La ComissióEuropea ha mantingut sense canvis la seva previsió econòmica per l’economia espanyola de cara a aquest any, amb un augment de l’1,7% del PIB, igual que en els pronòstics de tardor. De cara al 2025, l'organisme espera que l’economia espanyola creixi un 2%. Segons Brussel·les, aquesta moderació del creixement, després que el 2023 l’expansió estimada se situï en el 2,5%, es deu a la menor activitat turística, “l’encara dèbil situació econòmica dels principals socis comercials d’Espanya”, que limiten el dinamisme de les exportacions.
Pel que fa a la inversió, la Comissió Europea espera que Espanya tanqui l’any amb un 3,2% i la baixa fins al 2,1% l’any vinent. Tot i que el pronòstic per a Espanya apunta a un alentiment del creixement, l’Estat continua sent una de les principals economies de la Unió Europea i l’Eurozona que més dinamisme econòmic mostra.
El PIB de l'Eurozona s'espera que pugi un 0,8%
De fet, la CE avisa que la UE entra 2024 amb un ritme “més dèbil del previst”, i revisa a la baixa els pronòstics. Així, la UE-27 s’espera que creixi aquest any un 0,9%, menys que l’1,3% previst a la tardor, mentre que a l’Eurozona el PIB s’espera que pugi un 0,8%, quatre dècimes per sota del pronòstic de l’1,2% de les últimes previsions. Per al 2025, la Comissió preveu que el creixement sigui de l’1,7% a la UE i l’1,5% a l’Eurozona.
El repte de l'Estat: “L’encara elevat nivell d’atur”
En roda de premsa, el comissari d’Economia, PaoloGentiloni, ha destacat les dades de l'Estat, que és dels països que més creix, i ha puntualitzat que el seu principal repte és “l’encara elevat nivell d’atur”. “Hem de reconèixer que s’han fet progressos”, ha dit. Gentiloni ha celebrat els “compromisos” de reforma del govern espanyol, i ha dit que les mesures contemplades al seu pla de recuperació han estat “ambicioses” i fins ara han donat “bons resultats”. “El problema no està del tot resolt, però ens movem en la bona direcció”, ha assenyalat.
Què farà la UE després dels Fons Next Generation?
Quant al programa extraordinari dels Fons Next Generation, Gentiloni ha assegurat que caldrà valorar “què vindrà després del 2026”, quan s’acabi el programa que ha permès mobilitzar prop de 800.000 milions d’euros entre ajuts i préstecs per fer front a la recuperació postpandèmia. El comissari d'Economia ha dit que “l’esforç de finançament comú té una data límit”, el 2026. “No crec que la necessitat de suport, objectius i projectes comuns acabi el 2026”, ha assegurat Gentiloni. Segons ell, la solució no és “fer dels Next Generation un mecanisme permanent” però sí que creu que la pròxima Comissió, després de les europees, “haurà de negociar què vindrà després”.