La ComissióEuropea millora en nou dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2024, fins al 3%. Les dades presentades aquest divendres situen Espanya com el país que més creixerà entre les principals economies de l'eurozona i, alhora, mostren un escenari més optimista del que dibuixa el govern central, que el setembre passat va pronosticar una millora de l'economia del 2,7%.
En paral·lel, Brussel·les també revisa a l'alça les taxes del 2025 i del 2026, situant-les en el 2,3% i el 2,1%, respectivament. Per altra banda, manté que l'Estat tancarà aquest any amb un dèficit del 3%, però qüestiona la senda de reducció del govern. Si bé Madrid apunta que l'any 2026 aquest baixarà al 2,1%, la Comissió el situa en el 2,7%.
Un creixement impulsat per "l'ímpetu del turisme"
Segons les previsions econòmiques de l'executiu comunitari, el creixement vindrà impulsat principalment pel consum i per "l'ímpetu" del turisme, sostingut al mateix temps per la "resiliència" del mercat laboral i per unes condicions d'inversió més favorables. Si bé la Comissió Europea reconeix que està previst que l'activitat econòmica desacceleri el 2025 i el 2026, també apunta que l'economia es mantindrà "vigorosa".
En paral·lel, Brussel·les també revisa a l'alça les taxes del 2025 i del 2026, situant-les en el 2,3% i el 2,1%, respectivament
En aquest sentit, apunta que una disminució de les taxes d'estalvi a les llars podria contribuir a impulsar encara més el consum. No obstant això, també adverteix que un creixement més baix de l'esperat dels principals socis comercials de l'Estat tindria efectes negatius sobre l'activitat, especialment per al sector del turisme.
El dèficit i els efectes de la DANA
Després que el dèficit arribés al 3,5% l'any 2023, la Comissió Europea manté que Espanya tancarà l'any amb un dèficit del 3%, xifra que, com ja va avançar l'executiu, no comportaria l'obertura d'un procediment de dèficit excessiu. Brussel·les atribueix aquest descens a la retirada de mesures temporals per mitigar l'impacte dels preus energètics.
Si bé les despeses associades a la resposta urgent davant una catàstrofe natural no entren en el càlcul per avaluar el compliment de les regles fiscals, sí que aquestes comportaran un increment del dèficit. Sobre aquesta qüestió, la Comissió Europea indica que els riscos sobre l'augment de dèficit que menciona el document "estan relacionats amb la despesa financera necessària en l'àmbit nacional per abordar l'impacte de les inundacions al País Valencià". De fet, Brussel·les menciona el cas de la dana com un exemple per il·lustrar "les conseqüències dramàtiques que tenen uns desastres naturals cada cop més freqüents, no només per a les persones afectades, sinó també per a l'economia".