El deute de les administracions públiques va pujar fins als 1,61 bilions d'euros el març. Es tracta d'un creixement del 5,1% en comparació al mateix mes de l'any passat i equival al 109% del PIB de l'Estat, segons les dades publicades pel Banc d'Espanya. El saldo del deute estatal es va elevar fins als 1,45 bilions d'euros, un 6,9% més mentre que en l'àmbit d'Altres Unitats de l'Administració Central, el saldo del deute va ser de 39.000 milions d'euros, un 7,9% menys.
És una tendència que s'observa a gairebé tots els fronts. Per exemple, el deute de les Administracions de la Seguretat Social es va situar en els 116.000 milions d'euros, un 9,4% més que un any abans; i el de les comunitats autònomes va créixer fins als 329.000 milions d'euros, un 2% més. També va pujar el deute de les corporacions locals, que es va situar en els 23.000 milions d'euros. En aquest cas, el repunt és mínim: un 0,5% més que el saldo registrat el març de 2023. A més la consolidació en el conjunt de les administracions públiques, és a dir, el deute en poder dels diferents subsectors que formen part d'aquest sector, va augmentar un 9,1%, fins als 352.000 milions d'euros.
Lluny del pronòstic de Brussel·les
Aquestes xifres donen continuïtat a tot el que s'ha anat observant durant els darrers mesos. Ja el passat febrer es va presentar un màxim històric al deute de les administracions públiques. En aquell moment, eren 1,603 bilions d'euros. Un mes abans, a finals de març passat, Brussel·les va elevar fins al 118,4%la previsió de deute públic a l'Estat en 10 anys. De fet, la Comissió Europea va situar l'estat espanyol entre els països amb "alt risc" a mitjà termini en sostenibilitat fiscal, i va demanar "més esforços" per reduir l'indicador. De moment, els dos estudis posteriors no han pogut capgirar la tendència i ara per ara l'estat espanyol es troba a dos punts i mig del que havia pronosticat Europa per finals d'aquest any.
L'augment de previsió del deute públic calculat per Brussel·les s'explica principalment pels costos associats a l'envelliment de la població, especialment les pensions. Segons havia projectat la Comissió Europea, el deute públic espanyol caurà fins al 106,5% del PIB aquest any i continuarà disminuint els dos pròxims anys. Després, indiquen, augmentarà durant una dècada fins a assolir el 118,4% el 2034.