07
de Maig
de
2015
Act.
08
de Maig
de
2015
Són molts els professionals de diversos sectors, la gran majoria autònoms, que treballen des de casa. Des de fa un temps, però, tenen una alternativa que creix amb força: els espais de coworking. Es tracta d'un concepte cada cop més habitual, però potser no prou conegut encara. "Intentem que es vagin consolidant conceptes que ara estan dispersos. Volem que s'unifiquin els criteris i s'impulsi d'una forma conjunta que ens beneficiï a tots". En parla Jordi Silvente, cofundador d'Alpha Espai i president de Cowocat, l'Associació d'Espais de Coworking de Catalunya. Aquest dijous han organitzat conjuntament amb Coworking Tona, en aquesta localitat osonenca, el primer Catalunya Coworking Day, que ha comptat amb la representació de diversos espais de coworking del territori.
A banda del gironí CoEspai, també hi ha participat La Magrana, centre ubicat a Valls, i exemple d'aquest tipus d'espais en municipis mitjans o petits. "És un local familiar i va néixer fa un any per la necessitat de donar-li utilitat", explica a VIAempresaLaia Benaiges, fundadora i gestora de l'espai. A les seves instal·lacions, que compten amb un espai de treball amb taules compartides i sales per llogar on fer-hi tallers, xerrades o cursos; hi treballen des d'una advocada, un enginyer, una dissenyadora o dues psicòlogues. Tots comparteixen un espai diàfan, i el contacte diari facilita les sinergies entre ells.
Espai compartit, idees que es troben
"El més important és que són espais econòmics. No necessites llogar un espai i pagar totes les despeses. Només has de pagar una quota mensual a un preu assequible per gent que comença", destaca Benaiges sobre els avantatges del coworking. "Des de casa no fas contactes, i ara més que mai fa falta anar a buscar els clients. Aquests espais permeten relacionar-te amb altres professionals, que et donin idees i que t'ajudin. És una manera de créixer més ràpid i tenir acompanyament", assegura.
L'exemple d'aquesta cooperació entre els diferents professionals que hi habiten és que la Maica, advocada, "ha creat un servei d'assessorament legal en espais de coworking i s'ha ajuntat amb la psicòloga per oferir acompanyament psicològic per gent en tràmits judicials", explica Benaiges.
Jordi Silvente insisteix en aquesta idea de la bondat de compartir espais de treball. "Els formats de treball estan canviant, i els espais de coworking aporten un salt qualitatiu respecte a treballar a casa", afirma amb rotunditat. "Ets en un entorn col·laboratiu on des del principi estàs intercanviant els teus coneixements amb altra gent i creixes en networking, visibilitat i oportunitats", incideix. Ara bé, adverteix que "l'espai no deixa de ser una excusa, i l'important és que hi hagi algú que el dinamitzi i faci que la gent es conegui i interactuï".
La dinamització, element imprescindible
Aquesta dinamització, assegura, és la principal diferència amb els centres de negocis. "Normalment t'ofereixen un servei de despatx i de compartir la recepció. Al coworking això es dilueix. La majoria tenen una sala gran diàfana, i els despatxos no són el principal focus", diu Silvente. De fet, l'espai es comparteix i "normalment no hi ha recepcionista, atén el propi gestor o fins i tot algun coworker", assegura.
Preguntat sobre què més ha de tenir un espai de coworking per ser funcional, Silvente destaca "l'amplitud, la comoditat i sales complementàries". A més, apunta que "perquè sigui rendible hauria de tenir una dimensió d'almenys 200 o 300 metres quadrats".
Justament la dinamització és un dels punts on més incideixen a La Magrana. Benaiges, que es dedica al màrqueting i la comunicació a més a més de gestionar l'espai, té clar com d'importants són les tasques de promoció. "El perfil dels professionals el posem en un directori web de l'espai i de la Xarxa d'Espais de Coworking del Camp de Tarragona. A més, tenim un butlletí i les xarxes socials; i creem activitats perquè els professionals que treballen aquí es donin a conèixer", relata.
Coworking, una realitat més enllà de Barcelona
A la zona del Camp de Tarragona aquests espais no són tan habituals com a Barcelona, i per això han decidit també cooperar entre els diferents centres amb la xarxa d'espais de proximitat del Camp de Tarragona. "Fem coworking entre els espais de coworking. Ho vam fer perquè aquí costa més que surtin iniciatives com aquestes i ens sentíem una mica sols", confessa Benaiges.
D'aquesta manera, van crear una xarxa d'espais amb la idea que "si algú forma part de La Magrana també formi part de VaporLab de Reus o del Taller de La Selva del Camp". La xarxa la formen cinc espais, sumant-s'hi dos a Tarragona als tres anteriors. "Intentem afavorir la mobilitat entre els professionals, que poden anar un dia al mes a treballar en un dels altres espais", diu Benaiges. A més, promouen trobades conjuntes i una comunitat on qualsevol professional, encara que no llogui un espai físic, s'hi pot sumar per una petita quantitat mensual i gaudir així dels avantatges de ser al directori, participar a les trobades, o de la pròpia promoció de la xarxa.
La gestora de La Magrana constata que "aquí tot costa més. A Barcelona hi ha molts espais i hi ha més rotació, gent que ve d'altres països i necessita un espai de relació. En comunitats petites la gent no necessita tant aquest espai de relació i costa més donar a conèixer què és un coworking i que la gent s'hi apropi".
Presència al territori
Per tot plegat, Benaiges celebra que el primer Catalunya Coworking Day tingui lloc a un espai com el de Tona. "Està bé que es faci en un lloc que no sigui Barcelona. Serveix per donar valor a aquest tipus d'espais i que vingui gent de tot arreu". Tot i que segurament no servirà per acollir més gent al seu espai de Valls, Benaiges té clar que "com més notícies surtin d'espais com aquest servirà perquè la gent ho conegui més".
Silvente concorda en el fet que "tenim el mal costum de centralitzar-ho tot a Barcelona i era un bon moment per treure el concepte fora de la ciutat". A més, ho justifica perquè "des que vam crear l'associació, l'interès de centres i espais de fora de Barcelona ha estat bastant ampli i incondicional".
A més a més, Cowocat preveu seguir movent-se pel territori, amb una trobada a Tarragona amb espais del País Basc i França; i amb la presència al juliol al BizBarcelona. "Ser allà ja és prou important, i ens convenia començar a fer concepte fora d'aquest entorn", conclou.
A banda del gironí CoEspai, també hi ha participat La Magrana, centre ubicat a Valls, i exemple d'aquest tipus d'espais en municipis mitjans o petits. "És un local familiar i va néixer fa un any per la necessitat de donar-li utilitat", explica a VIAempresaLaia Benaiges, fundadora i gestora de l'espai. A les seves instal·lacions, que compten amb un espai de treball amb taules compartides i sales per llogar on fer-hi tallers, xerrades o cursos; hi treballen des d'una advocada, un enginyer, una dissenyadora o dues psicòlogues. Tots comparteixen un espai diàfan, i el contacte diari facilita les sinergies entre ells.
Espai compartit, idees que es troben
"El més important és que són espais econòmics. No necessites llogar un espai i pagar totes les despeses. Només has de pagar una quota mensual a un preu assequible per gent que comença", destaca Benaiges sobre els avantatges del coworking. "Des de casa no fas contactes, i ara més que mai fa falta anar a buscar els clients. Aquests espais permeten relacionar-te amb altres professionals, que et donin idees i que t'ajudin. És una manera de créixer més ràpid i tenir acompanyament", assegura.
L'exemple d'aquesta cooperació entre els diferents professionals que hi habiten és que la Maica, advocada, "ha creat un servei d'assessorament legal en espais de coworking i s'ha ajuntat amb la psicòloga per oferir acompanyament psicològic per gent en tràmits judicials", explica Benaiges.
Jordi Silvente insisteix en aquesta idea de la bondat de compartir espais de treball. "Els formats de treball estan canviant, i els espais de coworking aporten un salt qualitatiu respecte a treballar a casa", afirma amb rotunditat. "Ets en un entorn col·laboratiu on des del principi estàs intercanviant els teus coneixements amb altra gent i creixes en networking, visibilitat i oportunitats", incideix. Ara bé, adverteix que "l'espai no deixa de ser una excusa, i l'important és que hi hagi algú que el dinamitzi i faci que la gent es conegui i interactuï".
La dinamització, element imprescindible
Aquesta dinamització, assegura, és la principal diferència amb els centres de negocis. "Normalment t'ofereixen un servei de despatx i de compartir la recepció. Al coworking això es dilueix. La majoria tenen una sala gran diàfana, i els despatxos no són el principal focus", diu Silvente. De fet, l'espai es comparteix i "normalment no hi ha recepcionista, atén el propi gestor o fins i tot algun coworker", assegura.
Preguntat sobre què més ha de tenir un espai de coworking per ser funcional, Silvente destaca "l'amplitud, la comoditat i sales complementàries". A més, apunta que "perquè sigui rendible hauria de tenir una dimensió d'almenys 200 o 300 metres quadrats".
Justament la dinamització és un dels punts on més incideixen a La Magrana. Benaiges, que es dedica al màrqueting i la comunicació a més a més de gestionar l'espai, té clar com d'importants són les tasques de promoció. "El perfil dels professionals el posem en un directori web de l'espai i de la Xarxa d'Espais de Coworking del Camp de Tarragona. A més, tenim un butlletí i les xarxes socials; i creem activitats perquè els professionals que treballen aquí es donin a conèixer", relata.
Coworking, una realitat més enllà de Barcelona
A la zona del Camp de Tarragona aquests espais no són tan habituals com a Barcelona, i per això han decidit també cooperar entre els diferents centres amb la xarxa d'espais de proximitat del Camp de Tarragona. "Fem coworking entre els espais de coworking. Ho vam fer perquè aquí costa més que surtin iniciatives com aquestes i ens sentíem una mica sols", confessa Benaiges.
D'aquesta manera, van crear una xarxa d'espais amb la idea que "si algú forma part de La Magrana també formi part de VaporLab de Reus o del Taller de La Selva del Camp". La xarxa la formen cinc espais, sumant-s'hi dos a Tarragona als tres anteriors. "Intentem afavorir la mobilitat entre els professionals, que poden anar un dia al mes a treballar en un dels altres espais", diu Benaiges. A més, promouen trobades conjuntes i una comunitat on qualsevol professional, encara que no llogui un espai físic, s'hi pot sumar per una petita quantitat mensual i gaudir així dels avantatges de ser al directori, participar a les trobades, o de la pròpia promoció de la xarxa.
La gestora de La Magrana constata que "aquí tot costa més. A Barcelona hi ha molts espais i hi ha més rotació, gent que ve d'altres països i necessita un espai de relació. En comunitats petites la gent no necessita tant aquest espai de relació i costa més donar a conèixer què és un coworking i que la gent s'hi apropi".
Presència al territori
Per tot plegat, Benaiges celebra que el primer Catalunya Coworking Day tingui lloc a un espai com el de Tona. "Està bé que es faci en un lloc que no sigui Barcelona. Serveix per donar valor a aquest tipus d'espais i que vingui gent de tot arreu". Tot i que segurament no servirà per acollir més gent al seu espai de Valls, Benaiges té clar que "com més notícies surtin d'espais com aquest servirà perquè la gent ho conegui més".
Silvente concorda en el fet que "tenim el mal costum de centralitzar-ho tot a Barcelona i era un bon moment per treure el concepte fora de la ciutat". A més, ho justifica perquè "des que vam crear l'associació, l'interès de centres i espais de fora de Barcelona ha estat bastant ampli i incondicional".
A més a més, Cowocat preveu seguir movent-se pel territori, amb una trobada a Tarragona amb espais del País Basc i França; i amb la presència al juliol al BizBarcelona. "Ser allà ja és prou important, i ens convenia començar a fer concepte fora d'aquest entorn", conclou.