A les portes de l’inici de la campanya electoral del 28 de maig, la Cruise Lines International Association ha actualitzat les dades sobre l’impacte de l’activitat creuerística a Barcelona. Més enllà de les dades de facturació (1.083 milions d’euros l’any 2016 i 9000 llocs de treball), la patronal celebra com la capital catalana s’ha consolidat en el mercat dels ports base.
Sota aquesta última condició s’agrupen tots els viatgers que inicien o finalitzen el seu trajecte a la capital catalana. Segons paraules d’Alfredo Serrano, director general de CLIA a Espanya, l’estudi encarregat a la Universitat de Barcelona també determina que “no hi ha cap relació entre l’arribada de creueristes i la saturació de la ciutat”.
Durant el període 2010-2019, el negoci ha experimentat un creixement d’un 3,1% anual
En clau estrictament de dades, la previsió de CLIA, de cara al 2023, és que l'activitat creuerística representi una contribució de 10,4 milions a l’impost turístic, xifra que arriba als 11,4 milions l’any vinent. Unió Europea i Estats Units-Canadà són les principals zones d’on procedeixen els passatgers. Pel que fa als pics de moviment, l’informe descriu que el 65% dels moviments de creuers es produeixen fora de la temporada d’estiu.
Durant el període 2010-2019, el negoci ha experimentat un creixement d’un 3,1% anual. Com s’ha encarregat de visibilitzar recentment Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona, el registre del 2022 es va tancar amb 1,7 milions de creueristes. Una xifra lleugerament per sota dels 2,2 milions del 2022, la data de referència prèvia a l’esclat de la pandèmia.
El perfil dels creueristes
“Parlem d’un tipus de visitant molt interessant, perquè distribueix la seva estada i despesa durant més dies”, apunta Jordi Suriñach, economista de la UB i autor de l’estudi. El perfil general són persones que, aproximadament, tenen uns 50 anys i arriben a Barcelona amb parella. El 94% d’aquesta tipologia dormen en hotels i tenen un alt poder adquisitiu. “La gent dels Estats Units i el Canadà acostuma a gastar uns 187 euros diaris, enfront dels 138 del turista general”, puntualitza Suriñach. En aquest sentit, les dades aportades recullen que l’estada del creuerista, comptabilitzant abans i després de l’itinerari amb el vaixell, és de dos o tres dies.
Els principals punts d’atracció dels creueristes són les Rambles, la Sagrada Família, el barri del Gòtic, el Parc Güell, la zona de Montjuïc i el Camp Nou. Uns recorreguts que es complementen amb compres a zones comercials, visites als museus, gastronomia i oci nocturn per aquelles persones que dormen a la ciutat. El taxi és el principal mitjà de transport dels creueristes, seguit d’altres opcions públiques com el bus i el metro.
CLIA nega responsabilitat sobre la saturació i demana “rigor”
Amb les dades a la mà, Alfredo Serrano corrobora que no “existeix cap evidència” entre l’arribada de creuers i la saturació de la ciutat. L’anàlisi de la Universitat de Barcelona reconeix un increment de moviment al voltant de les Drassanes, Parc Güell i l’estació de Sagrada Família. Per reforçar la seva tesi, la patronal dels creuers diu que, de mitjana, Barcelona rep uns 6.500 creueristes d’un total de 158.610. “En 10 anys, només cinc vegades han aparegut més de 30.000 creueristes en un dia a la ciutat”, planteja Jordi Suriñach.
Davant les crítiques dels col·lectius contraris a l’arribada de creuers a Barcelona, Serrano demana posicionaments “amb rigor”. CLIA no ha desaprofitat la presentació de les dades per exposar que els creuers “només són responsables del 0,7%” de la contaminació general. Sense deixar la sostenibilitat, el dirigent patronal reivindica que el 35% dels turistes de creuers que arribaran a Barcelona, aquest any 2023, ja ho faran amb vaixells de gas natural liquat. En paral·lel, el Port de Barcelona ha situat el 2026 com a data de finalització de les obres per connectar els creuers a la xarxa elèctrica.
Anar més enllà de Barcelona i descobrir Catalunya
En la seva carta de desitjos per reforçar els vincles de la patronal amb les administracions i altres actors de l’ecosistema empresarial, Alfredo Serrano veu necessari dibuixar un pla estratègic per vendre destinacions més enllà de Barcelona, “perquè Catalunya té molt més del que s’està oferint”. Actualment, el 73% de l’impacte econòmic dels creuers es queda a la capital catalana.
Respecte de l’increment de preus generalitzats, CLIA observa amb atenció la situació del transport aeri. “És un aspecte a tenir en compte, gran part dels creueristes ens arriben en avió”, reconeix Serrano. A més de mantenir la porta oberta perquè les empreses locals desenvolupin el paper de firmes proveïdores de serveis pels creuers, l’executiu ha distingit Barcelona “com un pilar del desenvolupament de la indústria a Europa i arreu del món”.