Valentí Farràs (Cardona, 1963) és el director del CosmoCaixa, antigament conegut com a Museu de la Ciència que és la institució cultural i científica de referència del sud d'Europa. El 2006 va rebre el premi a millor museu europeu. Fa més de 40 anys que Farràs està vinculat al Grup "La Caixa" i va dirigir el CaixaForum durant una dècada. Reivindica l'aprenentatge i la vocació de servei amb la societat així com la importància d'avaluar, millorar i estar pendent de tot fins a l'últim detall. Amb innovació, creativitat i sobretot ciència. Molta ciència, coneixement i divulgació. "La ciència serà clau per dibuixar el futur, com la salut i el medi ambient", defensa Farràs. Deia el doctor i físic Jorge Wagensberg qui va crear el CosmoCaixa que "conversar és una bona idea perquè, en general, no ignorem el mateix".
40 anys del CosmoCaixa, també conegut com a antic Museu de la Ciència.
El balanç és molt positiu. Quan es va inaugurar el Museu de la Ciència l'any 1981 era un espai molt més petit en un edifici modernista que abans era un centre per a gent invident. Es va inspirar en dos grans museus de referència per a la ciència, la divulgació i el coneixement com són l'Exploratorium de San Francisco i el Museu d'Ontario de Canadà que es van inaugurar l'any 1969. Vam posar-ho a l'abast de Barcelona amb exposicions temporals i va ser així com el CosmoCaixa es va començar a fer un lloc com a museu referent de ciència. Primer importem i després, exportem el nostre ambiciós projecte.
El CosmoCaixa es va inaugurar el 2004 amb un equipament monumental superior als 50.000 metres quadrats i amb la capacitat de tenir una sala permanent ambiciosa que integrés espais com el mur geològic o el bosc inundat. Des de llavors hi ha hagut 62 exposicions, des dels Iguanos fins al Rex, el cervell o la robòtica.
"El CosmoCaixa té un model d'èxit i va rebre el premi a millor museu europeu l'any 2006"
D’on venim i cap a on anem?
Tenim un model d'èxit des del 2004 i vam rebre el premi al millor museu europeu l'any 2006. La Fundació "La Caixa" té la inquietud d'anticipar-se, avaluar i veure si som útils o què podem millorar. A mitjans de 2019 es va fer una renovació total de la sala permanent que ara es diu Sala Univers. És apassionant! Hem de servir a tota la societat, tant aquell que en sap com aquell que no.
Ciència per a tots els públics.
Qualsevol persona pot fer un itinerari i tenir-ne una idea clara, des del Big Bang fins a la vida intel·ligent. Estem molt satisfets amb el públic, teníem al voltant d'un milió de visitants abans de la pandèmia, dels quals un 90% locals. Volem transformar i portar la divulgació del coneixement a la societat. D'aquí poden sorgir moltes curiositats, vocacions i ensenyar tot allò que la ciència està aportant a la societat.
Actualment, tenim un problema molt greu, però com s'ha pogut solucionar i què ha tingut un paper clau? La ciència. Els museus tenen aquesta visió, fomenten vocacions científiques i divulguen la ciència per a tots els públics. En els últims cinc anys previs a la pandèmia, un 50% del nostre públic ve en família, un 20% amb l'escola i el 30% restant és gent adulta amb un biaix jove. De fet, el 75% té entre 16 i 45 anys.
Estem complint la funció social. Insisteixo que volem fomentar vocacions científiques, divulgar la ciència per a tota mena de públic i posar en valor tot allò que la ciència aporta a la societat. Alguns experts qualifiquen el CosmoCaixa com a museologia total. Veus, experimentes, toques, reflexiones i aprens.
També fa 40 anys que treballa a La Caixa.
La veritat és que són molts anys... La vida, pràcticament. He après molt a servir a la gent. La vocació de servei: per qui fas la cosa? També he après a mesurar, avaluar, millorar i estar pendent de tot fins a l'últim detall. Si incorpores tot això, els projectes surten bé. També he tingut moltes oportunitats per aprendre nous continguts.
"Tenim un problema molt greu, però com s'ha pogut solucionar i què ha tingut un paper clau? La ciència"
Quin és el llegat de Jorge Wagensberg?
Jorge Wagensberg va estar aquí molts anys. El CosmoCaixa parteix d'ell que tenia les idees clares i del seu equip que ho va fer possible. El seu llegat és aquesta manera d'explicar la ciència i despertar-ne la curiositat. Hem fet algunes transformacions respectant el seu fil conductor. Wagensberg és el primer comissari dels espais del CosmoCaixa.
Vuit aforismes de Jorge Wagensberg:
- La maldat és una forma d’idiotesa. La bondat és una forma d’intel·ligència.
- Conversar és una bona idea perquè, en general, no ignorem el mateix.
- Conversar és parlar després d’escoltar i escoltar després de parlar.
- Educar no és omplir, sinó encendre.
- Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució.
- La innovació demana tres coses: tenir una bona idea, donar-se compte que ho és, i convèncer d’això als altres... i gairebé mai és una mateixa persona qui aconsegueix les tres.
- És impossible fer tot el que és possible.
- El cervell es va inventar per sortir de casa, i la memòria per tornar a casa.
S’ha de fer més pedagogia de la ciència a la societat?
Sí, decididament sí. La ciència fa que les famílies tinguin coneixements bàsics i està ben valorat dedicar-s'hi per les opcions que dóna als nostres fills. Encara hi ha recorregut pel que fa a la incorporació de dones a les carreres científiques. De fet, dedicar-se a la ciència, ja sigui assistencial o d'investigació, és una de les formes més clares de contribuir al benestar comú.
Quin impacte ha tingut el coronavirus?
El coronavirus ha tingut un impacte fort per al CosmoCaixa, com a la resta de museus. De fet, els museus a Espanya han estat més oberts que en molts altres països europeus. Aquí vam tenir un repte des de la primera setmana de confinament: preparar-nos per obrir. El 15 de juny 2020 vam obrir el museu passant del "prohibit tocar" al "prohibit no mirar" o "prohibit no escoltar". Mirant i escoltant s'aconsegueix el mateix efecte que abans tocant amb les mans.
"La ciència serà clau per dibuixar el futur, com la salut i el medi ambient"
Hem incorporat la figura del mediador que fa de "mans", dialoga amb el públic i adapta el seu discurs a la persona que té al davant. Des del 15 de juny de l'any passat fins avui hem tingut una mitjana de 1.100 persones per dia i hem continuat al costat de la gent pel que fa a la divulgació de la ciència. És un terç dels visitants que teníem, però hi ha hagut la voluntat de la Fundació "La Caixa" de fer les coses bé i donar facilitats per a l'accés al coneixement.
Des del punt de vista de la societat hi ha hagut un cop molt fort, s'ha de veure com queda la recuperació econòmica i quines són les conseqüències socials. Des del punt de vista de la ciència, la societat ha pres més consciència d'allò que realment importa que és el coneixement científic. Què és un virus? Ara ja hi ha molta gent que t'ho pot respondre. La ciència serà clau per dibuixar el futur, com la salut i el medi ambient.
Com definiria la innovació i la creativitat?
La innovació i la creativitat són la manera de fer i ser d'un científic i de molts altres professionals. Si innoves, vas endavant. Què és la innovació? Fer les coses diferents? No, fer les coses diferents és fer les coses diferents. La innovació en la ciència és fonamental, tal com hem vist amb les vacunes i l'RNA missatgers. Hi ha algunes vacunes que són de tecnologia clàssica i d'altres, de tecnologia innovadora.
"La innovació en ciència és fonamental, tal com hem vist amb les vacunes. N'hi ha que són de tecnologia clàssica i d'altres, de tecnologia innovadora"
No se'n parlava, però aquesta innovació s'estava gestant des de fa anys i ha emergit ara. Si no penses com vols ser d'aquí a 10 o 15 anys, llavors quan arriba el moment no estaràs preparat. Els científics ja deuen estar pensant en una altra cosa més enllà de la vacuna. També hi ha molta innovació a la cuina o a la museografia, has d'analitzar què tens, escoltar experts i veure què pots explicar diferent. Hem renovat la meitat de l'espai permanent, s'ha innovat? I tant.
"Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució", deia Jorge Wagensberg.
La creativitat i la innovació es retroalimenten. Quan ets creatiu, busques respostes a noves preguntes. La creativitat pot ser una expressió més artística dins el món de la cultura i també pot ser fer combinacions de coses totalment inesperades que poden implicar innovacions dins el món de la ciència. La creativitat és seure i preguntar-se què puc fer diferent i com em puc reinventar i reinventar les coses. Això ho fem cada dia.
El Planeta Terra té data de caducitat? Com el podem salvar de nosaltres mateixos?
No et sabria respondre. Si mirem enrere, el que coneixem és immens i hi ha evidències de què el sistema solar és el que és i pot tenir una durada que condicioni l'existència del planeta, tal com el coneixem. Les coses es transformen, són d'una manera concreta i evolucionen. La data de caducitat hi és, però espero que sigui molt lluny.
Tant de bo! Però això sembla que també depèn i molt de nosaltres.
Ens pensem que el Planeta és nostre però ara ja sabem que l'hem de cuidar molt bé. La consciència hi serà i voldria ser optimista creient que ho podrem gestionar. La mateixa evolució diu que ens adaptem, així que hem de tenir esperança que realment sabrem conviure amb el planeta i per això s'ha d'actuar amb fermesa i decisió.
Què suposa el CosmoCaixa per a Barcelona i què suposa Barcelona per al CosmoCaixa?
Molt. El CosmoCaixa és el museu de la ciència de la gran Barcelona que és tant la capital catalana com la seva àrea metropolitana amb 5,5 milions de persones. Un 85% de la gent que ve aquí és d'aquesta gran Barcelona. La gent és la nostra raó de ser i ens ajuda a millorar, apliquem la creativitat a tot allò que ens diuen. Espero que siguem un espai amable i còmode per a la gran Barcelona.
"En un món perfecte, la ciutadania també ha de contribuir als museus"
Com s’ha de finançar un museu?
Aquí també hi entra la creativitat. La societat percep que els museus són necessaris i importants. N'hi poden haver de públics, privats i públic-privats. El camp està obert perquè col·laborem i ho fem possible. Nosaltres tenim un model privat amb la Fundació "La Caixa" que a través dels seus programes de divulgació de coneixement fa que cada dia s'obrin els CaixaForums i el CosmoCaixa. Però també poden haver-hi altres models.
A tres bandes: administració, empresa i col·laboració públic-privada.
En un món perfecte diria que la ciutadania també ha de contribuir als museus. Hi ha qui diu: un terç públic, un terç privat i un terç del ciutadà. Poden haver-hi exposicions amb un partner concret, però la societat catalana vol col·laborar-hi com ja fa amb la investigació mèdica o els hospitals. Tothom coincideix en el fet que la ciència és important i val la pena invertir-hi.
Com s'imagina el museu del futur?
És una pregunta que ens fem molt sovint. M'imagino un museu que segueixi divulgant, però que pugui tenir una millor relació amb el públic gràcies a la tecnologia i la intel·ligència artificial. De nou, es tracta de la voluntat de servei, però de servei amb la persona i al coneixement. Aquella integració total a conèixer-nos com si fóssim una família. Aquests museus de futur on no només s'exposa el contingut sinó que les persones contribueixen en el contingut i la trajectòria.
Ens trobem amb casos de gent que ens diu que s'ha dedicat a la ciència per les experiències que va tenir al CosmoCaixa. El museu del futur ha de tenir una relació personalitzada, d'un a un, amb les persones que el visiten. Volem posar l'usuari, la seva experiència i la seva trajectòria al centre del museu. El museu del futur ha de col·laborar amb els altres museus i anar més enllà amb projectes internacionals.