Compartir, col·laborar, comunitat, connectar… La manera de viure i de consumir ha experimentat en els últims anys una transformació on predominen l’experiència i la flexibilitat. I aquesta tendència es reflecteix també en els usos dels espais, transformant-los i donant lloc a nous formats, com són el coworking-espais de treball compartit- i el coliving, habitatges compartits. Representen l’auge dels cos del sector immobiliari i, de fet, segons Toni López, fundador i CEO de l’agència Co-Real Estate, “dibuixen el futur del sector, perquè aquesta manera de compartir els espais no només serà present a la feina i a l’habitatge, sinó també a l’oci. Arribarà el coplay”.
WeWork, Utopicus, Aticco Workspaces, Regus o Spaces (IWG), Monday, Crec… Barcelona va viure el boom dels coworkings entre el 2016 i el 2019. Durant aquells quatre anys, van aterrar a la capital catalana tots els grans operadors internacionals i en van néixer de locals. Ho van fer per la porta gran, amb operacions superiors als 4.000 metres quadrats, amb grans terrasses, zones comunitàries, dissenys atractius, gimnasos, fins i tot, piscines i moltes festes. El concepte del cotreball va calar en la societat i els operadors aconseguien ocupacions superiors al 90% al cap de pocs mesos d’inaugurar-se. I malgrat haver passat una època complicada en els mesos més restrictius de la pandèmia, el sector ha sortit airós de la covid-19: recentment ha sigut testimoni de noves inauguracions d’espais, com el nou coworking de cinc plantes d’IWG al 22@ o l’ampliació de 4.000 metres que ha fet Cloudworks en el seu complex a Passeig de Gràcia.
Barrachina: "la gent està comprant les seves dosis de flexibilitat a la feina, a la mobilitat i amb les vacances, i ho acabarà fent també amb l'habitatge"
El coliving, en canvi, no ha seguit el mateix ritme de creixement ni de consolidació. "Però arribarà. És imparable", assegura Oriol Barrachina, CEO de Cushman & Wakefield a Espanya. El coliving es troba a Barcelona en una fase inicial de desenvolupament, amb molts actors i inversors implicats, amb diversos projectes en desenvolupament, un ampli ventall de modalitats i amb moltes oportunitats de creixement. "Quan vam assessorar el primer WeWork, a la Castellana, li vam haver d'explicar al propietari qui era WeWork i en què consistia el model -explica Barrachina-, i en molt poc temps Wework obria set centres més entre Madrid i Barcelona. El coworking va ser fàcil d'entendre, no va suposar un canvi de mentalitat per a la nostra societat perquè en el món corporatiu global ja estava consolidat el treball en remot. L'acceptació del coliving, en aquest sentit, serà més lenta". Segons Barrachina, "la gent està comprant les seves dosis de flexibilitat a la feina, a la mobilitat i amb les vacances, i ho acabarà fent també amb l'habitatge".
El sector a Barcelona està atomitzat. Hi ha uns quants operadors, però encara cap compta amb una gran cartera de places. De fet, de moment, el pipeline és major que les places operatives: tots estan engegant motors i tenen grans perspectives de creixement.
Un informe de JLL del 2021 estimava que, entre Madrid i Barcelona, el coliving suma 1.200 llits operatius (aquesta branca del sector immobiliari es mesura en llits o places, no en metres quadrats). Entre els principals operadors actius a Barcelona trobem Enso Co-living, amb 185 llits operatius i un pipeline de 400 més que té previst assolir en el 2022; Aticco Living, amb 100 habitacions operatives, 500 a punt d'entrar al mercat enguany i una projecció d'arribar a les 1.500 el 2023; Inèdit amb 130 habitacions; CoImpact amb 35; i un llistat d'operadors que tenen pisos de coliving repartits entre Barcelona i Madrid principalment, però també Màlaga i València, entre els quals destaquen CoLive it i Vanguard Coliving, que té la branca especialitzada en estudiants, Vanguard Student Housing.
El pipeline, però, no és un sense sentit. Tant Aticco Living com Enso Co-living, per exemple, van tancar el 2021 amb el 100% de l'ocupació. "Hi ha molta demanda i poca oferta, tenim llista d'espera", explica David Uriarte, CEO d'Aticco Living.
López: "La idea és potenciar el creixement de les persones, tant personal com professional, a través de l'ús de l'espai i la comunitat de persones"
La confluència de les oficines i la llar
El que sí que han vist clar els operadors de coliving és la confluència que hi ha amb el coworking: el perfil d'usuari coincideix en ambdós models i el flux de coworkers i colivers esdevé en els dos sentits. Està el gran exemple d'Aticco: després de convertir-se en un dels principals operadors de coworking de Barcelona, va obrir el 2020 una línia especialitzada en coliving, Aticco Living; a més d'altres línies com AticcoLab o Aticco Ecosystem. "Actualment, el 25% dels nostres colivers són coworkers d'Aticco", indica Uriarte. És a dir, un de cada quatre colivers provenen de la confluència entre ambdós models. Aticco, a més, potencia aquest creuament amb esdeveniments comuns i, fins i tot, serveis: els colivers poden accedir a un coworking d'Aticco un dia al mes de manera gratuïta.
El recorregut d'Enso Co-living és el contrari: del coliving al coworking. Amb el lloguer de l'habitació, l'operador ofereix espais de cotreball. "Els dos conceptes estan estretament lligats. La idea és potenciar el creixement de les persones, tant personal com professional, a través de l'ús de l'espai i la comunitat de persones", argumenta López, qui també és director nacional d’expansió i grans comptes d’Enso Co-living.
El perfil d'ambdós models el representen joves d'entre 25 i 35 anys, amb interès pel seu desenvolupament professional i una clara orientació tecnològica. El 70-80% és estranger i vol establir-se a la capital catalana per un període determinat, "d'entre 9 i 14 mesos", especifica López.
La pandèmia i l'auge del teletreball, de fet, han potenciat el model: "hi ha hagut un canvi de mentalitat en favor de la flexibilitat -explica Uriarte- i tenim, per exemple, persones que treballen per una empresa de Londres, però que viuen on volen, que en aquest cas és Barcelona".
Uriarte: "Fem un matching entre colivers. Configurem els grups segons aquells perfils que creiem que tindran més afinitat"
L'afinitat com a clau de l'èxit
Ambdós operadors admeten que, per assegurar una bona convivència i una experiència òptima, és molt important assegurar-se que hi ha afinitat entre els colivers. "És clau que estiguin en el mateix moment vital", explica López. I Uriarte afegeix: "fem un matching entre colivers. Ens basem en l'idioma, el gènere, l'edat i, fins i tot, la professió i configurem els grups segons aquells perfils que creiem que tindran més afinitat".
La sinergia constant per aconseguir la millor experiència
La comoditat i l'experiència formen part de la filosofia del coliving. La idea és que la persona pugui entrar a una llar compartida amb les màximes comoditats i de la manera més fàcil i ràpida possible. De fet, Uriarte diu que el procés de contractar una habitació de coliving pot ser de tan sols una hora. I, si el client ho vol, poden estar inclosos un extens llistat de serveis, com espais moblats, internet d'alta velocitat, elements de domòtica, Play Station o altres consoles, barbacoa, piscina, vehicles de mobilitat compartida, servei de neteja o de menjar, bústies intel·ligents, etcètera. En aquest sentit, els operadors busquen aliances amb altres empreses per aconseguir aquells acords que complementin l'experiència i comoditat del client.
I, com en el coworking, es busca que aquesta experiència esdevingui en comunitat. "A la setmana, organitzem entre 10 i 15 activitats i esdeveniments per a la nostra comunitat de Barcelona i Madrid, com balls, festes, networking o formacions", indica Uriarte. I és que més enllà de l'espai o dels serveis, la comunitat és la pedra angular d'ambdós models. Fa de família, d'amic i de nexe amb la ciutat. La comunitat és el motor que dóna sentit als cos del real estate. És qui, de fet, et permet compartir, col·laborar i connectar.