fer". Boira insisteix: "El model radial no funciona i l'hem d'abandonar. Existeixen altres models: l'alemany per exemple. Un model en xarxa és més consonant amb la globalització i la punta de llança de les noves infraestructures hauria de ser el Corredor Mediterrani que uneix entre el 44 i el 45% de tot a Espanya: PIB, població, turistes, VAB, tràfic portuari, etc.".
Per això Boira reclama "una participació més activa de les Comunitats Autònomes en aquest disseny. Necessitem més competències, clarificació i estructuració política federal".
Segons afirma el valencià "hi ha una alta correlació a la UE i l'OCDE entre el creixement del PIB i la descentralització". El secretari referencia l'estudi i assenyala que "és fals que una centralització de la política i les infraestructures fa créixer l'economia".
Boira no ha deixat passar l'ocasió per incidir en l'injust sistema de finançament de les Comunitats Autònomes i subratllar la necessitat de lligar inversió i competitivitat: "L'índex de competitivitat europeu 2010-2016 per Espanya és desolador, tot l'Arc Mediterrani ha empitjorat la seva competitivitat a escala europea. Alguna cosa haurà de tenir el model d'infraestructures, no?".
La visió catalana: objectiu serveis
Font ha destacat les iniciatives catalanes per promoure el Corredor. D'una banda ha celebrat el consens del 100% dels grups parlamentaris per tenir una agenda pel Corredor i, d'altra banda ha celebrat que, a petició catalana, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, accedís a la creació d'un coordinador del Corredor Mediterrani "com el té Europa, a diferència de la ministra anterior, Ana Pastor".
Font: "Potser quan arribi el Corredor Mediterrani tindrem un nou competidor: el camió elèctric connectat i automàtic"
La prioritat per a la Generalitat de Catalunya és centra-se en els serveis que pot oferir el Corredor Mediterrani. "Si el 90% del Corredor està construït però no dóna serveis, no serveix de gaire". Des de tràfic de mercaderies a persones. Font ha destacat aliances amb el Port, Mercabarna, Cimalsa, la regió d'Occitània i els governs alemany i holandès. "Tot això ha de fer competitiu el Corredor Mediterrani" i ha apuntat a la gran esperança que suposarà la liberalització del sector ferroviari a Espanya per a aquests mercats. L'objectiu no és una infraestructura, "sinó un Corredor que generi activitat i competitivitat".
Però pel que fa a l'execució de les obres, Font ha fet un avís. Potser quan arribi el Corredor Mediterrani tindrem un competidor més competitiu: el camió elèctric connectat i automàtic. "Potser el tren torna a perdre el tren", avisa.
Múrcia, aplaudint la inversió
La secretaria general de la Consejería de Fomento e Infraestructuras de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, María Yolanda Muñoz Gómez, no pot estar més en desacord amb els seus companys de l'Arc Mediterrani. "En la darrera legislatura hi ha hagut un gran avenç del Corredor Mediterrani a la regió de Múrcia. A la Regió mai hi havia hagut una inversió com l'actual", celebra.
Però bé, si Múrcia no està connectada amb Europa, de poc servirà aquesta inversió: "Els companys de Múrcia tindran problemes per exportar les seves fruites i verdures amb els colls d'ampolla del País Valencià. Si un quilòmetre de Corredor Mediterrani no és operatiu, no funcionarà", avisa Boira.