23
de Març
de
2016
Act.
25
de Març
de
2016
Els càmpings volen estar de moda. Volen estar a la llista d'opcions, volen atraure el turista local i estranger, i volen demostrar que no són només un tipus d'allotjament, sinó que el fer carretera amb el cotxe i la rulot és l'inici de tota una experiència. Així ho defensa el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, qui pot presumir de representar un col·lectiu guardonat per la seva professionalitat.
El passat mes de gener, 18 càmpings catalans es van situar entre els millors d'Europa amb el premi Best Camping 2016 i justament nou eren de Girona. Però el que Gotanegra destaca no és que la meitat siguin associats a l'agrupació que encapçala, sinó que enalteix el fet que sigui un reconeixement atorgat per dues associacions d'automobilistes, l'alemanya ADAC i l'holandesa ANWB. "Això significa que són els visitants els qui ens han escollit", assenyala amb orgull, i relata que, a diferència d'una avaluació habitual que fa un inspector, és una valoració els dóna una reputació més important.
Però què és el que ha fet que els càmpings, i més els de Girona, despuntin en els últims anys? Frederic Suñé té molt clara la resposta: "La trajectòria d'invertir i adaptar-se a les noves tendències del mercat". Suñé és el director del càmping Las Dunas, doblement distingit amb el Best Camping 2016 i el DCC Europa-Preis de Platí, del principal club de caravanistes alemany. Dos premis que avalen els seus gairebé 50 anys d'activitat a Sant Pere Pescador (Alt Empordà).
Invertir en excel·lència
Piscines amb tobogans, spas, circuits d'aigua, bungalous, connexió a Internet o millorar les prestacions de les parcel·les. Aquestes són algunes de les innovacions que enumera Suñé i que fan referència a l'adaptació de les noves tendències. Són un valor afegit, petits detalls que fan que un turista opti per Las Dunas abans que per un altre càmping. "Es tracta de millorar les instal·lacions i dotar d'excel·lència el servei", concreta el seu director.
A més a més, cal una forta aposta per tenir els millors a la plantilla. En aquest sentit, Las Dunas aposta per la formació contínua dels treballadors, així com per la contractació de les mateixes persones any rere any: "Conservem la columna vertebral fins i tot en temporada alta, quan som quasi 300 més". El motiu és que els turistes, si repeteixen, es puguin tornar a trobar les cares que han conegut altres anys i que els han ajudat a tenir una bona estada.
Per a Gotanegra, tot això denota la "predisposició dels càmpings gironins a estar permanentment al dia". Considera que la fórmula és una suma de la inversió constant dels empresaris, però també de l'afany dels equips per exigir-se a ells mateixos qualitat. "Un cafè no té el mateix gust si és ben servit que si no ho és, encara que tingui la mateixa matèria primera i surti de la mateixa cafetera", pren com a símil.
Setmana Santa, hora de creuar els dits
Per al càmping Las Dunas, el nombre clients comença a enfilar-se al mes de maig i no s'atura fins al setembre, amb una punta important entre el 20 de juliol i el 15 d'agost, quan el registre assoleix els 4.500 visitants. Unes dates que queden lluny del pont de Setmana Santa. "La crisi està i la gent ho nota", afirma Suñé, qui ha vist com el pont entre el Divendres Sant i dilluns de Pasqua s'ha fet "cop més curt" perquè la gent "el dilluns ja vol ser a casa".
Encara que aquests dies no siguin important per a ells, Suñé deixa clar que altres companys del sector sí que veuen revifar substancialment la seva activitat. És el cas del càmping Lava, a Santa Pau (Garrotxa), un espai que el 1992 va obrir les seves portes per introduir el moviment ecologista al turisme.
El recinte està situat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, pel que les passejades a peu, en bicicleta o cavall per la Fageda d'en Jordà i els volcans són algunes de les activitats estrelles de la seva oferta. Així doncs, és comprensible que aquests dies de festa i l'arribada de la primavera a ells sí que els suposin una mica més de moviment.
Tanmateix, aquest any compten amb un handicap: "La Setmana Santa ha vingut massa d'hora". No és una queixa com a tal, però sí que és un petit lament que fa el director del càmping, Joan Masoliver, qui creu que això els farà patir "una sotragada" perquè "no ve seguit de l'estiu". "Ara esperem que faci bon temps, si plou molt, no ens ajudarà", afegeix.
En el seu cas, es tracta d'un càmping d'estades curtes, d'entre una i tres nits. "Som una opció que escull els qui volen descansar i relaxar-se", especifica Masoliver, "tenim clients que vénen des que vam obrir i repeteixen perquè els agrada el tracte, la manera de treballar i la filosofia". Això fa que sigui una bona opció pels qui busquen desconnexions esporàdiques amb el turisme rural, un tret que els permet aprofitar el que, per a la costa, és només temporada mitjana.
Proveïdors d'experiències
Si hi ha un element en el qual destaquen els càmpings de les comarques gironines, aquest és el fet d'oferir alguna cosa més que un lloc on pernoctar. "Un càmping no és un allotjament, és una experiència única i diferent, una altra manera de fer vacances", defensa amb contundència el president de l'associació, qui atribueix l'auge dels càmpings a la necessitat del turista d'explorar opcions que fins al moment no havia contemplat.
Per aprofitar aquesta tirada, l'entitat ha posat en marxa la primera guia de càmpings per experiències. "A la gent ens agrada voltar i provar coses noves, per això hem identificat el que diferencia cada espai, que no és més que l'especialització", resumeix Gotanegra. L'objectiu és convertir aquest producte en una eina de promoció i donar a conèixer perspectives que van "més enllà de la tenda i que inclouen bungalous, oci, animació o esport". "Un càmping petit té molt més volum de clients que un hotel gran i es pot permetre el luxe de tenir equips d'animació preparats i amb activitats segmentades per edat", insisteix, "ja no som un proveïdor allotjament, som uns creatius de vacances".
El cas de Lava és un exemple il·lustratiu del contingut de la guia. Ser un càmping ecològic significa tenir una activitat respectuosa amb el medi ambient, el que es tradueix com tenir uns bons hàbits a escala interna, com és l'ús de bombetes de baix consum o de reductors a les dutxes per gastar menys aigua, i a escala d'usuari, amb pràctiques bàsiques com separar els residus per reciclar o limitar l'ús del cotxe a la zona. "Quan vam obrir ja es parlava de coses ecològiques i de no malmetre ni destruir el planeta, però ningú tenia visió i menys en un càmping", recorda Masoliver sobre els seus inicis, quan van dissenyar una infraestructura 100% integrada amb l'entorn usant els mateixos colors que els del paisatge: verd i negre, els colors del bosc i de la greda volcànica.
Natura, família, muntanya o relaxació. Lava podria estar en alguna d'aquestes quatre categories, d'entre un total de 12, segons el filtre que ofereixen al web de la guia Camping Experience.
Vacances en família
Hi ha la creença popular que el càmping és una opció econòmica per fer vacances, potser pel fet de tenir al cap la imatge de l'autocaravana o el combo rulot i cotxe com a mitjà de transport i, alhora, allotjament. Doncs això, apunta Suñé, "és un mite".
"Una persona no escull un càmping pel preu, sinó perquè li agrada la tranquil·litat i la natura, l'ambient familiar, el component social...", enumera amb un to que deixa clar que la llista és més llarga. Masoliver, per la seva banda, resumeix tots els avantatge amb una sola etiqueta: "És un servei òptim". Un servei que busquen, especialment, les famílies perquè saben que trobaran activitats bones pels seus fills, sigui quina sigui la seva edat. "Si la mainada està contenta, els pares estan feliços", afegeix el director de Lava.
Respecte a la procedència, en el cas del càmping de Santa Pau, majoritàriament són visitants catalans, els segueixen els espanyols, els francesos, els holandesos i els alemanys, tots amb estades curtes. Per al de Sant Pere Pescador, en canvi, el gruix prové del centre d'Europa, vénen amb el seu cotxe i passen prop de 15 dies al lloc. Una radiografia que referma la teoria del president de l'Associació de Càmpings de Girona: "Aquest estil de fer vacances és típic d'Alemanya, Holanda, Bèlgica i països d'aquella zona. Més del 25% dels qui surten a l'estiu opten per això". Una tendència que no es dóna a Espanya i que volen replicar a través d'iniciatives com el Càmping Experience o la fira Girocamping.
Fins aleshores, amb una concentració de l'activitat en els mesos d'estiu i amb clients provinents de l'estranger, el càmping Las Dunas calcula que representa el 41% del PIB del municipi de costa. Si s'aconseguís ampliar el públic i els mesos d'estiueig, quin seria el resultat?
El passat mes de gener, 18 càmpings catalans es van situar entre els millors d'Europa amb el premi Best Camping 2016 i justament nou eren de Girona. Però el que Gotanegra destaca no és que la meitat siguin associats a l'agrupació que encapçala, sinó que enalteix el fet que sigui un reconeixement atorgat per dues associacions d'automobilistes, l'alemanya ADAC i l'holandesa ANWB. "Això significa que són els visitants els qui ens han escollit", assenyala amb orgull, i relata que, a diferència d'una avaluació habitual que fa un inspector, és una valoració els dóna una reputació més important.
Però què és el que ha fet que els càmpings, i més els de Girona, despuntin en els últims anys? Frederic Suñé té molt clara la resposta: "La trajectòria d'invertir i adaptar-se a les noves tendències del mercat". Suñé és el director del càmping Las Dunas, doblement distingit amb el Best Camping 2016 i el DCC Europa-Preis de Platí, del principal club de caravanistes alemany. Dos premis que avalen els seus gairebé 50 anys d'activitat a Sant Pere Pescador (Alt Empordà).
Invertir en excel·lència
Piscines amb tobogans, spas, circuits d'aigua, bungalous, connexió a Internet o millorar les prestacions de les parcel·les. Aquestes són algunes de les innovacions que enumera Suñé i que fan referència a l'adaptació de les noves tendències. Són un valor afegit, petits detalls que fan que un turista opti per Las Dunas abans que per un altre càmping. "Es tracta de millorar les instal·lacions i dotar d'excel·lència el servei", concreta el seu director.
 |
| El càmping de Sant Pere Pescador va instal·lar una nova piscina el 2015. Las Dunas |
A més a més, cal una forta aposta per tenir els millors a la plantilla. En aquest sentit, Las Dunas aposta per la formació contínua dels treballadors, així com per la contractació de les mateixes persones any rere any: "Conservem la columna vertebral fins i tot en temporada alta, quan som quasi 300 més". El motiu és que els turistes, si repeteixen, es puguin tornar a trobar les cares que han conegut altres anys i que els han ajudat a tenir una bona estada.
Per a Gotanegra, tot això denota la "predisposició dels càmpings gironins a estar permanentment al dia". Considera que la fórmula és una suma de la inversió constant dels empresaris, però també de l'afany dels equips per exigir-se a ells mateixos qualitat. "Un cafè no té el mateix gust si és ben servit que si no ho és, encara que tingui la mateixa matèria primera i surti de la mateixa cafetera", pren com a símil.
Setmana Santa, hora de creuar els dits
Per al càmping Las Dunas, el nombre clients comença a enfilar-se al mes de maig i no s'atura fins al setembre, amb una punta important entre el 20 de juliol i el 15 d'agost, quan el registre assoleix els 4.500 visitants. Unes dates que queden lluny del pont de Setmana Santa. "La crisi està i la gent ho nota", afirma Suñé, qui ha vist com el pont entre el Divendres Sant i dilluns de Pasqua s'ha fet "cop més curt" perquè la gent "el dilluns ja vol ser a casa".
Encara que aquests dies no siguin important per a ells, Suñé deixa clar que altres companys del sector sí que veuen revifar substancialment la seva activitat. És el cas del càmping Lava, a Santa Pau (Garrotxa), un espai que el 1992 va obrir les seves portes per introduir el moviment ecologista al turisme.
El recinte està situat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, pel que les passejades a peu, en bicicleta o cavall per la Fageda d'en Jordà i els volcans són algunes de les activitats estrelles de la seva oferta. Així doncs, és comprensible que aquests dies de festa i l'arribada de la primavera a ells sí que els suposin una mica més de moviment.
Tanmateix, aquest any compten amb un handicap: "La Setmana Santa ha vingut massa d'hora". No és una queixa com a tal, però sí que és un petit lament que fa el director del càmping, Joan Masoliver, qui creu que això els farà patir "una sotragada" perquè "no ve seguit de l'estiu". "Ara esperem que faci bon temps, si plou molt, no ens ajudarà", afegeix.
En el seu cas, es tracta d'un càmping d'estades curtes, d'entre una i tres nits. "Som una opció que escull els qui volen descansar i relaxar-se", especifica Masoliver, "tenim clients que vénen des que vam obrir i repeteixen perquè els agrada el tracte, la manera de treballar i la filosofia". Això fa que sigui una bona opció pels qui busquen desconnexions esporàdiques amb el turisme rural, un tret que els permet aprofitar el que, per a la costa, és només temporada mitjana.
Proveïdors d'experiències
Si hi ha un element en el qual destaquen els càmpings de les comarques gironines, aquest és el fet d'oferir alguna cosa més que un lloc on pernoctar. "Un càmping no és un allotjament, és una experiència única i diferent, una altra manera de fer vacances", defensa amb contundència el president de l'associació, qui atribueix l'auge dels càmpings a la necessitat del turista d'explorar opcions que fins al moment no havia contemplat.
Per aprofitar aquesta tirada, l'entitat ha posat en marxa la primera guia de càmpings per experiències. "A la gent ens agrada voltar i provar coses noves, per això hem identificat el que diferencia cada espai, que no és més que l'especialització", resumeix Gotanegra. L'objectiu és convertir aquest producte en una eina de promoció i donar a conèixer perspectives que van "més enllà de la tenda i que inclouen bungalous, oci, animació o esport". "Un càmping petit té molt més volum de clients que un hotel gran i es pot permetre el luxe de tenir equips d'animació preparats i amb activitats segmentades per edat", insisteix, "ja no som un proveïdor allotjament, som uns creatius de vacances".
El cas de Lava és un exemple il·lustratiu del contingut de la guia. Ser un càmping ecològic significa tenir una activitat respectuosa amb el medi ambient, el que es tradueix com tenir uns bons hàbits a escala interna, com és l'ús de bombetes de baix consum o de reductors a les dutxes per gastar menys aigua, i a escala d'usuari, amb pràctiques bàsiques com separar els residus per reciclar o limitar l'ús del cotxe a la zona. "Quan vam obrir ja es parlava de coses ecològiques i de no malmetre ni destruir el planeta, però ningú tenia visió i menys en un càmping", recorda Masoliver sobre els seus inicis, quan van dissenyar una infraestructura 100% integrada amb l'entorn usant els mateixos colors que els del paisatge: verd i negre, els colors del bosc i de la greda volcànica.
 |
| Els bungalous són una opció, però també tenen tendes i lloc per les caravanes. Lava |
Natura, família, muntanya o relaxació. Lava podria estar en alguna d'aquestes quatre categories, d'entre un total de 12, segons el filtre que ofereixen al web de la guia Camping Experience.
Vacances en família
Hi ha la creença popular que el càmping és una opció econòmica per fer vacances, potser pel fet de tenir al cap la imatge de l'autocaravana o el combo rulot i cotxe com a mitjà de transport i, alhora, allotjament. Doncs això, apunta Suñé, "és un mite".
"Una persona no escull un càmping pel preu, sinó perquè li agrada la tranquil·litat i la natura, l'ambient familiar, el component social...", enumera amb un to que deixa clar que la llista és més llarga. Masoliver, per la seva banda, resumeix tots els avantatge amb una sola etiqueta: "És un servei òptim". Un servei que busquen, especialment, les famílies perquè saben que trobaran activitats bones pels seus fills, sigui quina sigui la seva edat. "Si la mainada està contenta, els pares estan feliços", afegeix el director de Lava.
Respecte a la procedència, en el cas del càmping de Santa Pau, majoritàriament són visitants catalans, els segueixen els espanyols, els francesos, els holandesos i els alemanys, tots amb estades curtes. Per al de Sant Pere Pescador, en canvi, el gruix prové del centre d'Europa, vénen amb el seu cotxe i passen prop de 15 dies al lloc. Una radiografia que referma la teoria del president de l'Associació de Càmpings de Girona: "Aquest estil de fer vacances és típic d'Alemanya, Holanda, Bèlgica i països d'aquella zona. Més del 25% dels qui surten a l'estiu opten per això". Una tendència que no es dóna a Espanya i que volen replicar a través d'iniciatives com el Càmping Experience o la fira Girocamping.
Fins aleshores, amb una concentració de l'activitat en els mesos d'estiu i amb clients provinents de l'estranger, el càmping Las Dunas calcula que representa el 41% del PIB del municipi de costa. Si s'aconseguís ampliar el públic i els mesos d'estiueig, quin seria el resultat?