Aquest article pretén, des d’un vessant econòmic, fer una primera aproximació del que pot representar per al sector de retail de Catalunya, tot el que està succeint els darrers dies al nostre país. Deixarem en mans més expertes tot vessant sanitari i mèdic.
Hem vist al llarg de la darrera setmana com les conseqüències econòmiques del Coronavirus bombardejaven l’economia mundial, una notícia darrere l’altra i a quina pitjor. Les borses de tot el món (IBEX 35, CAC 40, DAX, FTSE MIB, EUROSTOXX 50, STOXX 600, DOW JONES, S&P 500) han sofert una davallada molt important, concretament l’Ibex va patir la pitjor caiguda de la seva història, un 14%, i Wall Street va haver de suspendre la sessió de la borsa durant 15 minuts per segona vegada a causa de les incessants caigudes.
Però de quina manera, variables macroeconòmiques poden en un món completament globalitzat influir en variables microeconòmiques? Ens hauríem de preguntar, en quin grau, tot això pot influir en el nostre comerç de proximitat, més enllà de la notícia anecdòtica de la falta de paper higiènic als prestatges de les botigues. Les conseqüències reals poden ser més sèries del que es veu a primera vista.
"En el cas de Catalunya, estem parlant que existeixen 102.791 establiments comercials al llarg del territori"
El passat dissabte 14 de març va sortir a la llum el Reial Decret 463/2020 i es va procedir a declarar l'Estat d'alarma, per a tot el territori nacional per un període de 15 dies, per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per l'COVID -19. És el seu article 10 apartat 1, el que regula les mesures de contenció en diferents àmbits econòmics, entre ells el que ens és d'interès per al present article: l'activitat comercial. I diu:
Se suspende la apertura al público de los locales y establecimientos minoristas, a excepción de los establecimientos comerciales minoristas de alimentación, bebidas, productos y bienes de primera necesidad, establecimientos farmacéuticos, médicos, ópticas y productos ortopédicos, productos higiénicos, peluquerías, prensa y papelería, combustible para la automoción, estancos, equipos tecnológicos y de telecomunicaciones, alimentos para animales de compañía, comercio por internet, telefónico o correspondencia, tintorerías y lavanderías. Se suspende cualquier otra actividad o establecimiento que a juicio de la autoridad competente pueda suponer un riesgo de contagio.
En el cas de Catalunya, estem parlant que existeixen 102.791 establiments comercials al llarg del territori, distribuïts segons l’àmbit territorial: 1) Àrea Metropolitana, 63.308; 2) Comarques Centrals, 6.806; 3) Penedès, 5.735; 4) Comarques Gironines, 11.222; 5) Ponent, 4.936; 6) Alt Pirineu i Aran, 1.326; 6) Camp de Tarragona, 6.596; 7) Terres de l’Ebre, 2.862. Per tant, l’àrea metropolitana és la que disposa del nombre més grans de botigues de Catalunya, amb un 61,6%, essent el Barcelonès seguida pel Vallès Occidental amb 33.493 i 10.247, respectivament, les comarques amb major nombre d’activitats comercials
Un gran nombre d’aquestes 102.791 botigues ja no han obert des de dilluns, exceptuant és clar, les excepcions que marca el Reial Decret. Ens hi trobarem amb un escenari de reducció de vendes i de possibles problemes de liquiditat per poder fer front a totes les despeses i obligacions de pagament fixes que tot establiment té, obri o no obri la seva porta. Les possibles vendes online no cobriran ni de llarg la reducció que aquesta situació comportarà, és més, quins dels nostres comerços (traient franquícies i grans companyies) està en disposició de vendre de manera virtual?
Per altra banda, l’increment del volum de vendes dels últims dies en el sector del retail alimentari, tampoc és un augment real, és tan sols un desplaçament de la demanda en el temps, és a dir, el que comprin avui no ho compraran demà, ja que l’ésser humà té unes necessitats alimentàries determinades les quals no es veuran incrementades per una pandèmia.
"L’increment del volum de vendes dels últims dies en el sector del retail alimentari, tampoc és un augment real, és tan sols un desplaçament de la demanda en el temps, és a dir, el que comprin avui no ho compraran demà"
Per tant, quin pot ser el panorama econòmic dels comerços de la nostra ciutat? Terrassa té un total de 2.587 establiments comercials els quals representen el 25,2% del teixit comercial de la nostra comarca, essent el municipi més important en nombre de botigues fins i tot per sobre de Sabadell amb 2.575
L’OMT (Organització Mundial del Turisme) preveu que el sector turístic perdrà fins a 45.000 milions pel virus. Quan s’ha previst pel sector comercial? Garamendi, president de la patronal CEOE, va avisar que calia “protegir” tots els tipus d’empreses, de les grans a les més petites. Entenem que també es referia al teixit comercial. Com pretenen els diferents organismes, tan europeus, estatals, comarcals i municipals protegir l’economia i a les seves empreses, incloses les botigues de comerç de proximitat? A grans trets, les principals mesures preses fins al moment són:
- En l’àmbit internacional, per part del BCE (Banc Central Europeu), injectarà liquiditat al mercat a través de més crèdit barat per a empreses i ciutadans i més compra de deute. En total, totes les accions sumarien 800.000 milions. Als Estats Units, la Reserva Federal injecta 1,5 bilions de dòlars amb l’objectiu de calmar el mercat i evitar pujades en els costos de finançament a curt termini.
- Per part del Govern espanyol, la mesura principal és l’ajornament durant sis mesos en el pagament d’impostos per als autònoms i les pimes. El decret llei permetrà sol·licitar a Hisenda l’ajornament de fins a 30.000 euros durant sis mesos i es podran postergar pagaments en conceptes com retencions de l’IRPF, quotes repercutides de l’IVA i el pagament fraccionat de l’impost de societats. En activitats relacionades amb el turisme, inclòs l’hostaleria i el comerç, hi haurà bonificacions a la Seguretat Social per a contractes fixos discontinus que es facin entre els mesos de febrer i juny. Aquest dimarts, Pedro Sánchez ha anunciat que mobilitzaran 200.000 milions d’euros per donar liquidat a les empreses a través d’avals públics i que es flexibilitzaran les condicions d’accés a les prestacions d’atur per aquells autònoms que tinguin pèrdues d’ingressos importants, a més de moratòries en el pagament de les hipoteques, i les factures de la llum, aigua i gas.
- Per part del Govern se centra bàsicament en la creació d’una línia de finançament de 1.000 milions d’euros per part de l’ICF (Institut Català de Finances), de l’ajornament de la liquidació de la taxa turística per part dels hotels i de la condonació parcial del cànon que abona anualment per la cessió de les instal·lacions per part de la Fira de Barcelona. A nivell de facilitats laborals, s’està treballant per fomentar el teletreball a les empreses. També s'han ofert ajudes de fins a 2000 euros per persona a tots els autònoms que pateixin una reducció dràstica i involuntària dels ingressos per culpa de les mesures de contenció del coronavirus.
- Per part del Govern Municipal de Terrassa, en el moment d’escriure aquest article ha decidit perllongar o ajornar els terminis de pagament d’impostos i taxes i una reducció percentual de l’IBI als propietaris de locals comercials que acceptin a aplicar moratòries en el pagament dels lloguers.
Malgrat la intenció de totes aquestes mesures, és arribar especialment a les petites i mitjanes empreses, ja que seran les més afectades per l’aturada de l’economia -no hem d’oblidar que el BCE ha rebaixat les seves previsions de creixement de l’economia euro de l’1,1% al 0,8%- cap d’elles realment serà una ajuda directa perquè el col·lectiu de comerciants puguin pagar “aquest mes” els seus autònoms, els seus lloguers, les seves factures de subministraments ni les seves factures de compres, igual que tampoc els ajudarà a pagar el sou brut als seus treballadors. Com podem comprovar cap mesura està directament lligada a subvencions a fons perdut o a condonació d’impostos, sinó que van relacionades a rebaixar els tipus d’interès perquè els empresaris del sector del comerç puguin endeutar-se més fàcilment, això si, a un cost més econòmic, i a ajornar els seus pagaments obligatoris. A més, tot això no serà immediat.
La setmana passada en una entrevista a RAC 1 per Sala-i-Martin, economista i professor de la Universitat de Columbia, va deixar clar que s’ha de donar respostes reals als problemes reals. Com per exemple “bonificacions fiscals, aturar desnonaments, una moratòria hipotecària o no pagar impostos durant el mes de març” per deslliurar-se així del pànic econòmic. Ell deia “sentit comú a l’hora de mesurar els impactes econòmics i aplicar polítiques”.
Standing: "Los que no se enriquecen con las finanzas y las bolsas deberían ser prioritarios, y no quedar a merced de falsas promesas... Esta vez no debe haber espejismos"
Serveixi aquest article per fer una crida a les diferents organitzacions representants del sector Retail (Associacions de Comerciants, Regidoria de Comerç, Cambra de Comerç, Escodi, etc..) a vigilar pels interessos dels comerciants i a demanar una política clara i d’ajuda directa al sector del retail. Com va dir el passat divendres dia 13 en un article de El Pais, Guy Standing, professor titular i investigador de la Universitat de Londres:
"Los que no se enriquecen con las finanzas y las bolsas deberían ser prioritarios, y no quedar a merced de falsas promesas de que hay que reanimar el crecimiento económico por medios más convencionales porque así acabarà filtrándose y beneficiando a todos. Esta vez no debe haber espejismos”.