"Un pacte entre totes les administracions per fer efectiva la finalització de les obres estratègiques tant a nivell econòmic com a nivell social per "recuperar la competitivitat de l'economia catalana i espanyola". Això és el que reclamava a principis de setmana Foment del Treball i aquesta és la reivindicació empresarial, però també social, que ja s'ha cronificat a Catalunya. La manca d'inversió pública en infraestructures i els 27.970 milions d'euros de dèficit acumulats en 10 anys que denunciava la patronal catalana suposen un "risc de pèrdua de competitivitat". I aquí el Corredor Mediterrani hi juga un paper principal i crucial. El comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, ja advertia a VIA Empresa que "sense continuïtat no hi ha Corredor Mediterrani i avui està desconnectat". Ara, passats els sis primers mesos del 2019, l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) fa la primera revisió de l'estat de les obres i reclama que el traçat definitiu estigui complert el 2025.
L'informe, que recorda que la xarxa transeuropea a la qual s'ha d'unir el Corredor Mediterrani recorre 3.500 quilòmetres, concentra el 54% dels habitants d'Europa i representa el 66% del PIB de la Unió Europea, demana que s'executi una doble plataforma d'ample internacional que connecti Algesires amb la frontera francesa i que, per tant, "uneixi les ciutats mediterrànies entre sí connectant-les amb Europa". "Si tinguéssim el Corredor Mediterrani des del 1992, quin PIB tindríem ara?", es qüestionava per la seva banda el president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, Joaquim Llansó.
De moment, però, i segons exposa l'estudi, la promesa de la posada en marxa de tres trams del Corredor només s'ha complert en el de Granada-Antequera. És per això que l'AVE es pregunta si "es complirà amb tot allò promès" a finals d'any. L'associació també posa de relleu que, a data d'avui, només s'estan executant les obres del túnel de Castellbisbal a Martorell, el tercer carril entre Castellbisbal i Tarragona i el de Castelló i València, mentre que els trams Tarragona-Vandellòs, Monforte-Elx i Lorca-Pulpí i Totana-Totana continuen sent una assignatura pendent del Ministeri de Foment. Pel que fa a la resta, o bé estan en estudi, en licitació o en projecte.
Ample internacional: l'aire que respira el Corredor
Tot això demostra com, segons l'empresari Vicente Boluda, "aquesta primera meitat de l'any, en comparació amb anys anteriors, ha transcorregut molt més activa sobretot pel que fa a licitacions", però avisa que "ara cal veure si es transformen en realitats". Per exemple: la posada en marxa de la nova variant de doble via d'ample ibèric entre Vandellòs i Tarragona, que continua a l'espera "del vist-i-plau de l'agència de seguretat", com resa el comunicat de l'AVE, motiu pel qual Boluda considera que "el Govern [espanyol] hauria d'insistir en què es reforcés i ampliés l'equip de l'Agència de Seguretat Estatal, per aconseguir agilitzar els temps".
Si no és així, Boluda alerta que, malgrat que l'AVE reclami que el 2025 el Corredor sigui una realitat, "tal i com van les obres, veig complicat el compliment de l'objectiu perquè van massa lentes". Això sí, a parer seu, el l'Executiu estatal "té intenció i voluntat", però avisa que "caldria estar al damunt perquè les ordres es transmetin des de dalt amb força i es compleixin per aconseguir la doble plataforma d'ample internacional".
Però, per què és important l'ample internacional? Bàsicament, l'ample internacional garanteix l'alta velocitat i, segons apunta l'informe, "estalvia l'enorme cost dels transbords de mercaderies a la frontera" perquè, a banda que és apte per als trens AVE, permet la connexió tant de passatgers com de les mercaderies. Hi haurà ample internacional des d'Algesires fins la frontera francesa el 2025? Boluda no acaba de tenir-ho clar, però, de moment, ja hi ha alguns trams que hi compten, però que no estan connectats entre sí.
El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ja va dir davant de 1.400 empresaris al setembre del 2018 que el Corredor podria estar enllestit el 2021. Mentrestant, trams com el de Girona a Barcelona passant per Sant Celoni i Mollet compten amb "massa trànsit per tenir ample internacional". De fet, diferents trams tenen pendent la conversió de la via, que actualment està en ample ibèric, i d'altres la seva posada en marxa (moltes d'elles sense data fixada).
Paral·lelament a tot això, el Consell de Ministres va autoritzar a finals de juny la licitació d'un contracte d'obres per al tram Saragossa-Terol, una actuació inclosa en el pla director que "permetrà millorar de manera significativa l'estat de la infraestructura actual i continuar potenciant la competitivitat d'aquesta línia com a eix estratègic per al Corredor Cantàbric-Mediterrani", segons informava el Ministeri.
Dos dies abans, Ábalos havia assistit a la inauguració del SIL a Barcelona i havia reiterat la voluntat del Govern espanyol en invertir en "allò que doni més protagonisme al ferrocarril" destacant que "Catalunya és una part central d'aquest gran projecte europeu". En aquell moment, va anunciar que havien licitat 228 milions d'euros durant l'últim any en projectes vinculats amb el Corredor. Aquell 26 de juny, també va assegurar que "en els propers mesos posaríem en servei la variant de Vandellós a Tarragona".
Just un dia abans d'això, el ministre de Foment en funcions havia inaugurat la connexió ferroviària d'alta velocitat des de Granada a Madrid. "Avui, no només posem en marxa un tram de l'AVE, avui comença la millora del transport i la mobilitat global del sud peninsular", va dir.
Una connexió radial, però també circular
De l'Espanya radial a l'Espanya circular. "D'una xarxa en què totes les línies parteixen des del centre del territori, a una xarxa ferroviària circular més completa, més eficaç i més justa", reclama l'informe de l'AVE. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, també advertia a principis de juny de la "demora en la construcció del Corredor Mediterrani". També ho posava així damunt la taula el moviment #QuieroCorredor, que assegurava que el tram entre Tarragona i Castelló és "un coll d'ampolla digne del segle XIX" amb els "retards de la seva posada en marxa i un AVE que no serà AVE".
Per això, i per les altres infraestructures estratègiques tant per Catalunya com per Espanya, Europa i el món, Foment del Treball demanava a principis de setmana "un impuls financer extraordinari de 10.000 milions d'euros en els propers cinc anys -a raó de 2.000 milions l'any- per acabar de construir totes aquelles infraestructures estratègiques licitades en els darrers 10-12 anys"; i "una licitació mínima de totes les administracions públiques, 5.000 milions d'euros cada any per part de totes les administracions catalanes".
I, per això, consideren que tant el Corredor Mediterrani com les altres obres viàries estratègiques podrien estar enllestides el 2022. L'AVE, per la seva banda, marca el 2025 com a data màxima per completar la xarxa ferroviària circular a l'Estat espanyol. I és que, com deia Boira, "el Corredor Mediterrani forma part del futur d'Europa" perquè, això, "és molt més que un tren d'alta velocitat".