La qüestió no és escriure o expressar les idees. A través d’un article. D’un llibre. D’una xarxa social. D’un manifest o pamflet. D’un blog. D’una intervenció en ràdio o televisió. D’un pòdcast. Del programa d’un partit polític o grup social. D’un poema. El problema és com esbrinar les paraules veraces de la resta, en aquests temps de verborrea fàcil. Potser és hora, per una banda, d'utilitzar més intensivament els mitjans tecnològics existents per deixar en evidència les mentides i la desinformació -i qui les propaguen-, assenyalant-t’ho clarament; i, per una altra, de donar suports addicionals a tots aquells mitjans i canals que treballen en informació de qualitat, i a aquelles empreses que inverteixen en publicitat en mitjans seriosos. La mentida i la desinformació surten massa cares per la salut democràtica i distorsionen l’economia.
Es tracta que “t’entenguin quan parles”, diu Frank Luntz, guru de l’opinió pública nord-americana, en el llibre titulat La Paraula és poder (La Esfera de los Libros, 2011). Tant si vols augmentar les vendes en una empresa com guanyar les eleccions, el politòleg posa èmfasi en el missatge i en la selecció de les paraules adequades a cada auditori, per tal d’influir, motivar, despertar emocions. Bru Rovira titulava un article al diari Ara, el novembre del 2015, El valor de la paraula, el valor d’escoltar. A propòsit de l’entrega del Nobel de literatura a l’escriptora russa Svetlana Aleksiévitx, deia que la paraula “serveix per explicar-nos a nosaltres mateixos i fer-ho amb el màxim de punts de vista possibles”. Els poetes dramatitzaran una mica al respecte. José Agustín Goytisolo al poema El oficio del poeta s’apropa a “contemplar les paraules sobre el paper escrites, mesurar-les, sospesar el seu cos en el conjunt del poema, i després, com un artesà, separar-se a mirar com la llum emergeix de la subtil textura”. El poeta basc, Blas de Otero, al poema Demano la pau i la paraula, la reivindica com a darrer actiu personal: “Si he perdut la vida, el temps, tot el que vaig llençar com un anell a l’aigua, si he perdut la veu en la mala herba, em queda la paraula”. Però en definitiva hi ha dues concepcions ben clares: la paraula entesa com a mitjà de transmissió de les idees pròpies per convèncer; i la que l’ofereix com a instrument per teixir complicitats i entendre’s.
La mentida i la desinformació surten massa cares per a la salut democràtica i distorsionen l’economia
Aristòtil al seu primer llibre sobre política, defensa el debat públic com un factor d’amistat, que es desenvolupa a força de debatre, de parlar de totes les coses; la pràctica de la res publica l’entén com un discurs de continuïtat entre tots, en el qual es pasten l’ètica, la política i l'economia.
“A por ellos”
Assistim aquests dies a la precampanya de les generals. Predominen els que usen la paraula per imposar que no pas amb capacitat d’escoltar. Pel primer grup, la paraula és propaganda. És l'instrument per a la conquesta del poder, a força de defensar les idees pròpies del partit o fracció contra les dels altres. Cerquen les escletxes del contrari per ridiculitzar-lo, manipular-lo i impedir que les seves raons s’escoltin; “i tu més...” o “ a por ellos...”, són els fills legítims de la desvaloració de la paraula. En la majoria dels casos, aquesta actitud és fruit de la inseguretat en els mateixos arguments: esborrar el debat, omplir l’espai amb les mateixes paraules per evitar que es puguin escoltar les dels altres. Pel segon grup, defensar les idees pròpies, amb tota la sapiència possible, obre el pas a escoltar les dels altres, per tal d’obtenir com a resultat una millor percepció de les coses i del conjunt de la societat; per a aquests, la paraula parlada o escrita de l’altre -pensada, reposada- té tant de valor com la pròpia, perquè, al cap i a la fi, tot és calidoscòpic; el puzle només es completa amb totes les peces.
Contemplant l’escenari actual de les paraules, és molt comprensible la davallada enguany de l'interès per a les notícies a l’Estat espanyol. En un estudi que realitza cada any el Reuter Institute for the Study of Journalism, de l'Oxford University (Digital News Report 2023), es confirma la més gran caiguda de la confiança en els mitjans entre els 46 països analitzats. Les indústries dedicades a la mentida i a la desinformació difuminen, confonen moltes vegades els ciutadans.
Les indústries dedicades a la mentida i a la desinformació difuminen, confonen moltes vegades els ciutadans
Davant d’aquesta realitat, hi ha dues vies. La primera, disposem de recursos tecnològics suficients per detectar les mentides tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials, si els lectors o seguidors actuen de forma crítica i no com a fanàtics. Per exemple, un senzill senyal al ChatGPT, que aclarís a tothom que allò és fruit de la intel·ligència artificial, o als bots que generen notícies falses, o als mitjans que es dediquen a manipular les informacions. I la segona, Carlos Núñez, president de Prisa Media, planteja ampliar el concepte de la sostenibilitat a la sostenibilitat democràtica; a més d’associar-la a les millores del canvi climàtic i a la preservació del medi ambient, a la bona governança de les corporacions i a l'impacte social de les seves activitats, incorporar aquest nou concepte relacionat amb la consolidació de la democràcia. És a dir, que totes aquelles empreses que inverteixen en mitjans de qualitat, amb veracitat i contra la desinformació siguin reconegudes per la seva tasca en favor de la sostenibilitat (“Carlos Núñez demana avantatges per a les empreses que posin publicitat en mitjans de qualitat”, El País, 15/6/2023). Jo afegiria una altra cosa: el suport directe als mitjans que actuen en aquesta línia i contra la resta; de la mateixa manera que es donen suport per a la defensa de la llengua i altres aspectes, incloure’n aquest de nou.